Les Festes Majors de l'any 1929 al Diario de Tarragona i a la revista Tivissa.
Passejar per les hemeroteques ens ofereix la possibilitat de conèixer encara més el nostre entorn. Així podem conèixer les nostres festes tot viatjant 90 anys enrere, a l'any 1929, en plena dictadura del general Primo de Rivera.
Amb un programa de festes amb actes que anys després els mantenim com com a molt nostres, com els balls a la Plaça Major (aleshores d'Alfonso XIII), les curses pedestres o la festa del riu.
Aleshores era
l'alcalde el
tècnic de la SEQF Isidre Martí Barberá (membre del
partit del dictador Primo de Rivera, la Unión Patriótica), qui un any abans i com a president del futbol local havia unificat
tot el futbol flixanco (l'equip del Barri Internacional i la Juventud Deportiva) constituint la JD de Flix. Precisament, el dia 15 de la Festa Major inaugurà el nou
camp de futbol a l’illa, més conegut
com “la Isla”, sobre uns terrenys
cedits per la direcció de la Fàbrica. Tot jugant dos partits contra el F.C. Vilafranca.
L’equip de la J. D. Flix va ser: Solé,
Armora, Tarragó, Mani, Guiu, Blanch, Ranís, Mur, Català, Zabalza i Algueró.
Suplents: Viñolas i Raduá. El resultat 4-2 favorable als
locals. L’endemà, segon dia de la festa major, tornaran a jugar, el resultat
serà 0-3 a
favor dels visitants.
D'aquestes
Festes Majors anys tenim una excel·lent crònica de J. Margalef a
la recordada revista Tivissa, on ofereix al detall les actuacions musicals realitzades a la Unió Social, amb les zarzueles la Dogaresa, la Verbena de la Paloma i Cançó d'Amor i de Guerra.:
“Per la nit del dia 15, al Teatre de l'Unió,
la companyia de "zarzuela", dirigida pel primer actor i director Paco
Vidal, va posar en escena "La Dogaresa".
El baríton senyor Fabregat amb el paper de Miconne va estar molt bé i, sobre
tot, a la tarantel·la; la tiple senyora Cases, de veu finíssima i de bon
timbre, va tenir que repetir la romança. També es posà en escena la gran obra
de Breton "La Verbena de la Paloma",
però com ja passava de les quatre de la matinada, i el Sindicat de Músics de
Catalunya els prohibeix tocar passada aquesta hora, la van tenir que fer amb
acompanyament de piano i no va resultar tan agradable com desitjàvem.
A l'endemà, dia 16, la mateixa
companyia va posar en escena l'obra mestra del teatre líric català "Cançó d'Amor i de Guerra", de la
qual obra tot Flix va quedar molt content, tant de la bona música com també
dels artistes que la interpretaren. La tiple, senyora Bugatto, en cantar la Sardana, va estar formidable, tant
que va haver de repetir-la diversos cops i per últim, un pom de boniques flors
que portava a la mà, d'agraïment, les va tirar al públic. També van estar molt
bé el senyor Fabregat en el paper de vell pastor, el tenor senyor Barrabés en
el de l'Eloi, els senyors Paco Vidal, Casin i la tiple còmica senyora
Rodríguez; en una paraula, aquest any podem dir, que hem tingut una bona
companyia”.
BONA FESTA MAJOR 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada