8 de desembre del 2007

DADES ECONÒMIQUES DE LA RIBERA

Text integre de l'Anuari Econòmic de Caixa Catalunya del 2006, la dada més important a tenir en compte:

"El creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situa entre els més importants del país, amb un 31,1 per cent, per sobre el 19,1 per cent català i el 27,1 per cent de les Terres de l'Ebre".

"El 2006, el VAB de la Ribera d'Ebre va augmentar d'un baix 1,32% inferior al de les Terres del Ebre (4,07%) i al de Catalunya (3,71%), i també per sota el contingut registre del 2005 (2,32%). L'empitjorament s'explica pel comportament de l'energia, alhora que el menor creixement dels serveis va més que compensar les millores de la construcció i del primari.
Aquesta darrera branca va presentar un avanç del VAB del 5,72%, per sobre l'1,42% del 2005. Aquest mateix perfil alcista va presentar també la construcció, des d'un augment pràcticament nul el 2005 fins al 6,43% del 2006. Els serveis, en canvi, van augmentar menys, del 4,74% (per comparar amb el 6,08% anterior). De tota manera, el sector responsable del baix avanç agregat és el de l'energia i la indústria, el majoritari en la generació del VAB total, amb un 66,8% el 2005, que amb una caiguda de -0,58% resta unes 4 dècimes al creixement comarcal. Aquesta disminució expressa, fonamentalment, la del sector energètic (-0,98%). Malgrat aquest alentiment en l'avanç del VAB el 2006, el creixement acumulat entre el 2000 i el 2006 se situà entre els més importants del país, amb un 31,1%, per sobre el 19,1% català i el 27,1% de les Terres del Ebre, per la més intensa progressió del component energètic (37,8% d'augment la Ribera d'Ebre, davant el 13,9% català).
El 2006, els positius resultats del primari reflecteixen els comportaments oposats del subsector agrícola (augment del 7,7%) i del ramader (davallada del 4,0%), bé que el pes majoritari de l'agricultura (vora el 83% del VAB del primari) és el determinant de l'evolució agregada. Dins el subsector agrari, els tres principals subsectors van presentar resultats força diferenciats. El més important, el de la fruita fresca, amb més del 30% del VAB agrari, va caure del 2,5%, mentre que el segon per pes, l'oli d'oliva, amb més del 22%, va avançar del 7,5% i la fruita seca (amb més del 10%) ho va fer per sobre el 30%. La pèrdua de la ramaderia expressa les reduccions del porcí i de l'aviram.
La pèrdua industrial reflecteix la del component energètic (que aporta vora el 83% de tot el VAB del sector), el qual va caure del 0,98% esmentat, mentre que les produccions industrials avançaren d'un 1,34%, sense poder compensar aquella reducció. Dins aquest context, l'afiliació en el règim general de la indústria va créixer d'un 2,2% (3,7% el 2005), força per sobre la davallada del conjunt de Catalunya (-2,2%). Ja s'ha indicat que la construcció va moderar el seu ritme de creixement, per una clara contenció en el subsector residencial. Els habitatges iniciats van caure del 15,1%, cosa que només es va traslladar parcialment als efectivament en construcció, que van presentar un augment del 24,8% (98,9% el 2005). Dins aquest context,
el nombre d'afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector va augmentar d'un molt notable 12,7% (-5,1% el 2005), per sobre la mitjana catalana (9,4%).
Finalment, en l'àmbit dels serveis, la seva contenció expressa la del comerç, que creix d'un 4,2%, per sota el 6,1% del 2005, mentre que les activitats immobiliàries i els serveis empresarials van continuar augmentant amb intensitat, d'un 4,3%. Els serveis públics van tenir resultats dispars: les AAPP avançaren d'un 1,4%, l'educació d'un 4,9% i la sanitat i els serveis col·lectius d'un 10,6%. Dins aquest context, el nombre d'afiliats al terciari va augmentar d'un molt intens 16,7%, bé que per sota l'elevat 21,7% del 2005.
Conjuntament, el mercat de treball de la Ribera d'Ebre va caracteritzar-se el 2006 per un augment de l'ocupació important, de manera que els afiliats al règim general de la Seguretat Social es van incrementar notablement, del 12,3% (10,4% el 2005), per sobre del 4,1% del conjunt català".
Font: CAIXA CATALUNYA

7 de desembre del 2007

FESTA DE L'OLI DE LA FATARELLA

Demà al matí anirem un any més a la Festa de l'Oli de la Fatarella. Tot i que Flix i la Fatarella no formen part de la mateixa comarca, les relacions entre els dos pobles veïns sempre han estat molt intenses. Des de la vall de Flix la panoràmica de la Serra de la Fatarella amb la Punta de l'home al vell mig té un significat força especial. Quantitat de famílies flixanques estan emparentades o són descendents de la Fatarella.
No està de més recordar-ho, la 9a Festa de l’Oli i la 8a Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals de la Fatarella ja és una celebració consolidada. L’any passat, recordo un dia força fred, vaig passejar per la Mostra de Productes Artesanals i Tradicionals, fer una visita per la Ruta dels Perxes del casc antic de la localitat, i vaig participar al Casal a l'esmorzar popular amb la clotxa i coques típiques del poble.

6 de desembre del 2007

EL PAS PREVI D'ACUAMED

Acuamed autoritza la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 MEUR.
"El consell d'administració de la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies, Acuamed, ha autoritzat la licitació del projecte de descontaminació del pantà de Flix per més de 200 MEUR".
La notícia es d' ahir al vespre. Tot apunta, segons informacions d'ACUAMED i de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat que abans de finalitzar l'any s'anunciarà el concurs d'àmbit europeu per adjudicar l'execució de les obres de descontaminació de l'embassament de Flix.

4 de desembre del 2007

ELS PORTS DE BESEIT

Magnífic. Amb fotografies de Mariano Cebolla i textos de Silvestre Hernández i Carné. Un viatge al cor d'un dels indrets més propers i entranyables dels Països Catalans.

3 de desembre del 2007

ANY 1400: 4 DE DESEMBRE

Els honrats P. Dusay i en Jaume Logaya en nom de la ciutat de Barcelona prenen possessió de Flix i la Palma d'Ebre. Els veïns de la Palma demanarien a la Ciutat de Barcelona que els concedís el pas de la barca de franc i també als de Llardecans tota vegada els anteriors propietaris Santcliment els tenien concedit aquest privilegi. Dies abans, el 23 de novembre, Francesc de Santcliment havia convocat per separat els batlles, jurats, prohoms i habitants de Flix i la Palma per tal de retre fidelitat i l’homenatge a la ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs. Entre d’altres 41 caps de casa sarraïns i un jueu li presten homenatge i fidelitat. L’11 de gener del 1401 els consellers tornarien a Barcelona.[1] El 12 de desembre es materialitzà la compra de la Baronia per 15.000 lliures.
En nom de Déu sia i de Madona Santa Maria amen. Sobre la venda a la ciutat de Barcelona faedora dels castells i llocs de Flix i de la Palma i mas de Flix son fets i concordats els capitols següents...”[2]
Pere de Castellbell, conegut com el Bord de Castellví seria el primer batlle de la Baronia amb el títol de “batlle general”, essent el governador de tota la baronia, a més del castlà, i Bernat Carbó el primer procurador de la Ciutat a la Baronia.

[1] Dos trasllats notarials de l’escriptura de compravenda dels termes de Flix i la Palma, de 1400 i 1421, es troben a l’AHCB, Consellers XII, lligalls 3 i 8.
[2] CIURANETA, J. La Palma, documents. Obra inèdita dipositada a l’ajuntament de la Palma d’Ebre. Es considera que la compra fou a molt bon preu si tenim en compte que només havien costat 9700 florins d’or d’Aragó, és a dor 5335 lliures.

ANIVERSARI CASAL DE JOVES


2 de desembre del 2007

RIUADES A MIRAVET

L'any del centenari de la gran riuada del 1907, la població de Miravet s'ha sumat a commemorar-ho amb una excel.lent exposició de fotografies de riuades que han afectat el nucli urbà. Fet no gaire estrany, ja que segurament és el primer poble del curs baix de l'Ebre en veure´s afectat en una riuada. Aquest migdia l'ha inaugurada l'alcalde de Miravet Toni Borrell i el Director dels Serveis Territorials de Cultura Xavier Vega, seguint una conferència sobre les riuades i en especial de la del 1904 per Albert Curto, director de l'Arxiu de les Terres de l'Ebre de Tortosa. És molt interessant visitar l'exposició, ubicada a l'interior de l'església Vella, al bell mig del cap de la vila de Miravet, a la Sanaqueta, un dels millors miradors i alhora estratègics per contemplar el riu Ebre.

1 de desembre del 2007

PICASS0 I HORTA DE SANT JOAN




Ahir al vespre i a la Biblioteca Artur Bladé Desumvila de Flix vaig assistir a una magnífica conferència "Horta, Picasso i paisatge. Fragments d'una mirada enamorada" a càrrec de Elias Gaston del Centre Picasso d'Horta. Resultat d'un ponència del mateix autor al V Congrés de la CCEPC, "Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana" que es realitzà a Maó el 2005. Picasso va estar en dues ocasions a l'Horta de Sant Joan; la primera de vuit mesos, quan era tot just un adolescent, va venir a refer-se d'una malaltia (escarlatina), i amb el seu amic Manuel Pallarés, fill d'Horta, va descobrir el paisatge i la gent d'Horta. Tant és així que 10 anys després va decidir tornar-hi per ensenyar-l'hi a la seva companya, Fernande Olivier, i durant quatre mesos, retrobar la felicitat de la seua primera estada, redescobrint el paisatge d'Horta aquest cop des de l'optica cubista. L'anàlisis de l'obra de picasso, en especial la referent a la Fàbrica (antic Molí d'Oli)i la muntanya de Santa Barbara, i el seua semblança amb l'obra de Cezanne de Sainte Victoire, ha estat didàcticament molt ben explicada per Elias Gaston.

La xerrada forma part del cicle de conferències "Congrés Obert: Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana", organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Aquest ha acte comptat amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila, l'Ajuntament de Flix i l'Institut Ramon Muntaner.