EXPOSICIÓ DE J. SUBIRATS A ESCALADEI

Aquesta setmana hem anat a visitar l'exposició de l'artista Josep Subirats a Escaladei,  i de pas hem tornat a visitar la cartoixa així com el magnífic paratge del Montsant.  Vam ser coneixedors de l'exposició "El Priorat per Josep Subirats: seixanta anys dibuixant el Priorat" gràcies al reportatge de la periodista Carina Filella al setmanari la República del passat juliol, un magnífic reportatge titulat "Fidel a la Terra" on ens introdueix a la vida i obra de Subirats  (1914-1997), un dels artistes més compromesos amb  el Priorat i amb el poble de la seua mare: Poboleda. El fet de ser l'autor d'un dels cartells més reconeguts de la Guerra Civil com és del  "Camperol! la revolució necessita el teu esforç" (1937), cartell que trobem a l'entrada del l'exposició, és un dels actius més importants per visitar l'exposició.

"EL PRINCIPE PICENIN" VENECIÀ.

"Tanti e tanti ani fa quando che gero un putelo e gavevo sie ani, drento de un libro che contava de foreste salvadeghe, che'l gaveva como como titolo 'Storie vissue de la natura', me ricordo che go visto un disegno che gera na maravegia".

"ElPrincipe Picenin" venecià és la darrera aportació a la col·lecció de traduccions de "Le Petit Prince" d'Antoine de Saint-Exupéry. Una col·lecció que es producte dels viatges, que es va fent gran amb els anys, especialment gràcies a les amigues i amics que l'adquireixen quan viatgen, amb tot hem d'esmentar que aquesta versió és obsequi d'una d'una professora de Venècia amiga d'un d'aquests amics.

Aquesta versió de "El Petit Príncep" editada a Trevisso, editorial Programma (2017), ha estat traduïda per Lorenzo Somma amb il·lustracions realitzades per Marco Cavagnin, aspecte aquest que el fa diferent de la resta de traduccions de la col·lecció.

Recordar que segons la wikipedia, l'idioma venecià o vènet, léngua vèneta, és una llengua romànica amb diferents variants dialectals parlada per 2.210.000 persones. Tot i que sovint es considera un dialecte italià, no hi descendeix, curiosament és més propera a la llengua catalana.  L'any 2007 va ser reconeguda com a llengua oficial del Consell Regional del Vèneto. A més de ciutats com Pàdova, Vicenza, Venècia, Rovigo, Trevisso... també es parlada, entre d'altres llocs a la costa dàlmata (Croàcia).

1929, FESTES MAJORS DE FLIX

Les Festes Majors de l'any 1929 al Diario de Tarragona i a la revista Tivissa. 

Passejar per les hemeroteques ens ofereix la possibilitat de conèixer encara més el nostre entorn. Així podem conèixer les nostres festes tot viatjant  90 anys enrere, a l'any 1929, en plena dictadura del general Primo de Rivera.

Amb un programa de festes amb actes que  anys després els mantenim com com a molt nostres, com els balls a la Plaça Major (aleshores d'Alfonso XIII), les curses pedestres o la festa del riu.

Aleshores era l'alcalde el tècnic de la SEQF Isidre Martí Barberá (membre del partit del dictador Primo de Rivera, la Unión Patriótica), qui un any abans i com a president del futbol local havia unificat tot el futbol flixanco (l'equip del Barri Internacional i la Juventud Deportiva) constituint la JD de Flix. Precisament, el dia 15 de la Festa Major inaugurà el nou camp de futbol a l’illa, més conegut com “la Isla”, sobre uns terrenys cedits per la direcció de la Fàbrica. Tot jugant dos partits contra el F.C. Vilafranca. L’equip de la J. D. Flix va ser: Solé, Armora, Tarragó, Mani, Guiu, Blanch, Ranís, Mur, Català, Zabalza i Algueró. Suplents: Viñolas i Raduá. El resultat 4-2 favorable als locals. L’endemà, segon dia de la festa major, tornaran a jugar, el resultat serà 0-3 a favor dels visitants.                                                         

D'aquestes Festes Majors anys tenim una excel·lent crònica de J. Margalef  a la recordada revista Tivissa, on ofereix al detall les actuacions musicals realitzades a la Unió Social, amb les zarzueles la Dogaresa, la Verbena de la Paloma i Cançó d'Amor i de Guerra.:

“Per la nit del dia 15, al Teatre de l'Unió, la companyia de "zarzuela", dirigida pel primer actor i director Paco Vidal, va posar en escena "La Dogaresa". El baríton senyor Fabregat amb el paper de Miconne va estar molt bé i, sobre tot, a la tarantel·la; la tiple senyora Cases, de veu finíssima i de bon timbre, va tenir que repetir la romança. També es posà en escena la gran obra de Breton "La Verbena de la Paloma", però com ja passava de les quatre de la matinada, i el Sindicat de Músics de Catalunya els prohibeix tocar passada aquesta hora, la van tenir que fer amb acompanyament de piano i no va resultar tan agradable com desitjàvem.

A l'endemà, dia 16, la mateixa companyia va posar en escena l'obra mestra del teatre líric català "Cançó d'Amor i de Guerra", de la qual obra tot Flix va quedar molt content, tant de la bona música com també dels artistes que la interpretaren. La tiple, senyora Bugatto, en cantar la Sardana, va estar formidable, tant que va haver de repetir-la diversos cops i per últim, un pom de boniques flors que portava a la mà, d'agraïment, les va tirar al públic. També van estar molt bé el senyor Fabregat en el paper de vell pastor, el tenor senyor Barrabés en el de l'Eloi, els senyors Paco Vidal, Casin i la tiple còmica senyora Rodríguez; en una paraula, aquest any podem dir, que hem tingut una bona companyia”.

        BONA FESTA MAJOR 2019

PROGRAMA FESTA MAJOR 2019

Ja hem rebut del programa de la Festa Major 2019, amb una portada col·lectiva, resultat d'un projecte col·laboratiu força original, dissenyat per Laia Ferrús Vicente, amb el carismàtic i estimat mestre i director de les escoles locals, Joan Ramon Ferrús Terré, com a pregoner, amb la presentació de les tradicionals pubilles i hereus al pas de barca, i un calendari farcit d'activitats populars entre els dies 14 i 18 d'agost.

Enguany tenim una nova proposta de Festa Major  preparada pel nou govern municipal elegit el passat més de juny, amb un nou alcalde, Francesc Barbero Castellví i un nou regidor responsable de festes, Pau Guiu Rofes. Precisament el nou regidor en presentar el programa ha fet menció especial d’algunes novetats: 

L’organització del joc de rol “L’Aubergi assassí”, a càrrec del grup SembraJoves, i que durarà al llarg de tots els dies de la Festa Major. El primer Premi de Poesia Vila de Flix. L’exposició de material cinematogràfic organitzada per La Unió Social. Un sopar popular després del Carnaval d’Estiu.  I el canvi d’ubicació de la Festa de l'Aigua al carrer de les Escoles

Destacar una mesura excepcional enguany, la supressió dels tradicionals  focs d’artifici que des de fa gairebé cent anys tanquen la Festa Major. Com argumentà l'alcalde,  Francesc Barbero,  aquesta supressió del programa d’un dels actes més emblemàtics de la Festa Major fou acordada com a expressió de record, solidaritat i dol comunitari per aquelles persones que han patit i patiran les conseqüències del devastador incendi de finals de juny que afectà gairebé una tercera part del terme municipal.

BONA FESTA MAJOR

DESCOBRINT L'ESSÈNCIA DE L'EBRE

Aquest matí hem participat d'una  experiència de descoberta del nostre entorn, una excursió amb l'embarcació "lo Roget" pel bell mig del riu Ebre entre Ascó i el Pas de l'Ase. Una magnífica iniciativa  que porta el suggerent nom Descobrint l'essència de l'Ebre que ofereix al amants de la natura el tàndem Ascó Turisme i el Grup de Natura Freixe.

Passejar pel mig del riu Ebre, contemplant els galatxos, les illes fluvials, els bosc de ribera, aiguamolls i penya-segats del Pas de l'Ase, amb les didàctiques i excel·lents explicacions d'Arnau, tècnic del Grup de Natura Freixe, dels exemplars d'ocells que ens acompanyen a banda i banda del riu, com el martinet blanc, agró roig, bernat pescaire o l' ànec collverd, és una de les experiències més agradables que avui per avui podem gaudir amb contacte amb la natura.