LA ETA PRINCO

L'amic R. ens ha regalat la versió de "El Petit Príncep" en la llengua artificial universal ESPERANTO, amb el títol "La Eta Princo". Una edició de "Kanada Esperanto-Asocio Esperanto-France" traduit per Pierre Delaire. L'esperanto i el seu inspirador Zamenhof han estat dos mons apassionants de la història recent.

El doctor oftalmòleg polonès Lluís LLatzer Zamenhof (1859-1917) va desenvolupar l'esperanto a finals del segle XIX, la llengua artificial més parlada fins avui.  Cal recordar que la llengua nativa de Zamenhof era el rus, però també parlava polonès, alemany i jiddish, que amb els anys va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès, així com coneixements bàsics de grec, castellà, italià i lituà. De jove davant la diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums de la seua ciutat natal i de Polònia, una història permanent de tensió i d'incidents greus, es qüestionà sobre els mitjans per eradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió. D’aquí que proposà una única llengua per a tot el món.

A principis del segle XX fou molt utilitzat pel moviment obrer d’Europa, a Alemanya era conegut com el "llatí dels obrers". Als Països Catalans va estat vinulat a l’anarquisme, els ateneus llibertaris i les escoles racionalistes. Als anys 30 fou utilitzat per tots els sindicats i partits d’esquerres, la Generalitat de Catalunya va utilitzar l'esperanto en el seu Comissariat de Propaganda i en els seus comunicats de premsa. Quan les tropes franquistes el 1939 van ocupar Barcelona, la Federació Esperantista Catalana va passar a la clandestinitat. Mal vist pel franquisme, però no va ser mai prohibit oficialment.

Avui es es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100 000 i 2 000 000 de parlants d'esperanto en tot el món, llengua apresa com a segona llengua. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, per mitjà de les llengües romàniques.

"IAM, KIAM MI ESTIS SESJARA, mi vidis belegan bildon, en in libro pri praarbaro, titolita Travivitaj Rakontoj. Tiu bildo prezentis boaon, kiu glutas rabobeston. Ci-supre staras kopio de tiu desegno"

(Per a més informació la Viquipèdia)