La darrera gran epidèmia de còlera es va produir l'any 1885, el poble de
Flix amb 1.914 habitats va ser un dels
més afectats de les nostres comarques, entre els
dies 8 de juliol i 31 d'agost van ser contagiades pel còlera 103 persones, amb
35 morts, fet que suposà el 33,98 per cent dels contagiats (1)
La notícia
d'una primera víctima mortal de còlera va ser el juny de l'any 1884 al port francès
de Toló. L'expansió pel país veí va provocar la primera alarma a l'estat
espanyol, essent al litoral llevantí, concretament a la conca baixa del Xúquer on es
produirien els primers contagis del còlera, així entre el 5 de febrer i el 8
d'octubre la província de València tindria 21.600 víctimes mortals.
Amb tot no
seria fins el19 de juny que el BOE d'aleshores: "La Gaceta",
no publicaria "la real Orden
declarando la existencia del cólera mórbo-asiático en las provincias de
Valencia...". El 21 de juny al periòdic "Eco del Priorato" (2) tenim
una primera referència a les nostres terres:
"El
parte sanitario que publica la Gaceta del dia 18, dice, que en Madrid ha habido
una nueva invasion y cinco defunciones. En
el reino de València: en la capital 75 invasiones y 6 defunciones, y en el
resto de la provincià 167 invasiones y 77 defunciones...".
"En
Cherta (Tarragnna) han ocurrido "Tres
casos de cólera morbo asiático, segun declaracion facultativa, en personas
procedentes de Buñol y Siete Aguas (Válencia)".
A finals de juliol el còlera feia
estralls especialment al Baix Ebre, "Diario de Tortosa" (4) entre
d'altres deia:
"Roquetas ofrece un aspecto aterrador;
desde primeros del mes de Julio que se registraron los primeros casos hasta la fecha
han muerto muy cerca de 300 personas, y se hallan hoy invadidas más de 410".
Les xifres
oficials esmentaren que a l'Estat es comptabilitzarien 120.000 morts pel
còlera, a Catalunya es calcula que hi van haver 7.312 morts, essent la província de
Tarragona amb 2.536 morts la més afectada.
El còlera i la Ribera d'Ebre:
Del pobles de la Ribera d'Ebre tenim
dades parcials: A més de Flix amb 103 contagiats
i 35 morts, tenim Móra d'Ebre amb 56 contagis i 7 morts, Móra la Nova amb 46
contagis i 3 morts, Garcia amb 55 contagis i 22 morts, Benissanet amb 70
contagis i 12 morts i Ginestar amb 34 contagis i 12 morts.
El còlera per Partits Judicials:
Falset . 7 pobles. 266 contagis - 71 morts ( hi formen part Garcia i Móra la Nova)
Gandesa. 7 pobles. 563 contagis - 93 morts ( hi formen part Benissanet, Flix i Móra d'Ebre)
Tortosa. 21 pobles. 5.050 contagis - 1.690 morts (hi forma part Ginestar) (De les dades crida l'atenció els 327 morts d'Ulldecona).
El còlera per Partits Judicials:
Falset . 7 pobles. 266 contagis - 71 morts ( hi formen part Garcia i Móra la Nova)
Gandesa. 7 pobles. 563 contagis - 93 morts ( hi formen part Benissanet, Flix i Móra d'Ebre)
Tortosa. 21 pobles. 5.050 contagis - 1.690 morts (hi forma part Ginestar) (De les dades crida l'atenció els 327 morts d'Ulldecona).
Desconec l'existència
de testimoni directes de casa nostra dels estralls del còlera, solament trobem
dades estadístiques fredes i parcials, amb tot he trobat el testimoni del metge
de Cornudella Joaquím Ferrandiz (5) qui a partir de descriure el còlera al
poble de Pradell: "Pradell,
con 200 habitantes, tuvo 70 enfermos, de 10 que murieron a causa del brote colérico
que sufrió entre el 20 de agosto y el 15 de septiembre." Esmenta que les
possibles causes dels estralls de l'epidemia a
pobles com Albarca, Pradell o Arbolí
eren la pèssima alimentació dels seus habitants, la falta d'higiene i la
dubtosa potabilitat de les aigües.
 |
| Corbera d'Ebre |
Científics i polítics:
Els estudiosos
del còlera del 1885 han coincidit que l'epidèmia va tenir un únic aspecte
positiu: l'impuls de la recerca científica. L'Ajuntament
de Barcelona l'any 1884 va constituir una comissió científica que es
traslladaria a Toló i Marsella, llocs dels primers brots, per estudiar el
còlera, un dels metges del comitè va ser el doctor Jaume Ferran i Clua (1851-1929 - fill de Corbera d'Ebre) establert a Tortosa, qui aconseguí desenvolupar als seus laboratori una vaccí contra el còlera. Vaccí contra el còlera que provocaria reaccions al mon científic oficial de Madrid, entre ells el mateix Ramon y Cajal, polititzant el tema fins al punt que el ministre de Gobernación Romero Robledo, dubtant de l'eficàcia prohibiria la campanya de vacunació que havia
començat a València, eficàcia que
finalment seria reconeguda l'any 1907 per l'Acadèmia de Ciències de París.
La vacuna del doctor Ferran i la reacció colèrica del poder espanyol
El cólera en Valencia. Ferrán vs Cajal
Doctor Ferrán, el inventor de la vacuna contra el cólera ...
Resultados de la búsqueda
Resultados web
(1)Aquestes
dades les sabem gràcies a un "resumen general de las invasiones y
defunciones de cólera ocurridas en España el año 1885", publicat a la
Gaceta de Madrid el 1886.
(2)Eco del Priorato (1885-1886), 21/6/1885.
(3)La Verdad (1843-1920), 1/7/1885
(4)Diario de Tortosa (1882-1906), 31/7/1885
(5)LA EPIDEMIA DE COLERA DE 1885 EN CORNUDELLA (PRIORAT) SEGUN EL TESTIMONIO DEL
MEDICO JOAQUÍN FERRANDIS PINOL - Carles Hervas Puyal Manel Cahisa Mur.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada