El proper divendres 13 d'abril, a les 7.30 hores, i a la biblioteca "Artur Bladé Desumvila", es presentarà la darrera publicació de l'associació cultural la Cana dins de la col·lecció "Lo Pedrís": "Flix al segle XVII". La presentació anirà a càrrec del regidor de Patrimoni Històric de l'ajuntament de Flix, Francesc Barbero, i també hi intervindrem els autors, Jaume Masip i Pere Muñoz.
A continuació podeu llegir la Introducció:
“Flix
y su castillo, fábrica antigua, si bien más fuerte que alguna de las modernas,
y que por serlo tanto, estimavan los franceses por la mayor defensa de todo
aquel país y por más difizil su expugnación por los Españoles” (1)
" La
vila de Flix al pie de una montaña y sobre
la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del
Principado " (2)
"Els enemics
s'apoderaren de tota la Castellania, llevat de Flix, on s'aguantà fermament
l'exèrcit de la terra, protegit pel castell". (3)
Així ho apuntà entre línies
el rector de Gandesa Onofre Català al llibre de Baptismes de la parròquia de 1571 fins 1642. Flix i el seu castell, a l'igual que el de
Miravet, tingué una importància geoestratègica especial durant la Guerra dels
Segadors. El
fet d'estar situat dins un ample meandre, amb un assut als seus peus i a la
riba dreta de l'Ebre, i en els límits del Principat amb les terres de l'Aragó, tot plegat li
conferia un gran valor estratègic per al control del tràfic fluvial, en ser la clau del
control per part de la Generalitat i dels virreis francesos del territori
ebrenc, i més tenint en compte que Tortosa estava controlada per l'exèrcit de
Felip IV des del començament del conflicte.
Guerra, revolta, revolució,
de Separació, dels Segadors... el conflicte en què es trobà Catalunya entre els anys 1640 i 1652,
tingué a les Terres de l'Ebre un significat especial en quan es trobaven immerses
en una crisis secular, afectades greument per l'expulsió dels moriscos (1609 -
1614), pel bandolerisme i la inseguretat, a la qual cosa s'hi afegí el problema de les
lleves i allotjaments dels exèrcits, preludis clars d'una crisis que amb la
Guerra dels Segadors arribarà gairebé al seu límit.
Una guerra que va comportar
la ruïna econòmica al país, la destrucció de les collites, l'empobriment dels pagesos, l'anarquia
monetària, i allò que sobretot temien les poblacions de l'Europa moderna, com a
l'època medieval, és a dir, els tres genets de l'Apocalipsi, la guerra, la
pesta i fam (4), i,
finalment la mutilació de Catalunya. En definitiva, una lliçó de memòria
històrica.
L'estudi que presentem
intenta realitzar una aproximació de la història de Flix dins del context del segle
XVII, el segle del Barroc, amb una incidència especial en la Guerra dels
Segadors, amb la importància estratègica
de la seva fortalesa pel control del riu Ebre i de les vies de comunicació entre
Tortosa i Lleida. D'aquesta fortalesa en tenim com a testimoni gràfic els
magnífics gravats de l'enginyer i mariscal de camp, Sébastien de Pontault de Beaulieu.
La Guerra dels Segadors
va ser sobretot una guerra de setges, d'aquí la importància de les fortaleses.
Els setges de Tortosa, Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona al llarg del conflicte
han estat força estudiats, per això pensem que convé donar a conèixer la significació que tingué el castell de la
baronia de Flix i els sis setges que va patir per part dels exèrcits de
Felip IV al llarg del conflicte, així com la seva caiguda davant el marqués de
Mortara després del llarg setge de setembre de l'any 1650. Aquesta caiguda, per una
banda suposà el principi de la fi del conflicte a les comarques de l'Ebre
i, d'altra banda, el començament
d'una degradació progressiva del castell, que s'accentuà després de la
caiguda d'un llamp al polvorí, i que
acabà amb la seua ruïna el 1707 durant la Guerra de Successió.
El treball està plantejat en dues parts:
1.
Flix al segle XVII. De
la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió, de Pere Muñoz Hernàndez.
2. Castells, muralles i fortificacions, de Jaume Masip Llop
