Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris exili. Mostrar tots els missatges

18 de setembre del 2025

L'exili flixanco i la II Guerra Mundial: Benita Bagés Masip, testimoni del maquis.

Diumenge 21 i a les 12,15 h., al Museu de Tortosa, llegiré la comunicació que he presentat al Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial": 

 

L'exili flixanco i la II Guerra Mundial: Benita Bagés Masip, testimoni del maquis.

 

Recordar que Del 19 al 28 de setembre, Tortosa i Amposta seran la seu del Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial", organitzat per l'associació Amics i Amigues de l'Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport dels ajuntaments de Tortosa i Amposta i del Departament de Justícia i Memòria Democràtica de la Generalitat. La cita coincideix amb la commemoració del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial.

El congrés s’estructura en set grans eixos: l’exili i la deportació, la resistència francesa, el treball forçat a l’organització Todt, la participació d’ebrencs en exèrcits aliats, el pas d’alguns ebrencs per la División Azul, el paper de les dones -les 'oblidades de l’oblit'- i la transmissió de la memòria a les noves generacions.

 

      * La meua comunicació és una aportació a la recuperació de l'exili flixanco  i al paper de les dones - 'les oblidades de l’oblit', amb la recuperació de la memòria de Benita Bagés Masip (Flix, 1914 - Nimes, 2001).

 

     Casada pel civil amb el jove militant comunista del PSUC Antonio Guiu Biosca. Després de la desfeta de la Batalla de l’Ebre, on havien participat Antonio i el seu germà Guillermo, començaria l’exili dels dos germans. Benita i el seu fill, el petit Vladimir, de divuit mesos, ho farien més tard, patint el drama dels refugiats al camp de concentració de les platges d’Argelers, fins retrobar el seu espòs a la zona del Gard

 

       Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, els germans Guiu no dubtaren a incorporar-se als maquis contra l’ocupació nazi. L’acció més destacada tingué lloc l’agost de 1944, a la batalla de la Madeleine, on fou destruïda tota una columna alemanya de 700 homes.

 

      Mesos abans, Benita, testimoni directe de l’activitat dels maquis, com recordava la Catalana de l’AnyNeus Català, al seu llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, fou detinguda, interrogada i amenaçada de ser penjada per la milícia del règim de Vichy.

 

        En acabar la guerra, tota la família Guiu fou condecorada com a herois de la Resistència amb la Creu de Guerra amb estrella d’argent francesa.

 

* Collage amb un grup d'exiliats flixancos al camp de BRAM (Aude),  Antonio Guiu és el cinquè de la part superior començant per l'esquerra. A la dreta una fotografia del matrimoni Benita Bagés Masip i Antonio Guiu Biosca. 

3 d’abril del 2025

Salvador Grau Torres (1900 - 1990): Escacs i exili.

 

Salvador Grau Torres. Nascut a Flix el 6 de juny del 1900, fill de Pere Grau Ranís (1878) i Rosa Torres Sánchez (1869), solter. Cafeter, propietari del Bar Sport situat al carrer Maciá n. 2. (actualment C. Gombau), bar  que  durant la República va ser un punt de trobada dels aficionats a l'escacs i a partir de l'any 1935 la seu social de la Penya d'Escacs Flixense. Salvador Grau està considerat com un dels millors jugadors d'escacs de la història de Flix.

Les referències periodístiques son prou clares, fou campió del torneig social de finals de 1934 realitzat entre 24 jugadors locals, i sobretot, fou l'únic dels deu contrincants en guanyar una partida al Gran Mestre d'Escacs Koltanowski en la seua visita a Flix, el 15 de novembre de 1935, partida que forma part dels annals històrics de l'Escac Català.

L'única referència que tenim de Salvador Grau, al marge de l'escacs, és de l'1 de maig de 1935, formant part del llistat de veïns de Flix d'una "recapta pro-infants  d'Abissínia i antifeixistes italians ... que demostrà el que es pot fer si hi ha la ferma voluntat de treballar per abatre el feixisme..." ("Suport". portaveu del "Socors Roig Internacional", 21 de maig de 1935.

En finalitzar la guerra s'exilià a França on seria ingressat al camp de concentració de Bram, més tard fixaria la residència a Perpinyà amb la seua germana Juliana, ciutat on va morir el 15 de març de 1990.   

Salvador Grau amb un grup de flixancos al camp de concentració de Bram

L'any 1942 seria denunciat per les autoritats franquistes: de “Haver formado parte del ayuntamiento rojo en representación del partido comunista (PSUC)” segons l'informe  adreçat al President del  Tribunal de Responsabilitats  Polítiques (Barcelona,  9-6-42). I segons l'informe del 6 de juny de 1942, realitzat per la Falange local, Salvador Grau tenia un bar on "con anterioridad al Glorioso Movimiento Nacional militaba en las filas del Partido comunista siendo un gran propagador del mismo" i on es reunia “todo lo indeseable de esta localidad”,  i "en estallar el Alzamiento Nacional y quedar esta villa en dominio rojo el establecimiento susodicho era una guarida de todos los cabecillas autores de todos los desmanes de esta villa”.

El 1939, al carrer Macià, reconvertit en “calle de la Victoria”, a la cantonada de la plaça Major (aleshores pl. España), s’ubicarà el primer local de la Falange Española y Tradicionalista, després d'ocupar en nom de la victòria el maleït bar Esport dels "indeseables", antiga seu de la Penya d'Escacs Flixense, bar propietat del dirigent del PSUC exiliat, Salvador Grau Torres

Per saber més de la Penya d'Escacs Flixense cliqueu:

 https://blogdepere.blogspot.com/2025/03/noranta-anys-de-la-penya-descacs.html

Document de l'Arxiu municipal de Flix

10 de setembre del 2024

Record de la Diada flixanca de l'any 1979.

La Veu de Flix del mes d'octubre de 1979 ens oferí una breu crònica de la Diada:

"Celebració de l'Onze de Setembre a Flix":

"Amb motiu de celebrar la Diada Nacional de Catalunya es forma un Comissió integrada per l'Ajuntament, partits polítics, centrals sindicals i entitats de Flix, per tal de programar els actes corresponents.

Es va fer una crida al poble mitjançant un manifest explicatiu del sentit que aquest any s'intentava dona a la Diada a nivell polític. és a dir, refermar l'Estatut tot i pensant en la convocatòria del referèndum a celebrar el 25 d'octubre.

El dia 10 de setembre tingué lloc al saló d'espectacles de la Unió Social una conferència col·loqui a càrrec del ex senador Pere Portabella. Les seves paraules es basaren en una explicació objectiva de l'Estatut de Sau (reformat i aprovat posteriorment a Madrid). Portabella va incidir d'una manera especial en les competències més conflictives, és a dir, en hisenda i ensenyament. Es calcula una assistència d'unes 300 persones.

El dia 11 i a dos quarts de 8 de la tarda es va iniciar una manifestació davant l'Ajuntament la qual, encapçalada per les autoritats locals, arribà a la plaça de l'Església. En aquest lloc la cobla La Principal del Camp interpretà unes sardanes. Tot seguit intervingueren Pere Muñoz com a batlle, Manolo Alabart com a representant de les centrals sindicals i Jaume Aresté com a representant d'entitats."

Finalment va posar cloenda a l'acte unitari l'Orfeó de Flix, el qual interpretà: "El cant de la senyera", "La gavina", "Pastoreta", "el cant del poble" i "Els Segadors".

 


 BONA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Aquest 11 de setembre: compromís, reivindicació, país i cultura!