ÚLTIM CAPÍTOL: VILLAR DE CAÑAS

·        Des de la primera entrada al BLOC un 10 de gener de 2007 : MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT, on esmentava les mocions de rebuig al cementiri nuclear (MTC) per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i de l’Ajuntament de Flix,  fins avui han passat exactament CINC ANYS, i amb aquesta he escrit 30 entrades etiquetades sota les sigles  “MTC (29)”  al BLOC.

·        La segona entrada seria el 29 de desembre de 2009, dia de la publicació de la “Resolución” o convocatòria pública a tots els ajuntaments interessats a ser candidats a tenir la “grossa” del cementiri nuclear al seu terme. JA HI SOM!!!! .... PER A MÉS INFORMACIÓ LLEGIU "EXPANSIÓN :    ¿QUIERE BASURA NUCLEAR EN SU PUEBLO POR 700 MILLONES? Amb set comentaris, el primer escrit aquell mateix dia força expressiu:”Molt probablement, la tindrem a Ascó, és a dir,  tindrem la pilota dins l'escudella.”     

·        Des d’aquest dia i especialment l’any 2010 i intermitentment l’any 2011, ha estat motiu de manifestacions i concentracions de tota mena, amb un protagonisme clau de les mobilitzacions de la societat civil, ha estat a l’odre del dia als mitjans de comunicació, a les reunions d’executives dels partits polítics, a les associacions veïnals, als ajuntaments i consells comarcals, a les institucions de tota mena com al Senat, el Congrés o al mateix Parlament de Catalunya, lloc on activa i per passiva es pronuncià contrari a la ubicació d’aquesta polèmica instal·lació a casa nostra.

·        Les principals entrades han estat per ordre cronològic: CEMENTIRI NUCLEAR ? NO, GRÀCIES!!!,  EL MTC AL SENAT, EL CONGRÉS I LA COMISSIÓ EUROPEA , MTC o "BENVINGUT MR MARSHALL", DEL CABRIL A ASCÓ, PASSANT PER HORNACHUELOS, Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear (7 de març 2010) , EL PARLAMENT NO VOL L'MTC A CATALUNYA, 25 d’abril: MILERS DE PERSONES CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ, 14 de març: AVUI: "TOTHOM CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR". MTC: ACORDS, DUBTES I ACLARIMENTS. 16 de juliol: INTERPEL·LACIÓ AL MINISTRE D'INDÚSTRIA. MOCIÓ CONSEQÜÈNCIA INTERPEL·LACIÓ SOBRE EL MTC, després de la interpel·lació meua al ministre d’Industria Sebastián el 21 de juliol. BON TITULAR: ASCÓ, D'ENTRADA NO  i  ELS EMBOLICS DEL CEMENTIRI NUCLEAR (18 de setembre),  moment en que es parla més de la població valenciana de ZARRA.

·        FESTA ANTICEMENTIRI NUCLEAR A MARÇÀ (31 d’octubre), ASCÓ, 7 DE NOVEMBRE, 11 HORES., AMB LA CANC A MADRID el 17 de novembre, "CLAR I CATALÀ": "CEMENTIRI NUCLEAR, NO GRÀCIES", ho deien els nous consellers de CIU el gener del 2011. I el 6 d’abril:  MTC... JA SÓN TRES LES RESOLUCIONS DEL PARLAMENT. EL CADS, ARTUR MAS, EL SENAT I EL CEMENTIRI NUCLEAR., al mes de maig… Després noves eleccions municipals, eleccions als Congrés i Senat espanyol, majoria absoluta del PP, Rajoy president, primer Consell de ministres, primers acords: decidir la seu del Cementiri Nuclear.

·        Després d’anys i anys de dubtes, de marejar la perdiu, de contradiccions internes per part dels governs socialistes de ZP, va i el Partit Popular,  a les primeres de canvi decideix davant la sorpresa general: Ni Zarra, ni Ascó, VILLAR DE CAÑAS.

 

 

SEBASTIÀ GIRONÈS: "A TRAVÉS D´AQUESTS ULLS"

 "A través d'aquests ulls he vist els rius

de la muntanya, els cims nevats,

els boscos fràgils. L'aigua que rellisca

tot baixant mentre encercla els còdols grisos.

A través d'aquests ulls he vist el mar

i les ones que mostren tan impúdiques

al ventre despullat, petxines blanques.

A través d'aquests ulls he vist els astres

i he sentit el xerric que fa la lluna

les llargues nit de fred..."

"A TRAVÉS D'AQUESTS ULLS" és el poemà que dóna nom a un magnífic regal. Quatre poemes de M Rosa Font que ha musicat Sebastià Gironès, qui alhora ha estat el responsable de la programació i de les seqüències, aixó com corresponsable de la mescla i màstering, posant la veu a dos dels poemes a costat de una  excel.lent veu femenina com és la de "Lacote", Ma José Herrera, una cantant xilena resident a Girona. El disseny  del CD ha estat obra del alumnes de Batxillerat Artístic de l'IES Santiago Sobrequés de Girona, centre d'on és professor.

Des d'aquí voldria felicitar a l'amic Sebastià, flixanco d'adopció, company de classes a l'antiga Escola de Formació Professional que als anys vuitanta anar a viure i a fer classes a Girona, i que com li agrada dir, a més d'impartir classes es troba "embrancat en la composició de cançons", que es presenta com cantant d'havaneres amb el grup "Mar assajada" i com un actiu caramellaire de  l'Orfeó de Flix.

                                                http://atravesdaquestsulls.sebastia.org/home

LA BARCA: LA PROTAGONISTA DEL DIA

EFEMÈRIDES FLIXANQUES PEL 2012

Fa 100 anys. 1912.

          17 de gener. El Sindicat acorda comprar un motor de gasolina per tal de substituir la tracció animal del molí.

           Novembre. Fundació de la “Unión Obrera” (de tendències socialistes), un any després comptava amb 260 associats. Els impulsors van ser obrers bascos de Babcok-Wilcok que treballaven a la Fàbrica.

Fa 75 anys. 1937.

            23-24 de febrer. Flix, una de les primeres poblacions catalanes en ser bombardejades per l’aviació feixista: 8 morts i nombrosos ferits. Com a conseqüència dels bombardejos es construirien un seguit de refugis per part de l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut dels veïns.

            ““Comissaria de Defensa Militar de Tarragona: Informe del bombardeig de FLIX per l’Aviació facciosa a la nit del dia 23 de febrer de 1937:

   A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caure una bomba sobre l’edifici de la fàbrica ELECTRO-QUÍMICA DE FLIX, precisament sobre la nau de fabricació de Clorat-Bi. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació Lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagà l’enllumenat de la mateixa i es retirà de la fàbrica. (...) A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp a refugiar-se. Les cases de la població foren també bombardejades. El bombardejament durà fins a la una i vint hores de matinada. El nombre de bombes llençades passà de cent vint-i-cinc. Són de gros calibre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fet per una d’elles amidà quatre metres de profunditat. (...) Avui la població civil de Flix, especialment les dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp. Tarragona 24 de febrer de 1937.” (1)

Fa 50 anys. 1962.

            13 de juny. Inauguració Planta Electrolítica (EIII) pel ministre d'Indústria Joaquim Planell  Riera.

              8 de setembre. Primer Festival “Galas del Ebro”. Es realitzarà durant 5 anys a l’estatge de la Unió Social.

              Hi havia censats 11 tractors, 100 mules, 80 ases, 10 cavalls i 150 carros.

Fa 25 anys, 1987.

             La Fàbrica tanca la polèmica planta del PCB (Pyralene).

14 de febrer. El President de la Generalitat Jordi Pujol inaugura la carretera Flix-Maials, amb un cost de 710 milions de PTA i una longitud de 19,2 km. Aquest dia Sant Valentí la sort arribà a moltes llars. El nº 50.940 de la Loteria Nacional tocà a Flix, uns 424 milions de pessetes. en premis.

Fa 10 anys: 2002.

          1 de gener. La nova moneda europea “EURO” substitueix la PESSETA.

          Segons el cens realitzat per l’INE corresponent a l’any 2001 Flix té 3.952 hab.

         5 d’abril. S’inaugura la nova carretera Flix – Riba-roja d’Ebre. Les obres han estat finançades per la Generalitat i el Ministeri de l’Interior, el seu cost ha estat de 5,6 milions d’euros.

ELS MILLORS DESITJOS PEL 2MIL12

---

(1)Arxivo Histórico de Salamanca. Guerra Civil. Llig. 335-10. 

BON NADAL !!!

                                                 BON NADAL !!!

HOMES DEL CATALANISME: DOMÈNEC AGUSTÍ SALMONS

Tot preparant les classes d'història, aquests dies he tornat a consultar el treball i recull biogràfic que es va publicar l'any 1995 sobre les  “Homes del Catalanisme, Bases de Manresa. Diccionari biogràfic ”, obra dirigida per Josep M Ollé. Recull en la que vaig tenir la sort de col.laborar amb l’aportació biogràfica dels il.lustres riberencs que hi van participar com la de Domènec Agustí i Salmons, metge i propietari d'Ascó. La fotografia del riberenc d'adopció es propietat d'un descendent seu, fill d'Ascó, afeccionat com ell a la música i  metge com ell: Miquel Ma.

La federació d’entitats catalanistes sorgida el 1891 sota el nom d’Unió Catalanista va promoure els primers actes de masses d’abast nacional, amb voluntat de ser anuals i que es trobarien per primer cop a Manresa a finals de març del 1892.

Així aquesta publicació recull una relació biogràfica  dels 248 delegats territorials que participaren amb nom tan il.lustres com els arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, els escritors Angel Guimerà , Narcís Oller o el mateix Enric Prat de la Riba. 

No entraré al contingut i la importància de la trobada de les Bases de Manresa. Però sí que m’agradaria esmentar els riberencs que participaren com a delegats de la Unió Catalanista a l’assemblea: Domènec Agustí, propietari i metge d’Ascó i Enric Octavi Raduà, metge de Garcia. Així com  i a l’assemblea celebrada a Reus el 1893: Domènec Agustí, Osvald Bassedas, notari de Garcia, Miquel Ferrús Arnavat, fabricant de Flix.

"RETORN A L'EBRE", CINC ANYS DEL BLOC.

"Retorn a l'Ebre", un dels actes amb més projecció internacional i alhora emotius celebrats a Flix, va ser el motiu de la primera entrada al bloc, el 18 de desembre de 2006, avui tot just fa cinc anys. L'acte d'homenatge a les brigades internacionals organitzat per l'associació "No jubilem la memòria" i l'ajuntament de Flix, amb la presència destacada del cap de la "brigada Lincoln", Milton Wolf i amb l'assistència i el reconeixement per primer cop d'un representant del govern dels EEUU en la persona del cònsol de Barcelona, J. Alsace, és un acte que, tot i passant el temps, em va semblar el més oportú per encetar una experiència personal com ha estat mantenir actiu aquesta finestra oberta al mon anomenat blog. El 15 de gener de 2008 en assabentar-me de la mort amb 92 anys de l'il.lustre brigadista vaig poder expressar el meu condol a la seva família així com recordar-lo al bloc.

25 ANYS DEL CAP DE FLIX

Aquest més no pot passar per alt un aniversari tan important com és els 25 anys del CAP de Flix (Centre d’Assistència Primària). Tot un símbol de l’anomenat “estat del benestar” pel noste poble. L’1 de desembre de 1986 entrava en funcionament i el dia 12 del mateix mes el conseller de Sanitat de la Generalitat, el reusenc Josep Laporte l’inaugurava. Com esmenta "la Veu de Flix" d’aleshores: “Ja feia temps que se’n venia parlant…, les obres seguien en un curs regular, però la gent amb el seu consabut escepticisme, no s’ho acabava de creure això del Centre”.

 El desembre de l’any 1980 la Generalitat havia aprovat un pla d’equipament sanitaris per les nostres terres amb vocació comarcal, pla que la conselleria de sanitat transformaria en el pla anomenat ALTEBRAT, area de treball que inclouria les comarques de la Terra Alta, Priorat i Ribera d’Ebre, amb la dotació de sis Centres d’Assistència Primària i un hospital de nivell 1. Hospital intercomarcal que es construiria a Móra d’Ebre i que entraria en funcionament el 1988. 

El mes d’abril del 1984 es faria l’acte de col.locació de la primera  pedra del CAP de Flix  (foto adjunta)  i  dos anys més tard el dia 12 de desembre seria inaugurat. El centre comptaria amb 2 metges de capçalera, una ATS, una practicant, als que s’hi afegiria en poques setmanes una metgesa pediatra i un odontògeg, a més d’una administativa i un zelador. Inicialment restaria obert els matins, de les 9 a les 13 hores. Tot i que estava previst per l'an 1988 no seria fins el gener del 1992 que funcionaria les 24 hores. El cost de la construcció havia estat de 45 milions de les antigues pessetes.