GAS NATURAL SENSE PRESSA

L'arribada del GAS NATURAL a la zona d'Ascó - Flix - Riba-roja ja té una llarga història, com a mínim de declaracions públiques: de declaració d'utilitat pública (2004), de "estudis de viabilitat" (2006), "en estudi queda comprovar la viabilitat d'estendre la xarxa a tres municipis de la Ribera d'Ebre: Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre" (2007), "a continuar la tramitació administrativa el 2009", en el record les primeres reunions el 2004 a la seu central del Portal de l'Àngel, amb el conseller primer Josep Bargalló, amb el director general d'industria...

"TARRAGONA, 16 de desembre (EUROPA PRESS) :
La companyia Gas Natural invertirà l'any que ve a la província de Tarragona 14,3 milions d'euros, dels quals aproximadament 12 es destinaran a l'ampliació de la distribució, amb la construcció de 90 quilòmetres de xarxa i gasoductes. Els restants, seran per a la millora i renovació de 4 quilòmetres de la xarxa actual. La gasista ha fet avui a Tarragona una roda de premsa de balanç de l'any i de futur en què ha confirmat que actualment no està previst fer arribar el gas a les comarques del Priorat i la Terra Alta. Durant el 2009, Gas Natural preveu incorporar aproximadament 5.800 punts de subministrament a les comarques de Tarragona. Es farà arribar el gas a quatre nous municipis --l'Aldea, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla i Vallmoll-- i es continuarà la tramitació administrativa per fer-ho als Pallaresos, el Catllar, Perafort, la Secuita, Vinyols i els Arcs, Montbrió del Camp, Camarles-el Perelló, Ascó i Flix."


L'any 2006 la companyia gasista ja deia: "En Tarragona, GAS NATURAL prevé finalizar el próximo año los estudios de viabilidad para hacer llegar el suministro a los municipios de Els Pallaresos, El Catllar, Perafort y La Secuita (Tarragonès), al núcleo de Vinyols i els Arcs y Montbrió del Camp (Baix Camp), a Ascó, Flix y Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)."

"EL PAIS" I EL DARRER CN D'ESQUERRA

La crisi econòmica, els Pressupostos Generals de l'Estat i el finançament de la Generalitat foren els principals centres d'interés del Consell Nacional d'Esquerra del passat dissabte. Llegiu l'edició de "el País" d'ahir (+)"

FLIX: 12 DE DESEMBRE DEL 1933 I LA FAI

FA 75 ANYS
“Comuniquen de Flix que la Guardia Civil, a les 20 hores d’ahir, descobrí una reunió clandestina d’elements vaguistes de la Fàbrica Electroquímica i pertanyents a la FAI. En presentar-se al local, la Guardia Civil ha estat rebuda a trets, fugint els extremistes cap a la muntanya, essent perseguits per les forces de la Guardia Civil, fent-se però escàpols. En retornar la força a la població fou rebuda per un altre grup a trets, canviant-se gran nombre de dispars. Durant el tiroteig caigué mort un anarquista, creient-se que es troben altres ferits…” (1)

A continuació la notícia donava compte del reforç de 15 parelles de Guàrdies Civils. Dos dies després es recordava que s’havien detingut 11 persones, que durant la fugida els faistes havien tallat les línies telefòniques. De l’anarquista (?) mort ( Sisco Ferrús de ca Violí) en el tiroteig, esmentar que segons totes les fonts consultades no tenia cap filiació sindical. El plenari de l’ajuntament del 22 de desembre en referència als actes del dia 12 deia:

“El Sr. Alcalde dona compte a la Corporació municipal de la intentona revolucionaria que hi hagué en aquesta vila, el dia onze del corrent mes, promoguda per elements de la Federació Anarquista Ibèrica, havent-hi desgraciadament un mort i un ferit, però que, gràcies als esforços del sergent de la guàrdia civil, Joaquin Soto Montero, del 19è Terç i els Guàrdies de segona, Francesc Sánchez Esteban i Felix Garcia Pérez, els dos de la Comandància de Tarragona, que en la lluita posaren en greu perill llurs vides, no hi hagué a la població un dia de dol, evitant, ensems, calcunes vides que foren protegides amb exposició de les d’ells…” (2)

Els succesos s'haurien d'emmarcar dins de la situació conflictiva produida per la vaga a la Fàbrica que durava des del mes d'agost i per de la crida a la revolució social del 8 de desembre feta per la CNT, com una rèplica contra l'electoralisme i després de la victòria dels partits de centre i de dreta a les recents eleccions de novembre. Amb la consigna "frente a las urnas, la Revolución social" es produiren diversos aixecaments que comportaren una noranta morts i centenars de detinguts, entre ells el mateix Durruti.

(1) Diario de Tarragona. 13 de desembre de 1933.
(2) Arxiu Municipal de Flix. Llibre d’actes de l’any 1933, pag. 46-47.

HA PROSPERAT EL VETO D'ERC AL SENAT

Finalment el ple del Senat ha aprovat per 135 vots a favor i 127 en contra el veto que ERC ha presentat als pressupostos de l'estat espanyol per a l'any 2009. Hem votat en contra del veto del PP i ens hem abstingut al de CiU. Ara, per tant, els pressupostos tornen al Congrés. Els resultats dels tres vetos que s'han votat han estat:

El del PP: 129 a favor, 133 en contra.

El de CiU: 129 a favor,128 en contra i 4 abstencions.

El d'ERC: 135 a favor, 127 en contra.

Les cròniques diuen que els quatre senadors republicans han pogut fer prosperar el seu veto després d'anunciar que no votarien a favor del que ha presentat el PP, i que s'abstindrien en el de CiU. Que el portaveu d'ERC, Carles Bonet, ho ha argumentat per les incompatibilitats manifestes en el cas del PP i per les diferències en l'estratègia amb CiU. De fet, Bonet ha criticat durament aquestes dues formacions en la seva intervenció, però ha prevalgut la voluntat de tombar els pressupostos i tant CiU com el PP han mantingut el compromís de votar afirmativament tots els vetos, també el d'ERC, que és l'únic que ha aconseguit el suport de la majoria.

S'ha de tenir en compte que el PP ha recolzat el veto d'ERC, centrat en l'incumpliment de la financiació a Catalunya i de l'Estatut. En acabar els portaveus del PSOE ho han recordat a tots els mitjans i han instat al PP a que, en conseqüència demà mateix retirin el recurs contra l'Estatut. A hores d'ara el diari digital que més informació ofereix de la sessió al Senat és el diari Público.es.

150 ANYS DE L'ANTIGA RESCLOSA

L'any 1858, fa 150 anys, s'acabaren les obres de la resclosa, una de les poques que queden del projecte Leferme de navegació del 1858, té una amplada de 10 metres i 63 de longitud, al seu moment el cost fou d'12.122.785,26 francs. Tot just aquests dies ha tornat a ser el protagonista amb el desbrossament i neteja que les obres de restauració de meandre han realitzat de l'indret, ja sigui de l'antic canal de navegació com de la resclosa. Així, podem contemplar a les fotografies superior realitzades ahir al migdia, com estava construida amb pedra de carreu, al mateix temps que podem veure una imatge del mateix lloc dels anys 20.

50 ANYS DE LA "CRÒNICA DEL PAÍS NATAL"

Tot i que tenim aquesta petita gran obra mestra d'Artur Bladé i Desumvila al volum 3 de les recents obres completes de l'autor, tenir entre les mans l'edició de l'any 1958 de la Editorial Selecta és un goig, un petit retorn a les primeres descobertes de la nostra cultura. Gràcies a aquesta obra vaig descobrir el gran escriptor de l'Ebre, alhora que vaig descobrir la riquesa i valor dels pobles ebrencs. "Vet ací una Crònica que és una novel.la; vet ací, també, una novel.la que és una crònica. Posem-hi l'Ebre per referència, i tant se valdrà que pensem en aquest com en aquell dels pobles que rega. En tots ells, la història s'hi passeja si fa no fa...". Escrit des de l'exili, des de Mèxic, és un producte de l'enyor. Prologat pel filòfof Francesc Pujols qui, entre d'altres paraules d'elogi, diu : "Després d'haver-se fet una cultura universal, ara es presenta amb tota espontaneïtat d'un jove que comença".

CTM FLIX Tecnologia Ambiental

La revista del CTM Centre Tecnològic ofereix un ampli reportatge de la inauguració el passat 10 d'octubre del nou laboratori CTM Flix Tecnologia Ambiental situat al Polígon Industrial la Devesa, dins del Centre d'Empreses la Ribera. Fixant com el seu principal objectiu el donar suport a les empreses i administtracions del territori en R+D ambiental. Podeu veure i llegir la revista en format pdf clicant damunt "la revista".

"DE FLIX AL CEL"

El setmanari "La Veu de l'Ebre" dedica dues pàgines a un curiós i documentat reportatge signat per Sofia Cabanes titulat "Generació Flix, l'altre efecte d'Ercros" on fa un repàs de tots els càrrecs polítics que actualment tenen responsabilitat de govern. Entre d'altres recorda "Que un poble de poc més de 4.000 habitants puguem fer un llistat tan nodrit de personalitats no és més que un reflex d'un fenòmen únic a Catalunya que té a veure, i molt, amb la implantació a Flix, el 1897, de la fàbrica d'Ercros". Acompanya el reportatge un article d'opinió d'Andreu Carranza, escriptor i com recorda ell mateix "resident a Flix des de fa vint-i-tres anys", titulat "De Flix al cel" on es planteja que alguna cosa deu passar al poble que en els darrers temps hi ha hagut florades d'homes i dones que estan ocupant càrrecs polítics o sindicals rellevants, arribant entre d'altres a la conclusió poètica que tot es culpa del meandre, a "l'eterna cantarella de l'aigua, l'infinita oració de l'Ebre, al monòleg del riu que envaeix el poble dia i nit..."