Mathias Zogg Rudlinger (1878-1952)

 

Mathias Zogg a l'esquerra, la nena, Josefina Zogg, Francisca Usach, Vicent Català i al davant Elisa Zogg.

Més conegut pel mas que construí a la propietat que adquirí en arribar a Flix, situada al Coll d’Aixaus, coneguda popularment precisament amb el seu nom, el Mas de Soc, finca que seria col·lectivitzada durant la Guerra Civil.

Nascut el 12 d’octubre de 1878 a Azmoos, amb dret de ciutadania a Grabs, al cantó suís de Saint Gallen (Sankt Gallen). D’ofici mecànic, amb uns 22 anys, seria un dels primers oficials estrangers que arribaria a Flix per treballar en la posada en marxa de la Casa de Turbines de la Fàbrica.

L’any 1903, amb 25 anys, sabem que estava residint a Flix gràcies a una notícia del diari de Madrid "Los Debates" esmentant el seu bateig catòlic, condició prèvia per contreure matrimoni el 13 de desembre de 1903 a l’església parroquial de Móra la Nova amb la jove de Benissanet, Francisca Usach Ruan. 

"El dia 12 del actual, en Flix, fue bautizado solemnemente un subdito suizo, llamado Matías Zogg Reidluigner, de 25 años de edad, siendo apadrinado por D. Camilo Freixes. Al dia siguiente contrajo matrimonio canónico con la señorita Francisco Usach Ruan, dando la bendición  nupcial el reverendo señor cura parroco" (mossén Francisco Miró Segura) 

L’any 1924 es traslladà a Torrevella (Alacant) per treballar en un projecte de mecanització de les salines, essent cap de taller de l’empresa «Salinas de Torrevieja y La Mata - Unión Salinera de España». Un any després s’hi traslladà la seva família. Tingueren dues filles: Elisa i Josefina. Morí el 1952.

 

 

*Informació facilitada fa una anys per Josefina Zogg Usach, cosina d’Emilia Assmann Usach, resident a Flix, al carrer Sant Albert.

* Los Debates. 21-12-1903 

Ricard Ferrater, "EnC", en el record ( 1914-1995 )

Ricard Ferrater Mestre, 'EnC' (Reus, 1914-1995). Un exemple de lletraferit. Tenia tres germanes, Josefina (1910 - 2006), una de les millors hebraistes catalanes que quan es va jubilar va estudiar Filologia Semítica a la U.B., Ramona Angelina  i Marina.  Els seus pares, Josep M. Ferrater Capdevila i Marina Mestre Bigorra,  eren originaris de Vilaplana (Baix Camp).  

 

Administratiu, ingressà a la Fàbrica el 1936, mesos abans del començament de la Guerra Civil. Fins la seva jubilació va viure a la Colònia de la Fàbrica, al carrer Dr Stroof, al costat del Casino. 

Casat amb Maria del Carmen Gasset Llecha (Flix, 1920 - Barcelona, 2015), la filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. El matrimoni no van tindre fills. 

El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta, catalanista i molt discreta i un bon amic d'Artur Bladé i Desumvila.

Amb el sr Ricard Ferrater fa molts anys que som amics. Algun cop (en vida de la meva esposa) ens venia a veure a Benissanet. I sempre ens portava un obsequi per a les nostres nétes. També ens hem cartejat. De la seva vida, potser només sé que és de Reus i que treballava a Flix. És molt discret i poc amic de confidències. Amb tot és evident que ha llegit molt i que té una rellevant personalitat,  saludeu-lo de la meva part ... " (3)

Recordat per la trajectòria catalanista, pels escrits de record de companys i directius amb qui treballà a la Fàbrica i pels seus poemes en català a totes les revistes locals, des de l'Antorcha fins La Veu de Flix. Col·laboracions que sempre signà amb el pseudònim EnC, inicials en homenatge i reconeixement:"Els nostres Clàssics".

Un poema de Ricard Ferrater titulat "L'Època feliç" i dedicat precisament a la seus germana, "A Josefina", recordà aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys. La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:  

 

“He vist enderrocar aquella casa antiga
que fou la nostra llar, la vella casa amiga
en la que un jorn vaig néixer i on vaig viure setze anys.
Els cops que l'abatien sordament ressonaven
i en la meva memòria poc a poc desvetllaven
entranyables records de joies i d'afanys.-” (3)

En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa Anna:

 

“... i a la nit obrir un xic la sortida al terrat
per a poder adormir-me escoltant encisat
l'orquestrina que toca al cinema veí.-” (4)

 

 Xavier Vega a La Veu de Flix de l'agost de 1989 ens oferí un excel·lent retrat de senyor Ferrater, curiosament sense esmentar el seu nom, titulat "EN C":

Aquest home, d'aspecte cansat i venerable, dóna la falsa impressió de viure en el passat: al capdavall, és el tema habitual dels seus articles. Però si ens vol mostrar l'ahir -alhora subjectiu i plural- és solament per tal d'avaluar l'avui en què tot s'ha transformat i que ell -observador subtil i lector empedernit de premsa- coneix abastament (...) 

Amb EnC aprenem la lliçó que la vida continua sempre, malgrat tot, malgrat la misèria moral, política i material, malgrat els horrors del passat i la incertesa del futur. (5)

Destacar entre els seus escrits a La Veu de Flix els records de companys seus a la Fàbrica i els de Memòria històrica:

La nit del bombardeig. ( dedicat al magnífic escriptor i conferenciant A. Bladé Desumvila ).  La Veu de Flix - 26. Octubre 1981.

Fa 50 anys, La suspensió de pagaments del Banc de Reus. La Veu de Flix - 29. Gener 1982.

Quan dormíem al túnel - El Negus. La Veu de Flix - 32.  Abril 1982.

El sr Kurz i el sr. Pfefferkorn. La Veu de Flix - 47. Juliol 1983.

Esbós biogràfic. Artur Bladé i Desumvila.  La Veu de Flix - 53. Gener 1984.

Joan Aliaga i Juliá (e,p.r.). La Veu de Flix - 71. Agost 1985

Darrers episodis de la Retirada de l'Aragó. (1r Premi  de "Memòria Històrica" del Concurs Literari de la Gent Gran, 1r de Maig.) Veu de Flix - 81 - 82. Juny / Juliol 1986.

El Sr Antoni Marca. La Veu de Flix - 104. Maig 1988. 

En memòria del Dr. Hailer. La Veu de Flix - 119. Agost 1989, 

(1)  A Laura. Antorcha, abril 1963

 (2) Passeig nocturn. Antorcha. maig 1965 

(3) Carta particular d'Artur Bladé Desumvila, 1 desembre 1989.

(4) L'Època feliç. La Veu de Flix, 1980 

(5) EN C. La Veu de Flix - 119. Agost 1989. 

Albert Aragonés Salvat va escriure a la revista de Vilaplana, Lo Pedrís, un excel·lent article sobre l'amistat de Ricard Ferrater i el seu amic de Vilaplana, el poeta Oleguer Huguet: https://www.lopedris.cat/un-poema-dedicat-lamic-oleguer-huguet-c6297-

Homenatge a la Fraternitat Republicana

 

Ahir vaig viure una jornada carregada d'emocions, records i simbolisme a Horta de Sant Joan durant l’Homenatge a la Fraternitat Republicana, organitzat per la Federació d'Esquerra Republicana de les Terres de l’Ebre.  

Un reconeixement que també es feu a Maria Jesús Roig (Montsià), Vicent Boix (Terra Alta) i Sisco Ollé (Baix Ebre).

Prèviament a l'Homenatge de la Fraternitat Republicana, vam poder escoltat una enriquidora conferència de l’eurodiputada Diana Riba, qui va reflexionar sobre els valors republicans en el context global actual.

Molt agraït als companys i companyes d'ERC a l'Ebre que van fer realitat aquest emotiu i fraternal reconeixement.

Història de la Sardana a Flix: 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista ( II )

L’Agrupació Sardanista de Flix neix amb el nom d’“Agrupación Sardanista de Flix de Educación y Descanso” l’any 1951, quan un grup de sardanistes agosarats i emprenedors sentiren la necessitat d’agrupar-se i, a més de ballar sardanes, formar part del col·lectiu sardanista que ja organitzava aplecs arreu del país. Precisament Joan Costa Mallol serà el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix  entre els anys 1951 i 1952.

La principals  activitat de l’Agrupació Sardanista fou organitzar ballades i l’Aplec. L'Aplec en un principi se celebraria dins la vila, el I Aplec està datat el 3 de juny de 1951, a la plaça d’Espanya —avui plaça Major—, amb la cobla Alabart encarregada de posar-hi música.

L’any 1953, quan se celebrà el III Aplec, es va traslladar a l’ermita del Remei i es fixà el segon diumenge d’octubre, tradició que encara avui es manté. Quan la cobla Alabart deixà la seva activitat l’any 1958, durant un anys la música dels Aplecs es continuaren celebrant amb la música del sr.  Crescenti  de Móra la Nova.

La millor època del sardanisme a Flix arribà a partir dels anys seixanta i s’allargà fins a mitjan anys setanta. Durant aquell període, els joves del poble, agrupats en colles —n’hi arribà a haver set—, es desplaçaven arreu de les comarques tarragonines per participar en concursos.

Cobla Alabart 1953 - Foto de Manolo Alabart

D’aquells anys cal destacar l’ajut desinteressat de la senyora Mariana Agramunt - presidenta honorària de l'Agrupació- , que oferia casa seva perquè les colles poguessin assajar i participava molt activament en la confecció dels vestits i distintius dels sardanistes. També hem de fer menció de la bona disposició que els dirigents de la Unió Social demostraren sempre envers els sardanistes.

 

Ballada de sardanes 1954 - Foto Arxiu Mestres

Una fita històrica en el món del sardanisme flixanco fou la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana el 16 d'abril de 1989, una iniciativa de l’Obra del Ballet Popular, instituïda el 1960 per fomentar i prestigiar la sardana, que comptà entre d'altres el Missatge al món sardanista llegit pel director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. Festa on es va inaugurar al passeig de l'Ebre un monument commemoratiu, obra de l’escultor local Germà March, es presentà el cartell de la celebració fet per Elena Camarasa i s'estrenà la sardana titulada "Flix Ciutat Pubilla", amb lletra de Ramon Sabaté i música del mestre Joan B. Sabaté, essent la presidenta de l'Agrupació Sardanista, Teresa Bagés.

Actualment, gràcies a la implicació de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix i amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista, es dediquen  unes jornades a l'ensenyament de la nostra dansa a l'alumnat de primària, tot garantint la continuïtat de la tradició sardanista. Aquesta tasca culmina amb una ballada a la plaça durant l'actuació de les Caramelles el Dissabte Sant i, cada any des de fa més de vint-i-cinc anys, a una altra ballada que se celebra per Sant Joan.

Aquesta iniciativa es complementa amb nombrosos cursos adreçats a adults, amb l’objectiu de continuar difonent la nostra dansa i assegurar-ne el futur. Un futur que, a Flix, es veu sòlidament sustentat per un passat ric i fascinant:  enguany que celebrarem el 75è aniversari de l’Agrupació Sardanista, sense oblidar la primera balladadocumentada, celebrada durant les Festes Majors de l’any 1922.