EL MEU ESPRIU

El diari ARA ha tingut avui el gran encert de retre un homenatge a Salvador Espriu. Amb la quantitat de protagonistes de l'actualitat diària, els casos de corrupció, la guerra interna al PP, Barcenas, les retallades, la primera derrota del Barça, l'acord sobiranista que votarà dimecres el Parlament... la portada està dedicada a una fotografia d'Espriu i una frase: "He donat la meva vida a les paraules", anunciant que 25 poetes catalans reivindiquen el seu Espriu. Un segle després del seu naixement, amb motiu de l'Any Espriu, és reivindicat per la seua gran obra i el paper de símbol de la represa cultural.

Al llarg d'aquest anys de bloc he fet diferents escrits fent referència al meu Espriu, des de les records de la meua professora de " lengua española", Dolors Cabré, qui l'any 1971 em feu llegir i estudiar un autor en català inexistent als llibres de text.  Amb 17 anys vaig entrar en la llarga nòmina de seguidors de la seua obra, i més,  després de contestar-me amb una delicadesa sorprenent a unes quantes preguntes que des de l'institut li varem escriure un grup d'alumnes animats per la nostra professora, amiga i antiga companya d'universitat. Una carta manuscrita que guardo com un dels millors records, al costat de Laia, La Pell de brau, Setmana Santa, El Caminant i el Mur, les Roques i el mar, el blau,...

També el 22 de febrer del 2010 vaig fer una entrada amb motiu dels 25 anys de la seua mort, tot recordant com l'Ajuntament de Flix, del que aleshores era alcalde, va decidir per unanimitat posar el seu nom a un dels carrer més emblemàtics de Flix, el dels centres educatius del poble: l' Escola Enric Grau Fontseré i L'IES Flix.