1970: La Antorcha "des de dalt del cloquer" i la Festa Major.

"Dins poc, des de dalt del cloquer,  les campanes esparciràn el seu dring joiós en senyal de festa". Bona part dels lectors de fa 50 anys, per no dir la immensa majoria, castellanitzats per la dictadura, després de més de trenta anys de franquisme, es preguntaren on era el cloquer des d' on les campanes escamparien el seu dring joiós?

L'exemplar del 15 d'agost de 1970 de la Antorcha, revista local que sortí entre els anys 1959 i 1973,  va ser una sorpresa per als lectors, no només utilitzà el català a la portada sinó que s'atreví a criticar entre línies la programació de la Festa Major com els toros,  les majorettes, la tuna ... tot reivindicant les tradicions catalanes, com les orquestres-cobla, xiquets de Valls, balls populars, ball de bastons, audicions de sardanes... "Tot això es la Festa Major, si més no, la d'enguany sembla que ens vulgui allunyar de la frontera natural de la nostra terra els espectacles s'allunyen de les nostres tradicions".   

Pel seu interès adjunto el text en qüestió, respectant el text original:

"Dins poc, des de dalt del cloquer,  les campanes esparciràn el seu dring joiós en senyal de festa.

Tota la vila s'engalana i s'endiumenja per a festejar i fruir dels jorns de la Festa Major.

La Festa Major, es la manifestació eufòrica de tot un poble que rera el feinejar de tot un any, fa una parada en el cami de la vida per a retrovar-se amb velles amistats, reviure tradicions i recordar costums ja quasi desterrades.

Hi ha entre els actes programats, espectacles qué, per disort, únicament podem veure sense marxar de la vila, aquests dies de la Festa Major. Lluites, braus, xarlotades, equips de futbol de cartell, bones campanyes de comèdia, tot es bo i de preu. Gegants i nanos de cap gros que fan les delícies de la gent menuda i àdhuc dels grans. Bandes de música, "Tuna", Majorettes, curses ciclistes, exposicions, tret al plat... tot un seguit de coses que sembla ens siguin reser-vades per aquests dies per a complicar la vida de les families, doncs sobradament sabem, que per ha veure-ho tot hem de passar molt poc temps a casa, però és igual, tanmateix els hostes que tenim sabràn pendre la raó en paga, doncs contínuament els donem presses ¡pressa que em d'anar al concert! pressa que no veurem començar! pressa per açí i pressa per allà. No és estrany doncs que a la fi diguéssim ¡Gràcies a Déu que ja s'han acabat les festes!

Tot cansa, ens cansem de menjar bé, encara que a empentes i alguna menjada acabada sense postre per por de no fer tard. Ens cansem de mudar-nos de roba i acabem per anar en cos de camisa i sense mitjons.

Tot això es la Festa Major, si més no, la d'enguany sembla que ens vulgui allunyar de la frontera natural de la nostra terra els espectacles s'allunyen de les nostres tradicions ¿perquè els balls populars a la plaça s'han esquifit tant? ¿perquè desterrar els concerts? ¿perquè en lloc de Tuna, Majorettes i braus, no es fa venir per a esplai de tots, ja que per a tots es la Festa Major, un ball de gitanes, o un ball de bastons, o un de pastorets o els Xiquets de Valls per a fer les seves exhibicions folklòriques catalanes pels nostres carrers i places? ¿perquè no una Orquesta-Cobla com es feia anys enrera, per a fer balls populars a la Plaça i audicions de sardanes a llocs diferents?.

Pensem que els aimants de la sardana i del tipisme tradicional català també formem llegió i si no hi som a temps ja per esmenar quelcom de lo programat anotem-ho per l'any vinent."