Ricard Ferrater, "EnC", en el record ( 1914-1995 )

Ricard Ferrater Mestre, 'EnC' (Reus, 1914-1995). Un exemple de lletraferit. Tenia tres germanes, Josefina (1910 - 2006), una de les millors hebraistes catalanes que quan es va jubilar va estudiar Filologia Semítica a la U.B., Ramona Angelina  i Marina.  Els seus pares, Josep M. Ferrater Capdevila i Marina Mestre Bigorra,  eren originaris de Vilaplana (Baix Camp).  

 

Administratiu, ingressà a la Fàbrica el 1936, mesos abans del començament de la Guerra Civil. Fins la seva jubilació va viure a la Colònia de la Fàbrica. Casat amb Maria del Carmen Gasset Llecha (Flix, 1920 - Barcelona, 2015), la filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. El matrimoni no van tindre fills. 

El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta, catalanista i molt discreta, amic d'Artur Bladé i Desumvila.

Amb el sr Ricard Ferraté fa molts anys que som amics. Algun cop (en vida de la meva esposa) ens venia a veure a Benissanet. I sempre ens portava un obsequi per a les nostres nétes. També ens hem cartejat. De la seva vida, potser només sé que és de Reus i que treballava a Flix. És molt discret i poc amic de confidències. Amb tot és evident que ha llegit molt i que té una rellevant personalitat,  saludeu-lo de la meva part ... " (2)

Recordat per la trajectòria catalanista, pels escrits de record de companys i directius amb qui treballà a la Fàbrica i pels seus poemes en català a totes les revistes locals, des de l'Antorcha fins la Veu de Flix. Col·laboracions que sempre signà amb el pseudònim EnC, inicials en homenatge i reconeixement:"Els nostres Clàssics".

Un poema de Ricard Ferrater titulat "L'Època feliç" i dedicat precisament a la seus germana, "A Josefina", recordà aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys. La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:  

 

“He vist enderrocar aquella casa antiga
que fou la nostra llar, la vella casa amiga
en la que un jorn vaig néixer i on vaig viure setze anys.
Els cops que l'abatien sordament ressonaven
i en la meva memòria poc a poc desvetllaven
entranyables records de joies i d'afanys.-” (3)

En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa Anna:

 

“... i a la nit obrir un xic la sortida al terrat
per a poder adormir-me escoltant encisat
l'orquestrina que toca al cinema veí.-”

 

Destacar entre els seus escrits a la Veu de Flix els records de companys seus a la Fàbrica i els de "Memòria històrica":

La nit del bombardeig. ( dedicat al magnífic escriptor i conferenciant A. Bladé Desumvila ).  La Veu de Flix - 26, octubre 1981.

Fa 50 anys, La suspensió de pagaments del Banc de Reus. La Veu de Flix - 29, gener 1982.

Quan dormíem al túnel - El Negus. La Veu de Flix - 32, abril 1982.

El sr Kurz i el sr. Pfefferkorn. La Veu de Flix - 47. juliol 1983.

Esbós biogràfic. Artur Bladé i Desumvila.  La Veu de Flix - 53. Gener 1984.

Joan Aliaga i Juliá (e,p.r.). La Veu de Flix - 71. Agost 1985

Darrers episodis de la Retirada de l'Aragó. (1r Premi  de "Memòria Històrica" del Concurs Literari de la Gent Gran, 1r de Maig.) Veu de Flix - 81 - 82. Juny / Juliol 1986.

(1)  A Laura. Antorcha, 1963

(2) Carta particular d'Artur Bladé Desumvila, 1 desembre 1989.

(3) L'Època feliç. Veu de Flix, 1980 

Albert Aragonés Salvat va escriure a la revista de Vilaplana, Lo Pedrís, un excel·lent article sobre l'amistat de Ricard Ferrater i el seu amic de Vilaplana, el poeta Oleguer Huguet: https://www.lopedris.cat/un-poema-dedicat-lamic-oleguer-huguet-c6297-

Homenatge a la Fraternitat Republicana

 

Ahir vaig viure una jornada carregada d'emocions, records i simbolisme a Horta de Sant Joan durant l’Homenatge a la Fraternitat Republicana, organitzat per la Federació d'Esquerra Republicana de les Terres de l’Ebre.  

Un reconeixement que també es feu a Maria Jesús Roig (Montsià), Vicent Boix (Terra Alta) i Sisco Ollé (Baix Ebre).

Prèviament a l'Homenatge de la Fraternitat Republicana, vam poder escoltat una enriquidora conferència de l’eurodiputada Diana Riba, qui va reflexionar sobre els valors republicans en el context global actual.

Molt agraït als companys i companyes d'ERC a l'Ebre que van fer realitat aquest emotiu i fraternal reconeixement.

Història de la Sardana a Flix: 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista ( II )

L’Agrupació Sardanista de Flix neix amb el nom d’“Agrupación Sardanista de Flix de Educación y Descanso” l’any 1951, quan un grup de sardanistes agosarats i emprenedors sentiren la necessitat d’agrupar-se i, a més de ballar sardanes, formar part del col·lectiu sardanista que ja organitzava aplecs arreu del país. Precisament Joan Costa Mallol serà el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix  entre els anys 1951 i 1952.

La principals  activitat de l’Agrupació Sardanista fou organitzar ballades i l’Aplec. L'Aplec en un principi se celebraria dins la vila, el I Aplec està datat el 3 de juny de 1951, a la plaça d’Espanya —avui plaça Major—, amb la cobla Alabart encarregada de posar-hi música.

L’any 1953, quan se celebrà el III Aplec, es va traslladar a l’ermita del Remei i es fixà el segon diumenge d’octubre, tradició que encara avui es manté. Quan la cobla Alabart deixà la seva activitat l’any 1958, durant un anys la música dels Aplecs es continuaren celebrant amb la música del sr.  Crescenti  de Móra la Nova.

La millor època del sardanisme a Flix arribà a partir dels anys seixanta i s’allargà fins a mitjan anys setanta. Durant aquell període, els joves del poble, agrupats en colles —n’hi arribà a haver set—, es desplaçaven arreu de les comarques tarragonines per participar en concursos.

Cobla Alabart 1953 - Foto de Manolo Alabart

D’aquells anys cal destacar l’ajut desinteressat de la senyora Mariana Agramunt - presidenta honorària de l'Agrupació- , que oferia casa seva perquè les colles poguessin assajar i participava molt activament en la confecció dels vestits i distintius dels sardanistes. També hem de fer menció de la bona disposició que els dirigents de la Unió Social demostraren sempre envers els sardanistes.

 

Ballada de sardanes 1954 - Foto Arxiu Mestres

Una fita històrica en el món del sardanisme flixanco fou la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana el 16 d'abril de 1989, una iniciativa de l’Obra del Ballet Popular, instituïda el 1960 per fomentar i prestigiar la sardana, que comptà entre d'altres el Missatge al món sardanista llegit pel director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. Festa on es va inaugurar al passeig de l'Ebre un monument commemoratiu, obra de l’escultor local Germà March, es presentà el cartell de la celebració fet per Elena Camarasa i s'estrenà la sardana titulada "Flix Ciutat Pubilla", amb lletra de Ramon Sabaté i música del mestre Joan B. Sabaté, essent la presidenta de l'Agrupació Sardanista, Teresa Bagés.

Actualment, gràcies a la implicació de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix i amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista, es dediquen  unes jornades a l'ensenyament de la nostra dansa a l'alumnat de primària, tot garantint la continuïtat de la tradició sardanista. Aquesta tasca culmina amb una ballada a la plaça durant l'actuació de les Caramelles el Dissabte Sant i, cada any des de fa més de vint-i-cinc anys, a una altra ballada que se celebra per Sant Joan.

Aquesta iniciativa es complementa amb nombrosos cursos adreçats a adults, amb l’objectiu de continuar difonent la nostra dansa i assegurar-ne el futur. Un futur que, a Flix, es veu sòlidament sustentat per un passat ric i fascinant:  enguany que celebrarem el 75è aniversari de l’Agrupació Sardanista, sense oblidar la primera balladadocumentada, celebrada durant les Festes Majors de l’any 1922.

Història de la Sardana a Flix ( I )

 

El passat 30 de març Manolo Alabart, president de l'Agrupació Sardanista de Flix, presentà a ca Don Ventura el programa del 75è aniversari de l'entitat, amb activitats programades des del 4 d'abril amb la cantada de Caramelles fins el 58è aplec del Remei, l'11 d'octubre, i el 17 d'octubre amb la l'actuació del grup vocal Les Anxovetes. 

Programa d'actes on hi col·laboro amb un breu recorregut històric de la Sardana a Flix:

LA SARDANA A FLIX

Les Festes Majors de l'any 1922 són una festes significatives dins els annals històrics de Flix, pel fet que s'hi van realitzar la primera ballada de sardanes a la població. La Veu de Catalunya ens ho recorda amb un breu:

"S'ha celebrat la festa major de Flix amb molta animació. Entre altres notes, s'han fet unes regates de llanxes i concurs de natació a l'Ebre. Per primera vegada, a la població, s'hi han ballat sardanes, tocades mestrívolament per la banda local "la Lira", dirigida pel nostre bon amic En Ramon Alabart. Hi havia molts forasters"

L'any 1923, la revista El Llamp de Gandesa tornava a esmentar-ho, aquesta vegada com una "nota simpàtica", referint-se al fet de puntejar sardanes a les Festes Majors:

"—Les festes majors d'aquesta vila han quedat reduides a les funcions religioses acostumades i a balls de societat. Nota simpàtica: Amb molta satisfacció hem vist com a la societat «La Unión social» , s'hi han puntejat sardanes. Molt bé Senyor President!"·.

 Dos personatges foren claus en la introducció de la Sardana a Flix, on el ball tradicional era la jota.

           Costa Mallol, Joan (Massanet de Cabrenys - Alt Empordà, 1888 -  Flix, 1977). Casat amb la flixanca Marina Cervelló Prats.  Arribà a Flix l'any 1919.  Anys abans havia estudiat la carrera de mestre a Girona i havia après l’ofici de barber a Barcelona, ofici que continuarà exercint a Flix fins a l’arribada de la Guerra Civil. Exercí el càrrec de bibliotecari a la primera junta de l'Obrera (1919) i fou jutge municipal el 1932. Apassionat de la sardana, va ser el promotor de la primera ballada de sardanes l'any 1922. És recordat com a agutzil i pregoner històric de l'Ajuntament. Fou el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix (1951-1952). Tots els veïns i veïnes de Flix el coneixeríem com el Sr. Costa.

           Alabart Sabaté, Ramon (Flix, 1875-1939). Músic. Sota la seua direcció, Flix gaudí de la banda de música coneguda per La Lira,  integrada per vint músics. L'any 1922, amb motiu de les Festes Majors, realitzà amb la seua banda la primera ballada de sardanes al poble de Flix. Activitat musical que compartia com a responsable del servei de correus de la població. Durant la República la banda la Lira es reconvertiria en la Orquestrina dirigida pel seu fill, Joan Alabart Fontanet, amb el nom My Honey Jazz. Després de la Guerra Civil, amb la prohibició del franquisme de posar noms en anglès, l'orquestrina es reconvertiria en l'Orquesta Alabart, complementada el 1949 amb la Cobla Alabart, amb motiu de les ballades de sardanes del poble de Flix.

Així, a partir de l'any 1922 a Flix es començà a ballar sardanes amb la banda La Lira del mestre Ramon Alabart  i amb  Joan Costa com a mestre sardanista i impulsor. Al començament se’n ballaren dos cops per setmana, alternant els dies entre la plaça d’Espanya (Plaça Major)  i el Racó de Guarín al carrer Major.

Durant la República, fins el començament de la guerra civil del 1936, tenim els primers documents gràfics de ballades de sardanes a Flix, algunes de les quals ja es realitzaven a l’ermita del Remei.

Malgrat aquests antecedents i les misèries de la llarga postguerra, no es van formar colles de competició fins ben entrada la dècada dels quaranta. En aquells anys hi havia dues colles a Flix, i els seus caps de colla eren el Sr. Biosca i el Sr. Llurba.

 

L’Agrupació Sardanista de Flix neix amb el nom d’“Agrupación Sardanista de Flix de Educación y Descanso” l’any 1951, quan un grup de sardanistes agosarats i emprenedors sentiren la necessitat d’agrupar-se i, a més de ballar sardanes, formar part del col·lectiu sardanista que ja organitzava aplecs arreu del país. Precisament Joan Costa Mallol serà el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix  entre els anys 1951 i 1952.

La principals  activitat de l’Agrupació Sardanista fou organitzar ballades i l’Aplec. L'Aplec en un principi se celebraria dins la vila, el I Aplec està datat el 3 de juny de 1951, a la plaça d’Espanya —avui plaça Major—, amb la cobla Alabart encarregada de posar-hi música  (...)

 

*Manolo Alabart Sabaté és net de Ramon Alabart Sabaté, director de la Lira i primer en tocar sardanes a Flix el 1922, i és fill de Joan Alabart Fontanet, music que dirigí la propia orquestra als anys treta, realità amb la seua cobla les primeres ballades de sardanes a finals del quoranta i als primers Aplecs del Remei.