Alfonso Rofes Mestres ( 1926-1989 )
¡Animo y suerte!.. pero digamos sin rodeos.
L'exposició Lo Flix de 1975, eix central de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix, que s'ha exposat el passat octubre, ha tingut un nom propi com a cronista local de finals del franquisme, Alfonso Rofes, il·lustre flixanco que vaig recordar al final de la meua xerrada "Els darrers anys del franquisme a Flix".
Alfonso Rofes Mestres, com tanta gent de la seua generació, va ser un nen de la guerra, un jove de la postguerra i un home del franquisme, tot i que amb els anys va evolucionar cap al catalanisme moderat, als darrers anys es va catalanitzar el nom.
¢ Empleat de la fàbrica Electroquímica de Flix. De formació autodidacta, la seua vocació i passió va ser el periodisme, sobretot l’esportiu, amb una presència impressionant a les publicacions locals com La Antorcha, La Voz de Flix i més tard, ja amb la democràcia, a la Veu de Flix.
¢ Si bé s'inicià amb les cròniques esportives, als anys seixanta es convertiria en el cronista local, amb seccions tan celebrades als seu moment com “La farola chivata”, "los flixenses... sus cosas y vivencias" i "Voces que dejan huella" , escrits que signava amb sigles que jugaven amb els seu nom i cognoms com SEFOR, ALROME, A. ROFES M.
 |
| 1974. Amb l'equip de redacció de La Antorcha. Alfons Rofes assegut a la dreta |
¢ Curiós, aleshores gairebé censurable, el racó literari titulat "La Farola Chivata", on per primer cop, fent parlar la farola de la Plaça Major, es criticava amb picardia i innocentment la gestió política i esportiva local: sorolls, brutícia, mancances de llum, els preus del mercat, el gamberrisme...
¢ També va col·laborar al Diario Español de Tarragona i El Mundo Deportivo, amb cròniques esportives i com a corresponsal de la vila.
¢ Des de l'any 1971, i durant 15 anys, va patrocinar i organitzar el torneig SEFOR al millors jugadors de la JEF de futbol i, als darrers anys, de l'hoquei damunt patins.
¢ Amb expressions esportives força originals als seus escrits:
"¡Animo y suerte!.. pero digamos sin rodeos"...
"Jugando con coraje, pero, con una actuación deslabazada... los locales arrollaron a los rivales"
"La parcialidad, chuleria o ignorancia del arbitro..."
"Ambos equipos derrocharon fuerza para controlar el balón que deambulaba a los impusos de EO - EO"
"Revoltijo deportivo ... sin huevo"
"Ni el horno està para bollos, no hay bollos para el horno"...
Expressions que van caracteritzar un llenguatge molt peculiar d'un home que estimà per damunt de tot el seu poble i l'esport local.
