Fa 80 anys, el 31 de març de 1938 les tropes republicanes havien abandonat la població, dos dies després per tancar la retirada dinamitaren el pont de nova construcció i sense resistència el 4 d’abril el poble de Flix seria ocupat per l'exèrcit franquista, primera ocupació que s'allargaria fins el 25 de juliol amb el començament de la Batalla de l'Ebre.
Entre d'altres mitjans que podem consultar a les hemeroteques digitals tenim diaris com "El avisador numantino" o "Pensamiento Alavés" que fan notícia de la "reconquista", on destaquen especialment l'ocupació de Lleida el 3 d'abril per part del general Yagüe, fent esment als "partes oficiales de guerra" que "Fuerzas de infanteria i caballeria ocuparon Ribarroja, Flix y Ascó".
El 5 d'abril, ocupat totalment la ciutat de Lleida i els pobles catalans de la marge dreta del riu Ebre, Franco derogaria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. "en mala hora concebido".
D'aquesta
data tenim un article signat per "E."
a la revista comarcal de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. "Pándols-Montsant"
( num. 14 del 15 d'abril del 1950), que amb la típica prosa pseudopoètica d'exaltació
franquista d'aquesta primera ocupació de
la marge dreta de l'Ebre i del poble de Flix:
"Por
fin llegó el 4 de abril (1938), día que en letras de oro figurarà eternamente
como el más glorioso de la història de nuestro pueblo, día que fué un amanecer
eterno en lo más profundo de nuestras entrañas. (…) Alrededor de las doce del
mediodía llegábamos, llevando enhiesta la Gloriosa Enseña Nacional a los Cuatro
Caminos, lugar por donde habian de llegar las tropas liberadoras, y a las dos
aproximadamente de la tarde aparecieron las tropas de vanguardia; el momento
fue inenarrable, se repitieron los vivas España, al Caudillo y al Ejército
Nacional (…) y del corazón más que de los labios salió estridente y lleno de fé
el primer Cara el Sol… que endía en los aires de Flix y por la tarde cuando el
Sol cerrando sus pupilas descebdia a su lecho, nosotros elevábamos al Altísimo
nuestras oraciones por los immensos favores recibidos”.
El dia 10 d'abril José
Mestres Carranza seia nomenat alcalde en funcions, la resta de components del nou consistori franquista foren Francisco Sanjuan Fortuny, Jose Piera
Jover, Máximo Prada Ortiz, Juan Alabart Sancho, Antonio Cemillan Navas i Juan
Forcades Bagés. Una de les primeres actuacions seria escriure una relació amb 247 persones del
poble considerades desafectes: “Relación
de hechos ocurridos en la villa de Flix durante el periodo rojo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada