16 de novembre del 2022

Presentació del poemari "FINA" d'Albert Guiu Bagés.

 


La república literària ebrenca està d'enhorabona, el passat divendres, 11 de novembre, i dins dels actes centrals del Correllengua, després de la participació d'alumnes de Primària i de d'Institut de Flix, es presentà el poemari  FINA, d'Albert Guiu Bagés, obra editada per Edicions Forment.  El nombrós públic assistent i la magnífica presentació del poemari a càrrec de Xavier Vega Castellví són la mostra de l'excel·lent Correllengua, que, per cert, va haver de canviar de dia davant la suspensió, dijous 10, de la presentació de la novel·la de Xarim Aresté, Tanit i les guerres púniques.

 

Recordar que el flixanco Albert Guiu Bagés, professor de llengua castellana i literatura a d'institut Terra Alta de Gandesa, entre altres guardons de poesia ha guanyat el 27è Premi Marià Manent i el 22ê Premi Miquel Martí Pol.

 

                            "Se'n va la memòria

amb maletes plenes de tu,

vagons tristos avancen,

boira negra als vidres,

arrosseguen la viatgera

fins a l'estació blanca,

entre grafits de cendra,

mil metàfores de l'oblit

que viatge via morta."

 

Com recorda al pròleg Xavier Vega, el poemari de l'Albert parla de sa mare malalta, ferida per l'atac de la hiena Alzheimer, i tracta de sentiments, emocions i afectes que només pot mostrar als altres des de la poesia, l'expressió més elevada de la literatura.

 

"A Fina, l'alzheimer actua com a corb i la poesia com a rossinyol, l'oblit és un grallar negre i l'amor que traspua el poemari és l'eterna bellesa i profunditat d'estimar la nissaga, la pròpia sang, fins a fer-la Poesia".

 

Com a exemple dos poemes.

 

IX

 

Soroll de veus alegres

pel carrer,

paraules com focs d’artifici

per a les oïdes.

Deuen jugar a saltar a corda,

dius,

un barquer i nenes boniques

sonen en forma de cançó

molt endins de tu,

i per un moment saltes la corda

de l’oblit a la memòria.

 

 

XIX

 

Cada cop que cerques la teva foto

de nena,

viatges setanta anys enrera,

entre les mans cotonoses

s'hi veu una flor d'ametller,

la primavera que cap hivern

et podrà furtar.