123 aniversari de la "Sociedad Electro-química de Flix SA".

El 20 de juny de 1897, fa 123 anys, es va publicar la constitució de la SEQF SA a la Gaceta de Madrid, nº 171. Constitució de la Sociedad Electro Química de Flix S.A que s'havia formalitzat davant notari a Barcelona el passat 2 de juny, essent l'accionista majoritari Chemiske Fabrik Elektron.

            “Ante mí D. Juan Armengol y Piferrer, Abogado, Notario del Ilustre Colegio del territorio de Barcelona, con residencia en la capital, y los testigos que al final se nombrarán, comparecen los Sres. D. Carlos Pistor y Ferber, Ingeniero, vecino de Bitterfeld, Alemania; D. Alejandro Wacker y Morath, comerciante y fabricante, vecino de Nuremberg, Alemania, y D. Jorge Ahlemeyer y Floeck, Ingeniero, vecino de Madrid (…) crean y constituyen una Compañía mercantil anónima que habrá de regirse por los siguientes estatutos

Artículo 1º  La Compañía se denominará: Sociedad Electro-química de Flix

Art. 2º   Serán objeto de la Compañía la fabricación de productos químicos, especialmente del cloruro de cal, y otras combinaciones del cloro y de la sosa cáustica, así como las adquisiciones y enajenaciones de bienes inmuebles y derechos reales, operaciones de giro y préstamo y demás contratos conducentes a dicho fin…”

José Mansana  i Álvaro de Figueroa (comte de Romanones)

Dies després la revista Industria e invenciones de 24 de juliol donava a conèixer LA SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX, oferint la notícia amb els detalls que més podien interessar als mitjans de comunicació i la societat del moment, la constitució d'una Sociedad cuyo objeto es la fabricación de productos químicos, especialmente el cloruro de cal y otras combinaciones del cloro y de la sosa cáusitca (...) el capital de cuatro millones de pesetas, de los quales 1.200,000 son aportes de procedimientos y patentes, así como el salto de agua de Flix, fincas i terrenos (adquirits el passat gener  per Ahlemeyer) en que establecer la fábrica, amb el nom dels màxims responsables, com a predident el conocido capitalista en la industria del gas, d. José Mansana i com a vicepresident, com era normal aleshores per aconseguir els permisos que fecin falta als ministerios corresponents, un important polític de la capital del regne amb influències, el señor conde de Romanones, amb tot també recordava que el consejo de administració se compone de diez individuos la mayor parte alemanes y residentes en Alemania.

Acte seguit començarien les obres la coneguda constructora de Juli Marial i Tey de Barcelona, empresa  coneguda per la construcció entre d’altres l’Arc de Triomf i la Plaça de braus les Arenes a Barcelona.

Aleshores Flix tenia 2132 habitants. El carlí Antonio d’Oriol de Castellví era l'alcalde. Joaquín Arraez el secretari de l’ajuntament, Pedro J. Sas el mossèn, Joaquín d’Oriol era el jutge de Pau, Ramon Alies Oliver i Joaquín Santiago Viñals els metges, Mateo Díez Pujol el farmacèutic i Casimiro Carim Marimón el veterinari.

El principals comerciants: Damián de Oriol Gordo (fàbrica de farina), Damián Forcades Masot (ferrer), Enrique Sánchez Cervelló ( fuster), Ramon Ferrús Raduá (comerç ametlles), Jose Guiu Mur (sastre)...

Principals propietaris: Manuel Alentorn Grau, Josep Mª Bagés Torres, Roque Benet Llecha, Luís de Castellví Domenech, Luís de Castellví Escolà, Ramon Català Cervelló, Miguel Ferrús Badía, Ramon Fontanilles Guiu, Benito Galcerá Algueró, Salvador Galcerá Algueró, Antonio Oriol de Castellví, Viuda de José Oriol Larrosa, hereus de Dionisio Oriol de Salvador, Miguel Pardell Alabart, José Rey Tort, Francisco Sánchez Abella, José Tarragó Porta...

Mestres. Benito Galcerá Bagés, dels nens, i Antonia Girón, de les nenes.
Forns de pa. Pablo Ferrús, Francisco Pujol, José Pujol Mur i José Terré López.
Tabernes. José Mestres Sales, José Nogales i José Sabaté Sanz. Cafès: Pedro Grau Ranís, Magdalena Martí i María Torres. Posades:  Roque García i Vídua de R. Larrosa.