Roc Llop i Convalia, de Miravet a Mauthausen.

          

Només tres dies abans de la capitulació del Tercer Reich van ser alliberats els camps de Mauthausen - Gusen, lloc de destí sobretot de presoners polítics. Dels milers dels catalans deportats als camps d'extermini nazi només uns pocs van sortir-ne vius, alguns coneguts com el fotògraf Francesc Boix o l'escriptor manresà Joaquim Amat-Pinella, i entre els riberencs podriem destacar entre d'altres el miravetà Roc Llop i Convalia.

Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, periodista, anarquista,  nascut  a  Miravet l'any 1908, malauradament desconegut durant molts anys,  va començar a ser conegut a les nostres terres gràcies a l'assaig realitzat per Josep Maria Sáez i Emigdi Subirats, Roc Llop i Convalia - L'exili d'un poeta miravetà,  guardonat amb el Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila (2007), editat pel CERE dins la col·lecció Daliner.

Treball estructurat en dos grans apartats, "les lletres i la lluita política" i "Recull de textos" amb una antologia poètica i l'apartat  dedicat a "les narracions del terror". La primera està dedicada a la seua biografia, estudis de magisteri a Tarragona, empresonament després del fet d'octubre de 1934 essent mestre a Vallfogona de Riucorb, Depurat de cos de magisteri durant el bienni negre, de nou professor l'abril del 1936 a la Colònia Escolar de l'Arrabassada i l'esclat de la GUERRA INCIVIL, com la definí el nostre miravetà.

Durant la guerra exercí durant un temps d'inspector d'ensenyament i també de Delegat de Cultura a la vegueria del Tarragonés, a finals del conflicte formarà part d'un batalló de sanitat fins que va creuar la frontera per Prats de Moló. A partir d'aquests moments el calvari del l'exili el febrer de 1939, els camps d'Argelers i Setfonts, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial  serà allistat a la Companyia de Treballadors a la línia  Maginot com a infermer, pres pels nazis prop d'Estrasburg i deportat el gener de 1941 amb el braçalet vermell d'apàtrida als camp d'extermini de Mauthausen i després a Gusen "a les mans del Terror".

Després de l'alliberament el 5 de maig de 1945 i refugiat a París, on destacarà per la militància anarquista, compaginant la tasca d'escriptor, com a poeta, assagista, periodista, formant part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Començarà a escriure els calvaris del camps d'extermini, formarà part de la CNT i del setmanari CeNit, editor de la revista Terra Lliure, s'encarregaria de la Biblioteca Confederal de la CNT a París, treball  que li permetrà conrear la poesia. Amb obres que presentarà als Jocs Florals de París, guanyant la Flor Natural el 1965 amb Poemes de Llum i tenebra. El 1974 presentà un recull Contes negres de les vores del Danubi on recorda les vivències a Gusen, recull que serà guardonat amb un accèssit Víctor Català als Jocs Florals celebrats a Holanda. L'any 1979 publicarà en francès Mission ratée de l'homme sur terre, una nova reflexió sobre el paper de l'ésser humà.

Roc Llop va saber mantenir un catalanisme romàntic de llengua i cultura singulars des del federalisme vindulat amb el concepte d' anarquisme humanista.

Ressec el llavi de dèria

mil febres cremant-li el front;

una fita, Catalunya,

i la llibertat del món

Va morir l'agost de 1997 a París, prèviament deixà per escrit la voluntat de donar el seu fons a l'Arxiu Històric de Tarragona, fet que permetrà a Emigdi Subirats i Josep Maria Sáez treballar la seua vida i obra.

Montserrat Roig al llibre Els catalans als camps nazis (1977) parla en diferents ocasions de Roc Llop, tal com ens recorden els autors de l'assaig:

"Van sobreviure ben pocs a Gusen... Eren gent de la PCT, del PSUC, de l'ERC, espanyols del PCE i republicans indep0endents, els qui més col·laboraren en la solidaritat amb els desbalguts. Els de la cuina també feren un gran paper... Roc llop, que donava el seu menjar a l'Ayxendri, car ell en rebia de més a la cuina. En Roc Llop, de la CNT i poeta, va estar dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per a ésser gasejat. Era un home baix i prim, físicament molt poca cosa, era un home acabat quan el Kommando de la construcció del ferrocarril de la pedrera de Mauthasen ..."

75 anys després del seu alliberament dels camps de l'horror nazi, és un deure retre el nostre homenatge a tots els exiliats que hi van ser reclosos. Així, recordant la figura de l'ebrenc i mirabetà Roc Llop i Convalia llegint l'excel·lent assaig de Josep Maria Sáez i Emigdi Subirats, sens dubte, és una manera molt especial de fer-ho.

A MIRAVET D'EBRE

Costa de Riago amunt,

trrescava, trescava,

amb un feix de llenya al coll,

suava, suava.

Un a un, els esgraons,

muntava, muntava,

abans que arribés al foc,

la llenya ja m'escalfava.

El pare, vora el riu, barbets i anguiles pescava

La mare a l'altre costat, 

la roba dels rics rentava...

Roc Llop i Combalia és el nom a la ZER Benissanet - Miravet