Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alemanys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alemanys. Mostrar tots els missatges

17 d’agost del 2026

Wilhelm Müller Ickel (1878 - 1938)

 Wilhelm Müller Ickel (Mainz, 1878 - Berlín, 1938).

El doctor Wilhelm Müller és la personalitat més representativa de la història de la Colònia Fàbrica. Director entre el 1907 i el 1938. La Fàbrica sota la seua direcció passà de 185 treballadors en plantilla l'any 1905 a tenir 762 el juliol de 1936. A la Colònia una plaça porta el seu nom, així com també el carrer d'entrada al centre històric de la població.


Nascut a Mainz el 3 de juny de1878, estudià Químiques a la Universitat de Giesen on es doctorà cum laude. Després d'estar treballant un temps a Biarritz (França) retornà a Alemanya  contractat per Chemische Fabrik Griesheim, empresa que li proposà treballà a la Fàbrica de la SEQF per encarregar-se de la planta electrrolítica, així arribà a Flix a finals de l'any 1902 per treballar. Cinc anys després seria nomenat director de la Fàbrica, càrrec que ocuparia fins el 1938.  Anomenat inicialment per la seva joventut com "lo  doctoret".  Casat el 1919 amb Clara Benedix Peine (1889-1958), jove d'Hamburg d'origen jueu, tingueren quatre fills: Guillermo (1919), Margarita (1920), Beatriz (1922) i Carlos (1924). 


Declarat Fill Adoptiu de Flix l'any 1915.  Des del seu càrrec va fer continues ampliacions de les instal·lacions de la Fàbrica  i tot un seguit de millores tant a la colònia, coneguda aleshores com Barri Internacional, com al poble. El 1908 s'encarregà de l'enllumenat elèctric dels principals carrers del poble. El 1915 impulsà la construcció de les escoles publiques,  el 1920 aportà el subministrament elèctric per al rec dels Castellons. També va promoure la xarxa de distribució d'aigua potable i la construcció de fonts públiques.  

Wilhelm Müller i Clara Benedix

L'any 1917 fou un any d'intensa activitat per part director Wilhelm Müller, el 23 de març invitat pel Comitè d'Extensió Universitària de la ciutat comtal, pronuncià una conferència a l'Ateneu  de Barcelona que portava ell títol, La protección al obrero en la pràctica. Conferència on es justificà per parlar d'un tema com la protecció de l'obrer amb un contingut paternalista: "Convisc des de fa molt de temps amb la classe treballadora, veig diàriament les seves penalitats, observo sovint les seves necessitats i puc pensar com ells i explicar-me les seves lluites socials que anhelen el benestar que els ha de correspondre". 

Lluites socials que al llarg dels anys va haver de viure, destacant dos importants vagues, la del 1919, on els obrers aconseguiren la jornada de les 8 hores, i la de 1933, vaga anarquista que començà en solidaritat amb el comiat de dos obrers per part d'una empresa de construcció i que paralitzà la Fàbrica gairebé tres mesos.

G. Pfefferkorn, W. Müller i G. Schlee refugiats a Frankfurt, 23 /10 /1937


Treballador infatigable tingué en tot moment una especial preocupció per l'ampliació industrial de l'Electro-química. D'aquesta manera podem explicar-nos la col·laboració amb l'Aeronàtica Militar per a la producció d'hidrogen, amb l'entitat "Sociedad Ibérica de Nitrógeno" (S.I.N.) per a l'obtenció d'amoniac, la creació de la filial "Cloratita S.A." per a la fabricació d'explosius,   així com el conveni amb "Riegos y Fuerzas de l'Ebro" per a la construcció de la presa i central hidroelèctrica de Flix.

Mort sobtadament a Berlín el 28 de març de l'any 1938 en el decurs d'una reunió amb el conseller d'IG Farben, Eduard Weber Andreae. Un més després la seva família retornaria d'Alemanya però s'establiria a Sevilla i després a Barcelona. Un des seus fills, Carlos,  també seria director de la Fàbrica a finals del anys cinquanta. Wilhelm Müller fou enterrat a la ciutat de Giesen, lloc on cursà el estudis superiors.

*El primer treball relacionat amb Wilhelm Müller va ser realitzat per Jaume Aresté i Laura Wailke per a la Veu de Flix, gener de 1982, article : El carrer Doctor Müller.

Primers directors de la Fàbrica: 

2 de maig del 2026

Mathias Zogg Rudlinger (1878-1952): Mas de "Sòc".

 

Mathias Zogg a l'esquerra, la nena, Josefina Zogg, Francisca Usach, Vicent Català i al davant Elisa Zogg.

Més conegut pel nom del mas que construí a la finca que adquirí en arribar a Flix, situada al Coll d’Aixaus, coneguda avui amb el seu nom: el Mas de Soc. Finca que fou col·lectivitzada durant la Guerra Civil.

Nascut el 12 d’octubre de 1878 a Azmoos, amb dret de ciutadania a Grabs, al cantó suís de Saint Gallen (Sankt Gallen). D’ofici mecànic, amb 22 anys, seria un dels primers treballadors estrangers que arribaria a Flix pertreballar en la posada en marxa i funcionament de la Casa de Turbines de la Fàbrica.

M. Zogg i G. Kleinschmidt, cap del partit nazi a Tarragona

L’any 1903, amb 25 anys, sabem que estava residint a Flix gràcies a una notícia del diari de Madrid "Los Debates" que esmentava el seu bateig catòlic, condició prèvia per poder contreure matrimoni el 13 de desembre de 1903 a l’església parroquial de Móra la Nova amb la jove de Benissanet, Francisca Usach Ruan. 

"El dia 12 del actual, en Flix, fue bautizado solemnemente un subdito suizo, llamado Matías Zogg Reidluigner, de 25 años de edad, siendo apadrinado por D. Camilo Freixes. Al dia siguiente contrajo matrimonio canónico con la señorita Francisco Usach Ruan, dando la bendición  nupcial el reverendo señor cura párroco" (mossén Francisco Miró Segura) 

L’any 1924 es traslladà a Torrevella (Alacant) per treballar en un projecte de mecanització de les salines, essent cap de taller de l’empresa «Salinas de Torrevieja y La Mata - Unión Salinera de España». Un any després s’hi traslladà la seva família. Tingueren dues filles: Elisa i Josefina. Morí el 1952.

Postal dels anys vint amb una vista de l'assut i la signatura de M. Zogg

*Informació facilitada fa uns anys per Josefina Zogg Usach, cosina d’Emilia Assmann Usach, resident a Flix, al carrer Sant Albert. Amb la col·laboració de Jaume Aresté.

 *La sra Emília era filla de Cajetan Assmann (1890-1927). Nascut a Munic. L'any 1917 entrà a treballar a la Fàbrica com a capatàs  de la secció dels paletes. Casat amb Emilia Usach Ruana, de Benissanet, tingué dos filles. Carmen i Emilia. La mare, Emilia Usach, en enviudar, va entrar de criada a la casa del tècnic Ernst Scheef. Una neta seva, filla d'Emilia,  viu a Baltimore.

* Los Debates. 21-12-1903