Anar al Camp Nou, un 29 de juny, a les 20 hores, cercar l'accés, porta, fila, butaca, tribuna, grada, boca ... acompanyat per una bona colla de flixancos i flixanques, enmig de 90 mil assistents amb un denominador comú ... disposat a passar 4 hores d'emocions amb molt bona companyia, hores que seran més de 6... compartint complicitats... un Concert per la Llibertat que és convertí en un Clam en majúscules davant el mon, un clam per la llibertat de Catalunya.
Un moment molt especial en veure el nostre Xarim Arestér tocar al costat de Gerard Quintana i Pascal Comelade, amb un protagonisme impecable. Dyango, Peret donant lliçons d'estima al país i la seua gent, Ma del Mar Bonet amb l'oportú "Què volen aquesta gent?", l'Electrica Dharma, Carlos Santos, Joan Isaac recordant "A Margalida"... Sentir els nostres poetes amb les gran veus de Sílvia Bel, Joel Joan, Lluís Soler, Montserrat Carulla entre d'altres. Viure i compartir les versions de temes de Llach a la segona part, "País Petit", "Vaixell de Grècia", "Campanades a mort", "Viatge a Itaca", "Que tinguem sort", "l'estaca"... i finalment "Tossudament alçats"... el gran mosaic, tornar a escoltar Lluís Llach, el parlament de Muriel Casals i el clam i complicitats de tot un poble pel "dret a decidir" i la Independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada