Bandolers i malfactors ebrencs del segle XIX

Fotografia d'un trabucaire (1870). Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Sovint és difícil distingir entre guerrillers carlins i bandolers, per exemple historiadors com Josep Sànchez Cervelló plantegen els dubtes que sorgeixen, de vegades, a l'hora de clarificar si algunes de les partides armades que actuaven són el resultat d'un moviment insurreccional o simple bandolerisme.

   

1.      Alfara: Joan Baptista Pujol Fontanet,  Panxampla.  Josep Bel, Josep Centelles, Sort i  Joan Chavelsa , tres companys de la colla de Panxampla)

2.      Almatret:  Joan Vila de la colla dels Felicianos .

3.      Ametlla de mar: lo Vell Pistoi -  Los bandolers de la manta.

4.      Ascó: Pere Jordà, Pere de Guillem.

5.      Batea: Felip Bes Saún, Cassola.

6.      Cabassers:  Francesc Masip, el Collfarines. 

7.      Gandesa: Josep i Miquel Ostau, els Felicians de Gandesa .

8.      Gratallops: Francesc Casals, Torà  (de  la colla del Barbut).

9.      Fatarella: Pere Joan Borràs, Bellot. Domingo Suñé , Ton,  Andreu Monreal, Andresito,  Roc Colat. 

10.  Flix: Miquel Ferrús, l’Asconé.

11.  Gandesa: Josep i Miquel Ostau, Felicians de Gandesa.

12.  Garcia: Josep Borràs, Francesc Pàmies Vall, el Floro .

13.  Godall: Josep Ralda, Blanco de Godall  (de la colla de Panxampla).

14.  Masroig: Francesc Vall, el Cinto del Rafel .

15.  Riba-roja d'Ebre: Josep Miralles,  Pere Joan Puig i Albert Puig Munté, oncle i nebot,  més coneguts com los Cuto de Riba-roja.

16.  Roquetes: Francesc Ruperes, el Manxego  (de la colla de Panxampla).

17.  Torre de l'Espanyol: Jaume Escoda, de la Martina,  el Quinto de la Torre de l'Espanyol, Josep Crivillé Thomás. 

18.  Torre de Fontaubella: Jaume Rofes, el Xato (de  la colla del Barbut).

19.  Vinebre: Isidre Teixidó el Barbut. Francesc Carim, Baptista Solanellas, el Quiselis, i Miquel Muntané, Argilaga. (de la colla del Barbut).

20.  Xerta: Jaume Argilaga Major, lo Moro de Xerta.

* Trabucaire, segons la Enciclopèdia Catalana, és el nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.

* Elaboració pròpia a partir de la preparació de la xerrada realitzada al curs UNED Senior de Tortosa el passat 25 de novembre. 

Carlisme i bandolerisme a l'Ebre

 

Ahir vaig participar al Centre UNED Tortosa com a ponent en la 8a sessió del curs UNED sènior Guerres civils i carlisme a l'Ebre: Història i Literatura.  El tema que vaig exposar va ser Carlisme i bandolerisme a l'Ebre català, seguint el guió amb els bandolers més destacats que presento a continuació:

       >>>>> El bandolerisme com un fenomen gairebé endèmic. Conflictes  a l'Ebre entre el 1808 i 1876. Perifèria de la perifèria de tres unitats geogràfiques:  Catalunya, País Valencià i Aragó. Territori perifèric, marginat, empobrit i mal comunicat on l'Ebre és una unitat amb característiques específiques des de Mequinensa fins el mar. 

Revolta dels Malcontents (1827)

·       Los Gleves al Baix Ebre - Montsià. 

·        Borràs de la Fatarella a la Terra Alta. 

Primera Guerra Carlista (1833-1840)

·       Isidre Teixidor Carim,  lo Barbut de Vinebre

·       Josep i Miquel Ostau, Felicians de Gandesa

·       Tomàs Penya-roja Martí, lo Groc del Forcall

·       Lo Vell Pistoi de l'Ametlla  i los bandolers de la Manta al Coll de Balaguer

Segona Guerra Carlista o Guerra dels Matiners (1847 - 1848)

·       Jaume Argilaga Major, lo Moro de Xerta

·       Felip Bes Saún, Cassola de Batea

Tercera Guerra Carlista  (1872-1876) 

·       Joan Baptista Pujol Fontanet, Panxampla d'Alfara de Carles

·       Pere Joan Puig i Albert Puig Munté, los Cuto de Riba-roja,

·       Josep Crivillé Thomas de la Torre de l'Espanyol

·       Pasqual Andreu Grau, Floro del Matarranya

 

Bibliografia bàsica :

Bofarull Terrades, Manuel (2004) Crims a les comarques tarragonines (s XIX). Cossetània,

Grau Verge, Ferran (2021) Guerrillers i bandolers als Ports de Tortosa-Beseit. Onada

Montané, Maria (2020)  Crivillé (1819-1890). Carlí i Liberal.  Ajuntament  de Torre de l'Espanyol.

Muñoz, Pere (2019) Isidre Teixidó. Lo Barbut de Vinebre i la premsa. in Miscel. del CERE 29.

Ortega Espinós, Josep (1922) Història Esquadres de Catalunya. Vol. XIV.

Sànchez Cervelló, Josep (2001) Conflicte i Violència a l'Ebre...  Flor de Vent

Sànchez , Josep / Pere Rams.(2020) La història de Cassola. Patronat pro-Batea.