SALVADOR ESPRIU - DOLORS CABRÉ

Una de les activitats culturals i de carrer alhora més originals que s'han fet darrerament s'organitzà pel cap de setmana passat a Riba-roja d'Ebre: "POESIA DES DELS BALCONS". 

Malauradament no hi vaig poser ser. Tots els missatges rebuts pels diferents mitjans m'han confirmat l'èxit de la iniciativa. La poesia tingué com a centre d'interès la figura i obra d'ESPRIU. Els organitzadors en assabentar-se que tenia una carta manúscrita de Salvador Espriu de l'any 1971, aconseguida gràcies a la seua vella amistat amb la meua professora de llengua espanyola d'aleshores, na Dolors Cabré, filla il·lustre de Riba-roja d'Ebre, hem demanaren un escrit per donar-la a conèixer:

"El curs 1971/72, després d’haver fet el batxillerat a Flix, vaig anar a Tarragona per cursar el COU (aquell curs s’havia deixat de fer l’antic PREU) concretament a l’Institut Martí Franqués, i allà vaig tenir com a professora de "lengua y literatura española " a la catedràtica Dolors Cabré.

Amb els anys, he de dir que tenir de professora a la “senyora Cabré”, com era coneguda entre els alumnes,  fou tot un luxe: Primer per la seva bondat com a persona i professora, amb un saber fer i ser molt singular. I en segon lloc perquè em posà en contacte per primer cop amb la llengua i literatura catalana (recordar que estic parlant de l'any 1971). A més d’estudiar autors castellans com Unamuno o Azorín, encara recordo una conferència d’un acadèmic de la llengua i amic seu Guillermo Diaz Plaja. Paral·lelament ens feu estudiar la figura d'un autèntic desconegut als llibres de text i ensenyament de l'època, un advocat, amic personal i company d'estudis universitaris de la meva professora: Salvador Espriu.

Aquesta carta d'Espriu fou la resposta a una que li varem adreçar uns alumnes després d’haver fet un treball sobre la seua obra, treball que la sra Cabré va considerar que podia tenir el complement d’unes preguntes al seu amic. Escrit que varem adreçar al seu domicili del Passeig de gràcia, 118, pral, 1ª de Barcelona. La grata sorpresa va ser que en uns dies vaig rebre la resposta amb una presentació acuradíssima, amb la seua cal·ligrafia tan particular. Amb els anys i tenint en compte la importància i el nivell del seu autor, aquest escrit seu es va convertir en un petit tresor...

“Facin el favor de saludar la senyoreta Maria Dolors Cabré”... Es diu que quan va arribar a Barcelona (recordar que un deu per cent dels estudiants universitaris eren dones) tot i que al començament es trobà desorientada, es convertí una admiradora de Barcelona. Allí conegué entre d’altres al seu amic ... seria molt interessant investigar el correu entre la senyora Cabré i Espriu... la manera com ens demanà que li escrivíssim demostra que hi tenia una confiança molt propera..

Tot i que la jornada està dedicada al gran Salvador Espriu amb motiu del seu centenari, tenint en compte la seua amistat amb la Dolors Cabré. M’agradaria recordar a la meua professora del curs 1971-72, a classe com era d'obligat compliment  sempre ens parlà en castellà, però al seu despatx parlava en català, era dels pocs que ho feia.

No entraré en la seua vida acadèmica a les Canàries i després a l’Institut “Ramón y Cajal” d’Osca... malgrat els ambients polítics, les prohibicions i la llunyania de la seua terra, es mantingué sempre fidel a la llengua catalana. Fa uns dies vaig rellegir una resenya de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, i el seu autor, Federico Balaguer,  ens recorda com amb freqüència, tot i ser a Osca, els hi escrivia en català, i com feia les felicitacions per Nadal “en su idioma nativo”, i recordava una magnífica nadalenca del 1958. “mirant allà lluny, dolça fantasia, veig faixa de blau. ¿Serà la mar mia?. Remant i remant, la barca, un breçol que ningú albirà. Per un camí  blau, la lluna camina..”

Nota: La jornada tingué una protagonista d'excepció amb la presència de la gran poetessa Montserrat Abelló, premi d'Honor de les Lletres Catalanes i mare del bon amic i escel.lent polític Miquel Bofill.