Miquel Guiu Sales en el record (1941-2024)

 

La Veu de Flix, extra del mes d'agost, ens ofereix un emotiu article dedicat a la figura de Miquel Guiu Sales, mort el passat 28 de febrer,  escrit realitzat In Memoriam pel seu fill Albert: "Un home que es va moure sempre entre la senzillesa modèlica i carregada d'un humor còmplice i un misteri propi de les persones que aprofundeixen constantment en elles mateixes", un retrat que solament ho pot escriure una persona amb la sensibilitat poètica característica del nostre Albert. 

Miquel Guiu a la dreta del conseller Laporte i al mig del grup  de treballadors i regidors, Nadal de 1985

Son molts els records que tinc del qui fou regidor i company de l'ajuntament en el període 1983 - 1987. Després de llegir els escrits de La Veu de Flix dedicats a la seua persona he consultat el Resum de la gestió municipal, publicació que  l'ajuntament d'aleshores va publicar i repartir entre tots els veïns, on hi ha un escrit del recordat Miquel Guiu fent balanç de la seua gestió i visió de futur, i on exposà que el seu pensament era "Liberal, Conservador i Cristià, i Flix l'ha ocupat en tot moment".  Escrit on recordava que el seu vot  al moment de la votació a l'alcalde de Flix (23-05-83) com a membre d'Alianza Popular fou per la meua per persona, aleshores cap de llista d'Unió pel Progrés Municipal. Escrit ple d'anècdotes del nou govern de consens al costat dels regidors d'UPM (6) de CiU (2) i del PSC (4). Recordant les visites de dirigents polítics de tot l'arc parlamentari com el secretari general d'A.P. Jorge Vestringe. Un període que serà recordat per les inauguracions de l'Escola Bressol, de la Biblioteca Municipal, del Parc de Bombers, del casal de Música, del CAP o de la carretera Flix - Maials, entre d'altres. Període que va  Miquel Guiu va viure intensament al capdavant dels serveis municipals i que compaginà com a president de la Cooperativa Agrícola.

Un cop allunyat de la política municipal, Miquel continuaria formant part de diverses entitats locals, com el basquet, la presidència de la Unió Social o Càritas, sempre de manera altruista mentre treballava a la Fàbrica. "El meu pare era un animal social. 'Papa, no et fotis en tants merders, les relacions intrasocials excessives porten a problemes excessius', però era com dir-li a una muntanya que no fes eco."