10 d’abril de 1834 es produí a Maials el primer dels grans enfrontaments entre carlins i liberals de la primera Guerra Carlina. A aquest primer gran enfrontament se li donà el nom d' Acció de Maials, batalla on les Milícies Nacionals de Reus, Lleida, Flix i Falset trencaren el foc contra els carlistes de Carnicer i Cabrera. Les forces eren molt desequilibrades, els liberals comptaren amb uns 13.500 homes i els carlins només sumaren uns 3000 homes. Tot i la diferència i desequilibri, el cap dels carlins, Carnicer, va dubtar fins darrera hora , però animat per Cabrera va fer front a camp obert als liberals. Sobre les 3 de la tarda els liberals obriren foc. Carratalà, cap dels liberals, va decidir fer entrar en acció la cavalleria dirigida per Bretón. A les sis de la tarda l’acció estava decidida.
La victòria liberal de Maials desbaratà el projectes dels carlins. Hi hauria 300 morts i 600 presoners entre els carlins. L’endemà, 11 d’abril, es donà compte de com 1200 infants (80 cavalls), més 400 d’infanteria, més les companyies d’urbans de Falset, Porrera i Flix, prop de l’ermita de Sant Sebastià de Maials havien actuat contra els carlins, essent un desastre per aquests.
La victòria liberal de Maials desbaratà el projectes dels carlins. Hi hauria 300 morts i 600 presoners entre els carlins. L’endemà, 11 d’abril, es donà compte de com 1200 infants (80 cavalls), més 400 d’infanteria, més les companyies d’urbans de Falset, Porrera i Flix, prop de l’ermita de Sant Sebastià de Maials havien actuat contra els carlins, essent un desastre per aquests.
Per a més informació: A Pirala. Historia de la guerra civil y los partidos liberal y carlista. Volum I. 1856.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada