Mossén Miquel Redorat (1933 - 1995)

Miquel Redorat Foix (Benicarló, 1933 -  Castelló, 1995).

Un dels protagonistes més oblidats a les xarxes socials del diccionari de Resistents que ofereix Xavier Garcia a La-primera-dècada-de-lluita-antinuclear a Catalunya. (1970-1980) és Miquel Redorat.  Sacerdot i tinent d'alcalde a l'ajuntament d'Ascó al primer ajuntament democràtic amb la candidatura ecologista Defensa Popular, encapçalada pel recordat Joan Carranza.  

Xavier Garcia ens recorda que  mossén Miquel Redorat va arribar a Ascó l'abril de 1972 i que "ben aviat va comprendre les conseqüències que podia comportar la instal·lació de les centrals nuclears. Al voltant del Consell Parroquial que presidia, al costat d'algunes famílies del poble, els Carranza, Biarnés, etc, de l'Associació de Veïns que impulsà i del Grup o Consell de Sacerdots Rurals (sobretot els que tenia més a prop: Joan Rebull, a Móra d'Ebre; Josep M. Sáez, a Miravet, i Joan Masip, a la Torre de l'Espanyol i el Masroig), Redorat començà el març-abril de 1974, la frenètica acció per intentar protegir la vida present i el futur rural d'un poble petit vora l'Ebre, per salvaguardar el demà que ens juguem, deia, convençut que la imposició nuclear era una agressió econòmica i política del poder capitalista, centralista espanyol o català, contra unes poblacions desvalgudes i abandonades (...)

Viatjà contínuament, arreu d'Espanya i de Catalunya, a la recerca d'aquest somni de justícia, pau i llibertat -afirmant que a Ascó vaig fer la reflexió de la meva vida. No em serveixen ni les glòries ni les canongies. Vaig a reafirmar-me en el compromís amb el poble. (...)

En la guerra de papers i paperets, anònims i signats, que circularen pels carrers d'Ascó al llarg de tot el calvari nuclear, en l'arxiu del cronistas local Carmel Biarnés se'n poden trobar alguns, com el full, signat per ell mateix, en que contesta tots els escrits difamatoris que es reparteixen contra mossén Miquel, el rector d'Ascó (...) fins al punt que les beates i els seus marits -gent de bona posició, amb terres- escruixits de la seva oratòria al peu de l'altar, preferien anar a missa als pobles del costat (...) "

Curiosament si cerquem referències de mossén Miquel Redorat per internet podem trobar  breus a la revista de l'esquerra alternativa, fundada per Manuel Sacristán,  Mientras Tanto, revista que entre d'altres esmenta que  El párroco Miguel Redorat asumió un protagonismo indiscutible utilizando el púlpito para lanzar soflamas incendiarias contra la planta y llegando a prohibir a las autoridades su presencia en las procesiones. 

"Amb la seva radical tossuderia, però amb la seva bonhomia de pipa i cartereta sota el muscle, anat a agarrar (com deia ell) lo Caspe a les vuit del matí a l'estació d'Ascó, tot i tenir una arquitectura física i psicològica resistent, no va poder aguantar la tensió contínua del fet nuclear durant gairebé deu anys -a la que s'afegia la tensió episcopal que venia del Bisbat de Tortosa- i va sol·licitar un trasllat de parròquia, cap a Vinaròs, on arribà (entre rumors que si havia estat enverinat) pocs dies després del final de la Marxa Antinuclear, que acabà a Ascó el 10 d'agost de 1980 (...)".

Joan Carranza i Miquel Redorat

Miquel Redorat els darrers anys de la seva vida destacà en la dedicació a l'associació Frater al costat dels malalts, enguany farà 25 anys de la seva mort, sempre tindrà un espai en la memòria de bona part de tots els que vam tindre la sort de conèixer i d'escoltar les seues sàvies i entenimentades paraules. 

Avui, gràcies a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i al fons fotogràfic del recordat Carmel Biarnés, podem recordar-lo, tot fent un viatge als anys setanta, als anys que va estar al capdavant de la rectoria d'Ascó.

Gràcies a la breu biografia de Xavier Garcia podem dir que és un dels "homenots" del sud més destacats dels anys setanta. L'escriptor ebrenc de referència, Andreu Carranza, l' ha homenatjat  tot recordant-lo entre els protagonistes de la seua gran  Impremta Babel, i de manera especial amb la seua dedicatòria al Llibre de les set xibeques :

"Al meu pare, Joan Carranza, i a mossén Miquel Redorat, els millors homes que he conegut".