EL MEU DIJOUS JARDER

Demà "dijous jarder" després de les classes a l'IES consistirà en cinc actes ben diferenciats. El primer consistirà en acompanyar per la Colònia (o Barri Internacional) de Flix a un equip de TV3 que està preparat un programa sobre l'Alemanya nazi, jueus i Catalunya. Al migdia i a la Fonda Barcelona de Móra la Nova participaré a un programa dedicat als 25 anys del CERE. A les 12,45, una altra emissora, Antena Caro, i més concretament Emigdi Subirats em farà una entrevista per telèfon, des prés d'haver-la fet a l'eurodiputat Raul Romeva, una entrevista que anirà al voltant del mon dels blogs. Ja per la tarda, després d'haver jardat, a les 6,30 i a ca Don Ventura, presentaré a Salvador Cardús, qui ens farà una xerrada organitzada pel PDC de l'ajuntament, el CRP de la Ribera i l'AMPA de l'IES Flix, xerrada - conferència sobre el civisme. "Ben educats". Ja per la nit aniré a Gandesa per participar en un acte de proximitat de la gent d'Esquerra de la Terra Alta amb l'assistència entre d'altres de Xavier Vendrell.

EL PERELLÓ, 30 DE GENER DEL 1874

El Diario de Tarragona del 30 de gener del 1874, ofereix una nova més de l'heroi carlí de Flix, en Josep Agramunt, conegut pel sobrenom de "lo Capellà de Flix", qui es presentà al poble del Perelló tot cremant els llibres de quintes i cobrant una contribució de 200 pesos i, acte seguit:

“Procedió a descasar a los que solo lo estaban por matrimonio civil, ordenandoles la separación bajo penas graves. Añádase que el no casarse canonicamente aquellos se debe a no haber cura en el pueblo” .

Mesos abans l'evangèlic capellà carlí al poble de Capafons ja havia dut a pràctica la seua evangèlica missió, concretament el 21 de novembre amenaçà amb pena de mort els veïns de Capafons que, havent celebrat matrimoni civil no el declaressin nul i no l’efectuessin segons la regla de la “Iglésia Católica, Apostólica y Romana”.

PRESENTACIÓ LLISTA D'ERC A TARRAGONA

Aquesta tarda ens hem presentat davant els mitjans de comunicació tarragonins els candidats d'Esquerra al Congrés i al Senat per la demarcació. Lluís Aragonés flanquejat per Jaume Ranyer (n 2) i jo mateix, com a candidat al Senat dins l'Entesa Catalana de Progrés, ha explicat els motiu de ser la presentació davant del Museu Arqueològic de Tarragona, un veritable anacronisme en les competències de l'estat jacobí a casa nostra: després de 30 anys de la restauració de la Generalitat, malgrat tot i amb tot, el Ministeri de Cultura es nega a traspassar-lo al govern de Catalunya.

AMB RIDAO A LA FESTA DELS CALÇOTS DE VALLS

Avui he acompanyat com a candidat al Senat per Esquerra a Joan Ridao, cap de llista i candidat al Congrés de diputats per la demarcació de Barcelona, a la Festa dels Calçots de Valls. Com és natural també hi era en Lluís Aragonés, candidat per la demarcació de Tarragona, a més de la gent d'Esquerra de Valls i l'Alt Camp. De les declaracions que ha fet avui davant els mitjans de comunicació esmentar:

"El candidat d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha reclamat aquest matí des de Valls que ‘no es confongui l’opinió pública com si hi hagués un model de família bó i la resta fossin dolents, tal i com sembla que volen tornar a fer creure els sectors més arcaics de l’Església vinculats al Partit Popular, a la dreta més arcaica’.‘Estem assistint a un autèntic intent involucionista per part d’alguns sectors de l’Església catòlica que es resisteixen a admetre que les monoparentals, les parelles que viuen juntes sense contraure matrimoni o les de persones del mateix sexe són un model de família tan vàlid com un altre i que la societat de la Catalunya del segle XXI viu amb total normalitat. És un autèntic intent involucionista que alguns sectors de l’Església ens vinguin de nou amb allò de la por dels inferns i del pecat i una nova croada contra el dret de la dona a la interrupció de l’embaràs’. ‘El que els representants polítics hem de fer és treballar per a la millora de les condicions de vida de totes les famílies. Hem d’aconseguir la conciliació de la vida laboral i familiar; ampliar els permisos de maternitat i paternitat; l’accés universal de l’ensenyament entre zero i tres anys; i la defensa de la igualtat d’oportunitats de les dones que volen ser mares i mantenir-se en el mercat laboral. Aquestes seran algunes de les principals reivindicacions que Esquerra incorporarà en el seu programa i farà servir la seva capacitat d’influència al Congrés dels Diputats per tal d’aconseguir-ho’..."

25 ANYS DEL CERE

Ahir es va donar el tret de sortida dels actes del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)amb motiu del seu 25è aniversari. Primer al estatge de l'entitat i després a la sala d'actes de l'Orfeó i Escola Municipal de Música de Flix es realitzà un acte senzill i alhora emotiu. Josep Moragrega, el president del CERE oferí en detall les activitats a realitzar enguany. Xavier Vega, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i membre fundador de l'entitat feu una valoració històrica i cultural. Lluís Salvadó, Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre es congratulà i felicità per la tasca que ha realitzat i el valor que representa el CERE. I per la meua part, com alcalde de Flix, en nom del Consell Comarcal, ex-president del CERE i soci fundador de l'entitat, vaig intentar transmetre la satisfacció de poder participar en l' acte, així com vaig referenciar la tasca dels pioners i dinamitzadors culturals a les acaballes del franquisme i i durant els anys setanta i vuitanta, tot recordant Artur Bladé, Carmel Biarnés, Dolors Cabré, Josep Ma. Saez, Rossend Escolà, Josep Ma Pros, Artur Cot... així com el suport inicial de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb Albert Manent i Josep Lluís Carod Rovira. Aixímateix va agrair la tasca feta per tots els presidents de l'entitat, J Ma Saez, J S Cid, J S Ventura, B. Pubill, J R Vinaixa i J Moragrega, així com totes les persones que han participat a diferents juntes i han dinamitzat les diferentes seccions. Després dels parlaments l'Orfeó de Flix dirigit per Alfons Guiu realitzà un magnífic concert per cloure l'acte.

ACTE CLOENDA ANY BLADÉ

Ahir al vespre vaig assistir a la seu de la Delegació del Govern de Tortosa a l'acte de cloenda de l'Any Bladé. Adjunto la nota de premsa referent a l'acte on també caldria destacar per la seua significació la implicació personal del seu fill Artur Bladé Font, i de personalitats de la vida política i cultural de l'entorn de Bladé com Josep Lluís Carod-Rovira, Xavier Garcia, Josep Maria Pujals, Genís Cinca, Frederic Ribas, Andreu Carranza, J. A. Baixeras i Josep Sànchez Cervelló, entre d'altres. S'ha de reconèixer que tant l'ajuntament de Benissanet com l'Associació Cultural Artur Bladé, el CERE, l'IRMU, el Consell Comarcal, i un llarg etcètera han fet possible que l'any Bladé hagi estat un èxit.

"L'acte de cloenda del centenari d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907- Barcelona, 2005) va servir ahir per presentar el documental Artur Bladé, la memòria de l'Ebre, dirigit pel realitzador ampostí Santi Valldepérez, per encàrrec de l'Associació Cultural Artur Bladé. Es tracta d'un documental d'autor que s'ha muntat a partir de catorze hores d'entrevistes. Entre els entrevistats hi ha l'expresident del Parlament Heribert Barrera, company d'exili de Bladé, el crític literari Albert Manent, el mateix fill de l'escriptor i gent vinculada al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre com Josep Solé, ara president comarcal, o Pere Múñoz, alcalde de Flix. «La idea ha estat amb aquesta polifonia de testimonis apropar l'espectador a la personalitat de Bladé», explica Valldepérez. El document també inclou fragments d'una entrevista a la televisió de Móra d'Ebre del 1993 o una filmació amb super-8 de Bladé amb la seua família. Tant el documental com les entrevistes es lliuraran a l'arxiu comarcal de la Ribera d'Ebre, que està a punt de signar un conveni amb l'associació de Benissanet per crear la biblioteca Artur Bladé i que en un futur també incorporarà els documents inèdits que es troben a la casa de l'escriptor a Benissanet i que ara el seu fill està triant i classificant."

NOU CONVENI FLIX - ANAV

Aquest migdia hem signat a la Sala de Plens de l'Ajuntament un important conveni de col.laboració entre l'Ajuntament i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV), a continuació adjunto el comunicat del contingut de l'esmentat conveni, que donarà un valor afegit important al Centre d'Empreses "La Ribera" de Flix. A la presència dels senyors Eugeni Vives i Rafael Gasca a l'acte de signatura s'ha d'afegir la visita posterior al Centre d'Empreses .


"L’Ajuntament de Flix i l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II, AIE (ANAV) han signat avui un conveni de col·laboració que afavorirà l’activitat del Centre d’Empreses de Flix. L’alcalde de Flix, Pere Muñoz, i el director de la Central Nuclear d’Ascó, Rafael Gasca, han rubricat aquest acord pel qual l’empresa patrocina l’adequació de la sala de formació per convertir-la en una aula d’informàtica amb una aportació econòmica de 22.500 euros. Aquest nou equipament es destinarà a formació i com a telecentre. Disposarà de tretze ordinadors amb els seus corresponents complements (monitors, tarja de xarxa de 108 Mbs, càmera web, cascos, micro i antivirus). Tanmateix, l’aula comptarà amb dos impressores, un router, un projector i una pantalla de projecció. Aquesta iniciativa queda emmarcada en la voluntat d’ANAV de fomentar la formació professional i les iniciatives culturals que afavoreixin el territori on estan ubicades les seues centrals."

GENER DEL 1900: PRIMERA VAGA A LA FÀBRICA

1900. 2 de gener. Promoguda pel republicanisme federal es realitzà la primera vaga dels treballadors de la Fàbrica de Flix, que aleshores tenia 90 treballadors, vaga que tindria uns vint dies de durada. 1 oficial i 30 guardies civils romandrien a Flix durant el conflicte. El diari "La Opinión" de Tarragona es feu resò del conflicte.
“Nos comunican desde Flix que se ha constituido una sociedad de obreros empleados en la fábrica electroquímica al objeto de sostener la huelga, ésta la motivan que los trabajadores de la cal quieren cinco reales de jornal por hora de trabajo, que es muy pesado pues han de cubrirse la boca y nariz para no respirar emanaciones dañinas; les ofrecen 25 céntimos por hora. Los de las turbinas ganan un real cada hora y aspiran a cobrar 30 ccéntimos. Los de la Sala Química tienen 10 reales diarios y pretenden 2,50 pesetas. El conflicto no parece entrar en vias de arreglo, pues ayer salió para Flix el señor Gobernador civil de la provincia acompañada del teniente coronel de la Guardia civil”[1]
19 de gener. La guardia civil va detindre 3 dones acusades d’haver agredit a una companya que es dirigia a treballar a la Fàbrica.
21 de gener. La premsa donà per acabada la vaga.

Fotografia d'una de les primeres visions de conjunt de la Fàbrica.

[1] La Opinión, num 8, 10 de gener de 1900. Tarragona.