Al temps que agraeixo el seu interés i predisposició a exposar el seu bloc un tema tan important pel país i en especial per l'Ebre, us convido a conèixer el seu bloc "Prova i error":
http://josepmcp.blogspot.com.es/2013/01/el-sanejament-de-lebre.html
Adjunto una primera part d'aquest escrit:
"L’any 2004 fou la notícia mediambiental de l’any. Concretament
el 10 de setembre després que el conseller de medi ambient Salvador Milà obrís
les notícies del vespre de TV3 denúnciant
arran d’un treball del Centre Superior d’Investigacións Científiques de la
presència de més de 300 mil tones de residús organoclorats i metalls pesants al
riu Ebre, més concretamente a l’embassament de Flix, contaminació conseqüència
de l’acció centenària de la química d’Ercros.
La necessitat de trobar solucions urgents a la greu contaminació
química facilità que es desenvolupés una
acció coordinada per totes les administracions, des de la ministra Cristina
Narbona fins els mateix conseller Milà, amb totes les administracions i organismes
acadèmics i mediambientals, des de la mateixa CHE fins Greenpeace. Així es constituiren
dues comissions una tècnica amb la presència dels principals experts
mediambientals coordinada per Aquamed i la CHE, i una altra més política
coordinada pel Secretaria d’Estat per a la Biodiversitat, Antonio Serrano. Així
en pocs mesos de gran activitat es realitzarien tots els estudis i es
prengueren les decisions amb els vist i plau de les dues comissions, alhora que
s’aconseguia el suport econòmic dels organismes de la Unió Europea, amb l’acord
de cofinançar els treballs de descontaminació amb més de 140 milions d’euros. El 2008 sortiria a concurs els
treballs i s’aprobava per Protecció Civil els plans d’emergència necessaris per
a començar els treballs. Així,
l’abril del 2008, s’adjudicarien les obres a FCC.
A partir d’aleshores s’inicià una etapa de prepararatius i d’aplicació de
les necessitats del pla d’emergència, amb importants inversions en pous aigües
avall de l’Ebre i al CAT. El canvis de
ministres i de consellers, també a Aquamed i a la CHE, comportà que es
presentés un ambiciós Pla de Restitució al territori ebrenc que creà
espectatives d’inversions hidràuliques no solamente en les municipis ebrencs
aigües avalls sino també a municipis prou allunyats com per exemple la capital
del Priorat, Falset, pla presentat el 2009, paralel.lament a l’inici de les
obres d’aillament dels fang contaminats de la resta de l’embassament amb un
doble mur de tablestacat.
I ja arribats al 2012, vuit anys després de les urgències medieambientals,
amb tot a punt per començar l’estracció del fangs contaminants, amb observadors
científics d’arreu, amb l’abocador de residus industrials llest, la planta de
trractament de darrera generació a punt, la depuradora en periode de proves,
amb els terminis de justificació del fons europes al límit, i a les portes de la
campanya electoral del novembre, veiem com alguns alcaldes que han vist el
retard de les obres al seu municipi del Pla de Restitució abans esmentat, com,
sorprenentment, el conseller de medi ambient Lluís Recoder posa l’ombra del
dubte sobre la conveniència d’extreure els fangs contaminants, trencant el consens
que fins aleshores havia existit des del començament. Som a les portes del 10è
aniversari del treball de CSIC, i aquella obra declarada el 2004 urgent d’interés
nacional, encara per fer, i “lo més
calent a l’aigüera” !"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada