"Què hauria passat si... " Amb aquestes quatre paraules ens
introdueix la directora de SAPIENS, Claudia Pujol, al dossier El Pla Secret per envair Catalunya, reportatge
especial de la revista del febrer, núm. 239.
L'historiador Pere S. de Argila, autor del
reportatge, després d'anys investigació
al Departament d'Investigació Històrica Militar de l'Arxiu de la USAF (Alabama), va aconseguir una carpeta amb documents
desclassificats que el portarien a consultar documents de la
USAF, dels Arxius Nacionals Americans a Washington, els Arxius Nacionals del Regne Unit i de les restes, desprès d'un incendi, dels arxius històrics de l'exèrcit americà a la ciutat de San Louis.
Entre la documentació localitzada per Sàpiens
als Arxius de les Forces Aèries hi ha centenars de pàgines amb milers d'objectius
de Catalunya. Precisament entre les documents que ens ofereix el reportatge
surt el nom de Flix: "781 - Chemical Plant (Flix) - 41º 14' N / 00º 32' E
- On S bank of Ebro, just W of Flix. Caustic soda, 7200 tona per yr, 1/5
Apanish output (see map on page M.4.)". Mapa de l'Electro-química de Flix
que destaca la revista a la pàg. 35, un plànol segurament de l'any 1943 on a més de les instal·lacions de
la fàbrica química, s'observa amb detall la seua colònia, l'assut, l'estació ferroviària,
la xarxa urbana del poble, la colònia de la Ventonella, les primeres obres de
la presa i els túnels de navegació de la futura central hidroelèctrica.
Situació geoestratègica de Flix durant la Segona Guerra Mundial que m'ha
portar a recordar un dels capítols del meu treball Alemanys a l'Ebre - la
colònia química alemanys de Flix (1897 - 1994): Britànics i
alemanys, on esmento la la peculiar convivència flixanca per una part de nombrosa colònia alemanya amb Oscar Kurz, Gottfried
Pfefferkorn com a responsables de la fàbrica SEQF, i per altra, la de la dels responsables de les obres de la
central hidroelèctrica de Saltos del Ebro, el britànic natural de Jamaica, Leicester Michael Tingle, superintendent general, i
el canadenc Arxibald H. Patterson, enginyer de l'obra, així com de l'enginyer
suís Max A. Wurt, de qui se'ns va recordar les seues presumptes
col·laboracions amb l'ambaixada britànica durant el conflicte bèl·lic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada