CARL PISTOR (1850-1919)

Carl Pistor Ferber, primer director de la Fàbrica, nom popular amb que es coneix l'Electroquímica de Flix. Ho va ser entre el 1900 i el 1904.

Carl Pistor Ferber (Giessen, 1850 - Reus, 1919)

      PISTOR FERBER, Carl Hugo. Nascut a Giessen (Hessen). Fill de l'empresari Emil Pistor. A partir de 1875 va estudiar farmàcia amb una llicenciatura a la Universitat de Giessen.  Llicenciat en Farmàcia, enginyer químic i doctor honoris causa per la Universitat  de Giessen. Després de graduar-se, Carl Pistor va ser gerent d'una fàbrica de refrescos a Chicago durant sis anys. 

    Posteriorment, va treballar a la fàbrica de potassa de Neu-Staßfurt. El 1892 fa ser  nomenat director tècnic de "Chemische Fabrik Elektron AG Frankfurt/M. (CFE)".  L'agost de 1898, CFE es va fusionar amb el "Chemische Fabrik Griesheim am Main" (CFG) per formar el "Chemische Fabrik Griesheim-Elektron AG" (CFGE), a la junta del qual Carl Pistor va ser nomenat. El procés d'electròlisi desenvolupat per CFE va tenir tant d'èxit que diverses empreses a Alemanya i a l'estranger van adquirir la llicència de CFE. La posada en marxa de les plantes d'electròlisi a Westeregeln el 1896, a Lamotte (França) el 1896, i a Flix  el 1897 van estar totes sota la direcció de Carl Pistor.

Casat amb Maria Reinhard Pützenbacher. Fou un dels atorgants de l'escriptura constitucional de la SEQF. Especialitzat en posar en marxa empreses químiques. Experiència directiva i tècnica a Xicago, Griesheim, Bitterfeld i Lamothe. 

     Director de la Fàbrica de Flix entre l'any 1900 i 1905. L'any 1903 oferí a l’ajuntament de Flix de manera gratuïta el fluid elèctric necessari per a l’enllumenat públic. Nomenat fill adoptiu de Flix el 1904. L'any següent abandonà la direcció per motius de salut. Recordat com un excel·lent esportista, afeccionat a la natació i el tennis. 

      Va ser un dels promotors del CN Reus Ploms. Mort a Reus el 19 de març de 1919, ciutat on des d'un principi havia fixat la residència familiar. Dos fills: Carl Emili (1896 - ? )  i Júlia (1897-1992), aquesta continuaria vinculada amb la Colònia en contreure matrimoni amb Gustav Schlee.

El Diario de Reus del 21 de març es feu ressò de la seva mort recordant la seva implicació amb la vida social de la ciutat. Segons diuen les cròniques reusenques, ell és qui donà, sense mala intenció, el nom de Ploms al Club Natació Reus Ploms (1918), en veure com es banyaven els seus promotors a les platges de Salou. (Per cert s'esmenta erròniament la seva nacionalitat suïssa, i de nom li diuen Charles). Té un carrer amb el seu nom a la Colònia de Flix.

PARAULES DE GUERRA

Coincidint amb l’estada a Flix de l’exposició “El retorn dels documents confiscats a Catalunya”, aquest divendres a les 19 h., i a la Sala de Plens hem fet la presentació del llibre Paraules de guerra. Tarragona als Papers de Salamanca, de Xavier Fernández José i Isidre Virgili i Pons. El libre s'estructura a partir d'una breu introducció on s’explica el procediment de confiscació dels documents per les autoritats franquistes i el controvertit procés de la seua recuperació. Els autors, a través del contingut de documentació que fa referència a poblacions de la demarcació tarragonina, descriuen i narren diversos fets ocorreguts al territori durant la Guerra Civil de 1936-1939: els bombardejos, les incautacions, la situació de les presons, els refugiats, etc. Cadascun dels capítols del llibre es complementa amb la transcripció, total o parcial, d’alguns dels documents (entre ells, el de l’informe del bombardeig sofert a Flix la nit del 23 al 24 de febrer de 1937).

El treball va precedit per un comentari de la historiadora Montserrat Duch, i el pròleg, escrit per Toni Strubell, coordinador de la Comissió de la Dignitat. El llibre ha estat publicat per Arola Editors. Xavier Fernández José ha treballat en diversos mitjans escrits i audiovisuals. Actualment exerceix de periodista al Diari de Tarragona i va dirigir el suplement Meridiano d’aquest mateix diari. Està especialitzat en temes d’història i política internacional. Isidre Virgili i Pons és llicenciat en Dret i Ciències de la Informació. Ha estat col·laborador del Diari de Tarragona i del desaparegut Correo Catalán. Dins de l’àmbit informatiu del Camp de Tarragona ha treballat en temes culturals i ha fet de cronista casteller. Actualment col·labora al Diari de Tarragona en el suplement cultural Encuentros.

La concepció periodística del llibre és constata especialment en la presentació que del llibre fan els seus autors davant el public assistent, repartint-se rols alternatius conforme avancen en la definició del contingut per capítols. Aixímateix es de destacar la incidència dels exemples referents als municipis de Flix i entorn, fent especial menció en municipis com Maials, Bovera, més enllà de l'ambit de Tarragona.

MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT

ATC o MTC, altrament dit Cementiri Nuclear

El passat 10 d’octubre el Ple de l’ajuntament de Flix aprovà per unanimitat una moció de reguig a la instal.lació d’un “Almacén Temporal Centralizado” (ATC), insistint un cop més a considerar que aquestes contrades ja han contribuit amb escreix la solidaritat amb la societat amb aquests tipus d’insta.lacions.
El 16 doctubre, el Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre aprovà, com després ho faran la resta de consells comarcals veïns, una moció de rebuig de l’ATC.
Tot i així el 6 de novembre, en una reunió de zona de l’AMAC s’insistí en donar informació a la societat de lo que respresenta l’ATC, organitzant un seminari adreçat a regidors i alcaldes de la zona Ascó-Vandellós a Montbrió el 24 d’aquest més, seminari on per cert no hi va acudir cap representant de l’ajuntament de Flix. I, tanmateix, un seguit de jornades adreçades a les associacions, empresaris i professionals. El 28 de novembre es realitzà una dedicada als empresaris a Móra d’Ebre, i a partir d’aquí s’inicia un seguit de despropòsits, confusions i malentesos als respecte.

1. La sessió informativa prevista pel 20 de desembre a Flix és suspesa dos dies abans alegant motius d’agenda.
2. Es remet un fax des de l’AMAC canviant la data del 20 de desembre al 11 de gener, anunciant que es durà a terme a la Sala de Plens de l’ajuntament d’Ascó.
3. Es canvia el lloc, però no la data, d’Ascó a Flix sense comunicació prèvia a l’alcaldia de Flix, assabentant-se de la convocatoria per entitats que han rebut la convocatoria.
4. Convocatoria, que a hores d’ara no he rebut per escrit, però que anuncia que presideixo com alcalde.
5. Altrament m’assabento per la premsa que a Flix s’aprofita per fer la informativa prevista per a Ascó, es a dir s’han convocat també els professionals de la zona nuclear d'Ascó.

No cal dir que m’he posat en contacte amb responsables de l’AMAC, associació a la qual pertany Flix per trobar-se dins l' area de les centrals nuclears d'Ascó, i la resposta no ha estat satisfactòria. Sense cap ànim d’entrar en polèmica, un cop més voldria manifestar el rebuig clar i català a aquest tipus d’instal.lacions, tot respectant la llibertat d’informació que es mereix la societat i tot respectant la llibertat d’opinió.

L’AMAC hauria d’entendre que el nostre territori no està en condicions d’entrar a discutir en la idoneitat o no de la seva ubicació a casa nostra, hauria d’entendre que els ajuntament més significatius ja s’hi ha manifestat en contra, com ho han fet els consells comarcals, com ho han fet bona part de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre territori.

DIVENDRES 12: "PARAULES DE GUERRA"

2007: ANY BLADÉ

El dilluns 15 de gener i a les 7 del vespre comença oficialment l'Any Bladé. El Centenari del seu naixement és un bon motiu per recordar-lo en tots els àmbits. El tret de sortida serà a la Residència d'Investigadors del CSIC, c/Hospital 64, amb la inauguració de l'exposició "Artur Bladé Desumvila". L'acte de presentació oficial del programa d'actes serà el dia 18 , a les 7 del vespre, a la sala Prat de la Riba, Institut d'Estudis Catalans, c/Carme 47.
A partir d'aquí ens espera un any de records, sentiments i homenatge a un dels riberencs més importants del segle XX. Tindrem l'ocasió de retrobar-nos amb tots els actes i l'edició de la seva obra completa, amb els seus amics i col.laboradors, amb estudiosos de Bladé... Des de Flix, un emotiu record de la seva persona a partir de les fotografies personals d'ell i la seva muller amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Comarcal que duu el seu nom: Artur Bladé i Desumvila realitzada el 22 de juny del 1985.

CENTRAL HIDROELÈCTRICA DE FLIX

(Fons històric FECSA-ENHER)

El 3 de gener del 1948 entrà en servei la Central de "Riegos y Fuerzas del Ebro" (Després FECSA, avui ENDESA). Diuen les cròniques que quan entrà en funcionament s'acabaren les restriccions d'electricitat a Barcelona. La Central té quatre grups de turbines Kaplan d'eix vertical i alternadors trifàsics d'eix vertical, amb una potència màxima de 40.500 KW. El seu primer director fou en Gaspar Echevarria. 6 mesos després, el 9 de juny, el llaüt Pignatelli de Miravet inauguraria la resclosa de 50 metres de llargària, 4,75 d'amplada que permet passar vaixells de 60 Tn. En quan a l'espectacular túnel de navegació té 283 metres de llargària, 12 m. d'amplada i 12 m. d'alçada mitjana. Molt interessant la visita virtual de la Central Hidrolèctrica realitzada pel professor del CEIP de Flix en Sebastià Mora al seu blog. cliqueu aquí .

SIRGA D'OR 2006: ROSSEND ESCOLÀ

Ahir per la nit i a l'església romànica de la Palma d'Ebre varem celebrar el lliurament de la Sirga d'Or a Rossend Escolà. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera i l'ajuntament de la Palma d'Ebre afegiren a l'acte de lliurament de la Sirga un merescut homenatge a una de les persones que més ha fet per la cultura del seu poble. L'església, veritable joia del romànic, plena de gom a gom, acollí un acte entranyable pel lloc i per la persona de Rossend. Familiars, amics, membres del CERE, alcaldes i consellers comarcals, veïns de totes les edats, palmencs il.lustres com el mateix bisbe de Lledia F.X. Ciuraneta, donaren un sentit força especial a l'acte de lliurament de la Sirga d'Or. Una distinció que es dona cada dos anys a una personalitat riberenca que hagi destacat en qualsevol àmbit de la vida ciutadana. Polítics com J. Laporte, un pagés com J. Montamat de Garcia, un calafat com en M. Borrell de Miravet, un músic com J.B.Sabaté de Flix, un historiador com Artur Cot de Móra d'Ebre o un literat com Andreu Carranza, és el ventall de reconeguts guardonats fins ara.

M'agradaria destacar la crònica que de l'acte que ha destacat la web de la Veu de l'Ebre:

"La Junta Directiva del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) va elegir Rossend Escolà, de 88 anys, com a persona a investir amb la Sirga d'Or de l'any 2006, per la seua trajectòria artística i el seu compromís amb el món cultural de la Ribera d'Ebre. Segons va manifestar el president de l'entitat, Joan R. Vinaixa, la junta de l'entitat va valorar per unanimitat els mèrits "sobrats" d'Escolà per ser mereixedor de la "més alta distinció de la comarca".L'acte de lliurament, que va aplegar 150 persones al monument palmenc, va comptar amb les intervencions de l'alcalde de la localitat, Gil Martí; del president comarcal, Josep Solé, i de l'homenatjat, Rossend Escolà. En el seu discurs, el pintor va manifestar el seu agraïment a les entitats i institucions representades pel guardó rebut i va lloar els valors culturals de la comarca, personificats en tres dels prohoms culturals de la Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, Dolors Cabré i Carmel Biarnès.El Premi Sirga d'Or l'atorga anualment el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a proposta del CERE, entitat promotora del guardó. El premi s'atorga en anys alterns a una persona i a una entitat de la comarca. Ara fa dos anys va ser guardonat el cronista oficial de Móra d'Ebre, Artur Cot i Miró, qui, justament el 3 de gener passat es commemorà el primer aniversari del seu traspàs.Després d'aquest acte d'imposició de la Sirga d'Or, hi va haver l'actuació d'un quartet de corda integrat exclusivament per músics de la Ribera d'Ebre".

4043 HABITANTS

La població de Flix des de fa uns anys està gairebé estancada, després d'haver perdut gairebé un miler d'habitants durant la darrera dècada del segle vint, des del 2001 la seva població es manté lleugerament per damunt dels 4 mil habitants. Avui dia 2 de gener del 2007 la població es de 4.043 habitants, amb un 9,08 per cent de població immigrant (367 hab.).

147 dels nouvinguts, gairebé el 40 per cent, són del Regne Unit, 44 de Romania, 35 del Marroc, 31 del Pakistan, 22 d'Equador, 14 de Colòmbia, 12 d'Argentina, 11 de Moldavia, així fins 21 nacionalitats diferents.