FLEXUS TEATRE: "GENTE BIEN"

Ahir dissabte vàrem anar a veure l'obra de teatre "Gente Bien" de Santiago Rusiñol a càrrec del grup Flexus Teatre. Després de l'èxit de la primera representació a les passades Festes Majors. "Gente Bien", ahir es reafirmaren davant un públic entregat.  Diuen que és una obra menor de l'autor de "l'Auca del senyor Esteve", un sainet d'un sol acte estrenat el 1917, on Rusiñol fa una sàtira i burlesca crítica de l'alta societat catalana de l'època, la que feia esforços per "espanyolitzar-se", parlant en castellà en els actes socials per assolir un bon lloc en la societat.

Precisament amb aquesta obra es donà a conèixer fa vint anys el grup Flexus Teatre, d'aquí que hagin volgut  tornar a representar-la per commemorar el seu 20è aniversari, amb els mateixos decorats, el mateix mobiliari, però aquesta vegada donant a conèixer un bon i excel.lent planter de joves artistes, amb artistes d'aleshores com a nexe d'unió, alguns reconvertits, com em recordava el "señor Conde" d'aleshores ahir  fent de majordom. Divuit artistes, de totes les edats,  ben posats en les seus papers des del "Conde" i la "Condesa" fins el "doctor Rocarol", les criades i els reporters, als que voldria felicitar, sense oblidar a la direcció de Conxita Domènech  i de Ma Carmen Gómez, així com de la resta de gent que ha fet possible que els espectadors ens ho haguèssim passat tan bé.

Després d'haver passat una molt bona estona, entretingut entre els jocs de paraules, amb els canvis divertits del català a castellà... hores després, no m'he pogut estar de reflexionar sobre el procés d'espanyolització que arrelà amb força als inicis del segle passat, que es repetiria durant la dictadura, i que avui noranta-cinc anys més tard de la seua estrena, tot un ministre de Cultura i d'Educació anomenat Wert torna a reclamar  al Congrés dels Diputats per a Catalunya, això si, començant pels alumnes. Ministre a qui s'ha adreçat una carta  que cpmença a còrrer per les xarxes socials, una carta que podria, ben bé, estar inspirada en el mateix Santiago Rusiñol i "Gente Bien" quan diu entre d'altres:

"Bienquerido Ministro,

Llevo dos días en el intento de españolarizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que es soplar y hacer botellas esto, pero siempre tengo alguien por aquí que me da un golpe de mano. Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas, Sr. Ministro.

Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu-- ¡Bueno, de un corral de pollos! Sí sí... Usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia; y reconozco que las piernas me hacen higos solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados del hongo Sr. Ministro .."