Els maquis és el nom amb el que es coneix els guerrillers que formaren part de la Resistència francesa davant l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial.
· Benita Bagés Masip (Flix, 1914 - Nimes, 2001). Del PSUC
Companya de Antonio Guiu Biosca, maquis, exiliats a Nimes.
>> En aquells maquis, cadascú en un lloc diferent, hi tenia el meu marit, el meu germà i el meu cunyat Guillermo. Els policies els seguien, i cada setmana venien a la meva masia de Saint Félix de Pallères, fent recerques. He passat tanta por! Me’n recordaré tota la vida del dia de Pasqua del 44. Havíem passat el primer dia junts; a les sis del matí de l’endemà, sense gairebé temps de posar-se les sabates, sis gendarmes colpejant la porta de davant i els meus familiars escapant-se per la porta de l’hort (...) "Si vostè no ens diu on és el seu marit, la penjarem", em sacsejaven. Déu meu!, quina por..."
· Amaro Castellví Blanch (Flix, 1913 - Florensac, 2012). De la CNT.
Manobre a l'empresa Josep Hipp. És dels pocs deportats als camps nazis amb informes de la Falange local al "Tribunal de Responsabilidades Políticas" de Barcelona. Així els informes esmenten que formà part del Comitè antifeixista Fou pres a Compiegne el 17-1-1944 i traslladat al camp nazi de Buchenwald, camp de presoners polítics prop de Weimar, camp del que va aconseguir escapar. Un dels pocs supervivents de la massacre nazi de Gardelegen (3 d'abril 1945)
· Santiago Català Poblado, més conegut com "sastre Lluch". (Flix,1908 - Reus, 1980).
D'ERC. Exiliat el 1939 s’instal·la a Gourdon un poble occità, on començà a exercir de nou de sastre en un petit taller de confecció, taller que en començar la segona guerra mundial bona part dels treballadors s’uniren a la resistència. Santiago anava sovint a “cosir” a Les Milandes, el chateau que la coneguda artista americana Josephine Baker havia comprat. Castell que va servir de refugi i via d’escapament de perseguits pels nazis.
· Josep Cubells Galcerà (Flix, 1919 - Pamiers, 2013).
El febrer de 1938, amb 18 anys, fou mobilitzat per l’Exèrcit Popular de la República. Exiliat. Del maquis. La primavera de 1942 formà part de la recent creada organització comunista Unió Nacional Espanyola (UNE). Detingut el 16 de setembre de 1942, prop d’Ussac (Corrèze), on treballava aleshores com a mecànic. Conduït a Limoges, Josep i els seus companys serien brutalment colpejats per la policia francesa del règim de Vichy. El setembre de 1944, reconegut amb el grau de sergent de les FFI, rebé la Creu de Guerra.
· Antonio Guiu Biosca (Flix, 1911 - Nimes , 1964 ) i Guillem Guiu Biosca (Flix, 1907 - l’Hospitalet de Llobregat, 1988). Del PSUC.
Antonio i el seu germà Guillermo, després de lluitar a la Batalla de l'Ebre, s'exiliaren a França. Ingressaren al maquis des de Tolosa sota el comandament de Cristino Garcia, participant com a acció maqui més destacada a la batalla de la Madeleine, destruint una columna nazi de 2000 homes. Foren condecorats amb la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa. Més tard participarien en l'ocupació maqui de la Vall d'Aran.
· Victor Mulet Mur (Flix, 1903 - Quilhan, 1985) De la CNT.
Ferroviari. Entre maig i octubre de 1937 exercí de regidor del Consell Municipal de Montcada i Reixac. Durant l'ocupació alemanys participà en la Resistència enquadrat en França Lliure, resident a Ouilhan (Occitània). Nomenat, junt amb Eduard Pons Prades, secretari de Cultura i Propaganda
de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili a Carcassona (Aude, Occitània).
· Josep Sànchez (Flix, 1918).
Oficial de 2ª classe del 22ème Bataillon de Chasseurs Alpins (abreviat B.C.A. al document), presoner de guerra al Frontalag 172, un camp de presoners militars enemics del Reich alemany, que, fins aquell mateix 1940, va estar ubicat, amb la xifra 172, a Doullens , per a després passar a ser anomenat el d?Amiens l'any 1941.
· Manuel Zurita (Flix, 1899 - Servas - Gard, 1944).
Maquis, membre de la resistència de l’AGE (Agrupación de guerrilleros españoles), i de la 3a divisió d'aquesta formació (Ardèche, Gard, Lozère), assignat al Maquis Bir Hakeim (AS). Detingut i executat sumàriament el juliol de 1944 per la Waffen SS (divisió de Brandenburg) . El seu cos mutilat va ser llançat al pou de la mina de lignit en desús de Célas a Servas (Gard). No sabem si va morir a conseqüència de les tortures que va patir o si els seus botxins el van matar a trets. El nom de Manuel Zurita apareix a diversos monuments del Gard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada