4 de maig de 2020

5 de maig, record dels riberencs morts a Mauthausen.


Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa i Joan Ciuraneta Filella

El 5 de maig es commemora el 75è aniversari de l'alliberament dels camps de Mauthausen on milers de persones republicanes exiliades van ser assassinades per la barbàrie nazi amb la complicitat de la França de Vichy i dictadura franquista. Un dia històric que s'ha convertit en un dia d'homenatge a la seua memòria.
Fa quinze anys el Consell Comarcal que vaig tenir l'honor de presidir va aprovar una moció amb motiu dels seixanta anys de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen i els seus comandos per part de les tropes aliades (l’onzena divisió blindada dels EUA), on van morir 28 persones de les 52 deportades de la Ribera d'Ebre, deportats al que hem de fer extensiu el record i homenatge.  

Moció del juny de 2005 que reprodueixo a continuació, amb la relació dels riberencs assassinats poble per poble, la data en que consta la seua mort i el camp d'extermini,
Ascó

Agustí Mádico Ribas – Morí el 01/01/1942 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Benissanet
Ricard Grau Roca – Morí el 04/02/1942 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Elies Sarroca Papasseit – Morí el 29/10/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Flix
Ramon Agramunt Tarragó – Morí el 26/12/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Carles Alentorn Tarragó – Morí el 23/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Joan Ferrús Costa – Morí el 24/12/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Agustí Sànchez Grau – Morí el 19/10/1941 al camp de Mauthausen
Josep Vaqué Agramunt – Morí el 22/07/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Domènech Zurita Nogales – Morí el 15/05/1943 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Ginestar
Joan Borràs Penaigues – Morí el 13/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Miravet
Joan Papasseit Gambin – Morí el 28/09/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Josep Pedrola Molina – – Morí el 10/12/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Fernàndez Sastre Sànchez – Morí el 10/12/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Joan Ripoll Pedrola – deportat a Mauthausen i Sachsenhausen. No consta on va morir.
Palma d’Ebre
Joan Ciuraneta Filella – Morí el 02/05/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Francesc Sas Llop – Morí el 08/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Josep Prunera Prunera – Morí el 02/04/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Tivissa (* - inclosos els veïns de la Serra d'Almos)
Agustí Aviñó Cedó – Morí el 13/10/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
*Joan Bargalló Serras – Morí el 14/04/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Josep Caballé Cedó – Morí el 10/05/1941 a Steyr (Komando de Mauthausen).
*Jaume Castellví Pena – Morí el 24/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
*Domènec Cedó Margalef – Morí el 01/01/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
*Ramon Cedó Margalef – Morí el 06/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
Josep Fortuny Sabaté – Morí el 05/02/1942 al camp d’extermini de Mauthausen.
Josep Juncosa Escoda – Morí el 17/11/1941 a Floresd (Komando de Mauthausen).
*Daniel Pujol Margalef – Morí el 14/11/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)
*Joaquim Quintana Castellví – Morí el 29/10/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen)i
La Torre de l’Espanyol
Pere Jornet Sentís – Morí el 23/12/1941 a Gusen (Komando de Mauthausen
"Mauthausen estava situat a 20 quilòmetres de la ciutat austríaca de Linz per aprofitar les pedreres de Wiener-Graven que havien proporcionat les lloses dels carrers de diferents ciutats d’Àustria i a partir de 1938 la pedrera va ser utilitzada per construir el mateix camp. Durant cinc anys, els 186 esglaons que portaven de la pedrera al camp es convertiren en un mecanisme més de la maquinària exterminadora. El camp assolí a finals de 1944 un màxim de 67.000 presoners. Es calcula que en total hi van morir 120.000 presoners, 7.000 dels quals eren republicans espanyols. Del col·lectiu republicà només en van sobreviure 2.184.
Els republicans presos majoritàriament van ser detinguts per les forces d’ocupació alemanyes a França o altres països on s’havien exiliat fugint de la brutal repressió feixista del dictador Franco. Aquests presoners foren deportats al camp d’extermini on se’ls explotà laboralment, se’ls torturà i, la majoria, se’ls assassinà. La implicació i la corresponsabilitat del Govern feixista espanyol en el trasllat, internament, i la mort d’aquests ciutadans al camp d’extermini de Mauthaussen està personificada en la figura de Ramón Serrano Suñer, ministre d’Interior i Governació entre el 30 de gener de 1938 i el 15 d’octubre de 1940, i Ministre d’Afers Exteriors, entre el 16 d’octubre de 1940 i el 3 de setembre de 1942.
El Govern espanyol, davant el requeriment de les autoritats alemanyes, es va desentendre de la sort dels milers de refugiats espanyols detinguts, per la qual cosa la identificació d’aquests refugiats en el moment del seu internament als camps d’extermini es va fer amb el qualificatiu d’apàtrides. El 25 de setembre de 1940, coincidint amb la visita oficial del Ministre Serrano Suñer a Berlín per entrevistar-se amb les autoritats nazis, apareixia publicada l’ordre de deportació dels refugiats espanyols signada per la Direcció de la Policia del Tercer Reich, on es determinava que els republicans espanyols fets presoners a França perdien la condició de presoners de guerra i eren enviats als camps d’extermini.
Mauthausen, i també altres camps d’extermini nazi com ara els d’Auschwitz, Dachau, Buchenwland, Gusen, Treblinka o Ravensbruck (aquest només per a dones) formen part de la memòria europea i de l’Holocaust, però també han de formar part de la memòria dels pobles de la Ribera d’Ebre  ...".

 

Cap comentari: