MANIFEST DELS CENTRES EDUCATIUS PÚBLICS DE LA RIBERA D'EBRE

Els centres educatius de Primària i Secundària de la Ribera d’Ebre demanem la rectificació del Departament i que doni les explicacions oportunes de com pensen acabar amb la gestió que s’està fent dels recursos materials i humans per part de la Conselleria. Mentrestant, hem decidit proposar accions de protesta degut al malestar general que hi ha entre el professorat que veu afectada la seva professionalitat, l’atenció a l’alumnat i la degradació de la qualitat de l’ensenyament públic:

- Promoure les assemblees de centre, de localitat i/o de comarca per tal de fer extensiva la protesta i exigir la rectificació per part dels responsables de la situació actual.

- Treballar per la unitat de tot el professorat davant la situació que estem patint els serveis públics i tots i totes les treballadores públiques de Catalunya amb l’excusa de la crisi.

- Col•laborar amb les companyes i els companys dels centre en la presa de decisions i elaboració de materials per tal de donar publicitat a les nostres reivindicacions.

A continuació es detallen els greuges que ens han portat a la situació actual:

• Retallada de la dotació econòmica per les escoles i instituts.

• Retallada de plantilles, tot i l’augment d’alumnat.

• No cobertura de les baixes del professorat i disminució dels dies de nomenaments.

• Manca d’inversió en infraestructures educatives.

• Manca de recursos professionals i econòmics per tractar la diversitat als centres.

• Manca de coherència i de criteri en les decisions que afecten directament a l’ensenyament (projecte 1x1, sisena hora, setmana blanca, exàmens de setembre, línees pedagògiques i metodologia, etc.).

• Precarietat laboral dels interins i substituts i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics.

Des de la Conselleria d’ensenyament s’estan duent a terme mesures que agreugen la situació i la qualitat de l’ensenyament públic i deterioren encara més les condicions de treball del professorat. Insistim en que aquests fets perjudiquen directament al nostre alumnat en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, i per tant, en la seva formació acadèmica i personal.

Davant aquesta situació creiem que tot el col•lectiu docent ha d’estar unit per reclamar el respecte i la millora de l’ensenyament públic, i per tant animem a tots els centres de Catalunya a unir-se a aquesta protesta.



Mestres i Professors dels Centres Educatius Públics de la Ribera d’Ebre

Ribera d’Ebre, febrer de 2012

25è ANIVERSARI DE LA CARRETERA FLIX - MAIALS

                                                      FLIX, 14 DE FEBRER DE 1987

De l’any 1887 tenim un primer document reivindicant la construcció d’una carretera entre Flix i Maials, fou precisament l’ajuntament de Maials que demanà la construcció d’una carretera entre Lleida i Flix passant pel seu poble. Aleshores Flix tenia 2.016 habitants i Maials 1978. Tres anys més tard, el 6 de juliol de 1890, l’alcalde de Flix, Roc Garcia Llecha, proposa al de Maials mantenir reunions per a fer transitable el petit camí que unia els dos pobles.

Mentres el 1905 s’iniciaren les obres de la carretera de Flix a Lleida en el tram Lleida – Sarroca. Anys més tard durant la Mancomunitat, el 23 de maig de 1918, tenim un escrit de d’aleshores diputat per les Borges, futur president de la Generalitat, Francesc Macià, tramés a l’ajuntament de Maials recordant la importància i necessitat pel territori de les obres de la carretera Maials a Flix. Fet que animà a l’alcalde de Maials a proposar el 1921 la creació d’una comissió d’alcaldes per reclamar la carretera Maials - Flix, acordant anar a Madrid a veure al Ministre de Foment. Així l’octubre de l’any següent es començà a estudiar el projecte de la carretera entre els dos pobles.

El 1926, ja en plena dictadura de Primo de Rivera, el 18 de juliol, el Boletín Oficial del Estado sortia publicat el tram de carretera Maials –Flix, però fins el 1928 no es començarien les obres per la part de Maials. Pràcticament al mateix temps cal recordar que el 1930 també es començarien les obres de la carretera entre Flix i Bovera.

Foren un anys d’obres públiques pensades en millorar les infraestructures viàries al voltant del nostre poble, una demanda que estava accentuada per la ubicació i el creixement del complex químic alemany de Flix. Així el 1934 autoritats de tota mena participarien en l’acte ce col•locació de la primera pedra a pont que no fou per la Guerra del 36. Pont que quedaria a mig fer com la carretera de Flix a Maials.

Hagueren de passar gairebé 50 anys per a que no se’n tornés a parlar d’aquesta via de comunicació. Les primeres eleccions municipals democràtiques del 1979 possibilitaren els primers contactes entre els respectius ajuntaments. Les reivindicacions de l’ajuntament de Flix en tot moment al nou Govern de la Generalitat foren les millores viaries amb els pobles veïns, especialment la C-12, amb Ascó i amb Maials.

Finalment el 14 de febrer del 1987, fa 25 anys, el President de la Generalitat Jordi Pujol inauguraria la carretera Flix-Maials.

El cost de les obres havia estat de 710 milions de les antigues pessetes, una mica més de 4 milions d’euros, per una longitud de 19,2 km.

Curiosament havien hagut de passar 100 anys, des del primer escrit reivindicatiu de l’alcalde de Maials del 1887. Des de la perspectiva del temps transcorregut, els qui hem conegut la transformació de l’estat viari del nostre poble, hem de parlar d’un Abans i un Després amb majúscula amb les connexions viàries vers Lleida i Fraga, les Terres de Ponent i Aragó.

P D. Un any després, el 18 de maig, el President Jordi Pujol tornaria al nostre poble aquest cop per inaugurar la millora integral de la vella carretera, dels temps de la Mancomunitat, entre Flix i Ascó.

SANTA ÀGUEDA: 25 ANYS DE DACTERA MAJOR

Per Santa Àgueda,
l'hivern s'enfada

Per Santa Àgueda
entra el sol a l'aigua

Santa Àgueda
porta el fred dintre una saca

Broma baixa per Santa Àgata
senyal de pedregades a l'estiu




No és la primera vegada que faig una entrada al BLOC de la festa de les "dacteres" de Flix. La fotografia superior és del 2008. És una d'aquelles tradicions que s'han mantingut amb força. Aquest cap de setmana  coincideix en el 25è aniversari de la proclamació de la "Dactera Major": enguany Mercedes Sales Hernàndez.

Com diu la web de l'Ajuntament:

"Els dies 4, 5 i 6 de febrer es commemorarà a Flix la festivitat de Santa Àgueda, amb la particularitat que en aquesta edició de la festa es commemoraran els 25 Anys de la Dactera Major. Els actes programats seran els habituals: dissabte, dia 4, a dos quarts de 8 del vespre, repic de campanes i Sant Rosari a l'església parroquial; tot seguit, a la sala polivalent de La Unió Social, es proclamarà la Dactera Major, que aquest any serà Mercedes Sales Hernández, i seguidament hi haurà un aperitiu i l'actuació de l'Escola de Dansa Laura. L'endemà, diumenge dia 5 de febrer, dia de Santa Àgueda, hi haurà els actes centrals: a les 11 del matí, la Missa de Santa Àgueda, que comptarà amb la col·laboració de l'Escola de Música de Flix; seguidament, a la sala de Ca Don Ventura, s'inaugurarà l'exposició fotogràfica "25è Aniversari de la Dactera Major", una mostra que repassa aquests 25 anys de la recuperació d'aquesta figura central de la festa i que compta amb una àmplia selecció de fotografies, aportades per diversos veïns i veïnes de la població; també s'exposaran cartells i programes de la festivitat. Un aperitiu al Bar l'Escala i el dinar al Restaurant Guillén clouran la jornada de diumenge. Dilluns, dia 6, hi haurà els últims actes a partir de les 6 de la tarda, a la sala polivalent de La Unió Social, amb el tradicional berenar i sopreses, l'actuació del Duo Diamants i dels balls del Gimnàs Horus Center."

"LA BANDERA DE LA ESTRELLA SOLITARIA"

Avui la notícia política del dia és la trobada del President de la Generalitat Artur Mas amb el flamant President del govern de l'estat Mariano Rajoy. Demà tots els mitjans de comunicació, especialment els catalans ens oferiran pàgines senceres, de ben segur els diaris madrilenys també diran la seva. Fins i tot ho farà el veterà monàrquic ABC, com ho feu l'agost del 1931 amb una de les visites a Madrid del President Macià, concretrament el 25 d'agost, després d'haver lliurat personalment l'Estatut de Núria al Congrés per a la seva aprovació.

És força curios el tractament i el seguiment d'aquest diari monàrquic del viatge de retorn que feu del President Macià, des de la sortida de Madrid acompanyat entre d'altres per l'alcalde de Barcelona, Ayguadé, i els diputats Ventura i Gassol, Carner, Carrasco i Formiguera i Tarradellas.

L'arribada en tren a Barcelona, després d'un viatge carregat d'emocions gairebé a totes les estacions per on passà, Puebla de Hijar, Faió, on un obrer li digué "en catalán": "Señor Macià, cuidado no os vayan a dar gato por liebre",  Flix, Móra, Falset, Reus i Sitges, amb manifestacions espontanies de suport a l'Avi de veïns i veïnes a les estacions. Un viatge de més de 17 hores de durada: que començà  les 7 h 40 m del matí  fins les 23 h i 15 minuts del vespre.

Després d'haver estat rebut per més de 20 mil persones es dirigí al Palau de la Generalitat amb els discursos corresponents. .. i un breu per part de l'ABC, si més no curiós, en referir-se sense esmentar el símbol de l'independentisme, definida com "la bandera de la estrella solitaria":

"Al abandonar, momentos después de la una, el Sr Macià, el Palacio de la Generalidad, se presentaron unas banderas catalanas con la estrella solitaria, que algunos entusiastas llevaban, y a las que habían rendido honores en la estación todos los portadores de las demás banderas. El sr. Macià la besó reverentemente entre los aplausos de la multitud".

Us imagineu gairebé 80 anys després que el president de Generalitat, aquesta nit després d'arribar a Barcelona fos rebut a l'aeroport i fes els mateixos gestos que Macià ?

ENTREVISTA A LA VANGUARDIA

Avui ha sortit a la contraportada de la Vanguardia / Tarragona una entrevista realitzada pel periodista Toni Orensanz, conegut per molts per ser l'autor de "L'òmnibus de la mort: parada Falset". La podeu llegir clicant aquí amb versió PDF.

ÚLTIM CAPÍTOL: VILLAR DE CAÑAS

·        Des de la primera entrada al BLOC un 10 de gener de 2007 : MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT, on esmentava les mocions de rebuig al cementiri nuclear (MTC) per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i de l’Ajuntament de Flix,  fins avui han passat exactament CINC ANYS, i amb aquesta he escrit 30 entrades etiquetades sota les sigles  “MTC (29)”  al BLOC.

·        La segona entrada seria el 29 de desembre de 2009, dia de la publicació de la “Resolución” o convocatòria pública a tots els ajuntaments interessats a ser candidats a tenir la “grossa” del cementiri nuclear al seu terme. JA HI SOM!!!! .... PER A MÉS INFORMACIÓ LLEGIU "EXPANSIÓN :    ¿QUIERE BASURA NUCLEAR EN SU PUEBLO POR 700 MILLONES? Amb set comentaris, el primer escrit aquell mateix dia força expressiu:”Molt probablement, la tindrem a Ascó, és a dir,  tindrem la pilota dins l'escudella.”     

·        Des d’aquest dia i especialment l’any 2010 i intermitentment l’any 2011, ha estat motiu de manifestacions i concentracions de tota mena, amb un protagonisme clau de les mobilitzacions de la societat civil, ha estat a l’odre del dia als mitjans de comunicació, a les reunions d’executives dels partits polítics, a les associacions veïnals, als ajuntaments i consells comarcals, a les institucions de tota mena com al Senat, el Congrés o al mateix Parlament de Catalunya, lloc on activa i per passiva es pronuncià contrari a la ubicació d’aquesta polèmica instal·lació a casa nostra.

·        Les principals entrades han estat per ordre cronològic: CEMENTIRI NUCLEAR ? NO, GRÀCIES!!!,  EL MTC AL SENAT, EL CONGRÉS I LA COMISSIÓ EUROPEA , MTC o "BENVINGUT MR MARSHALL", DEL CABRIL A ASCÓ, PASSANT PER HORNACHUELOS, Milers de persones es manifesten a Móra d'Ebre contra el cementiri nuclear (7 de març 2010) , EL PARLAMENT NO VOL L'MTC A CATALUNYA, 25 d’abril: MILERS DE PERSONES CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ, 14 de març: AVUI: "TOTHOM CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR". MTC: ACORDS, DUBTES I ACLARIMENTS. 16 de juliol: INTERPEL·LACIÓ AL MINISTRE D'INDÚSTRIA. MOCIÓ CONSEQÜÈNCIA INTERPEL·LACIÓ SOBRE EL MTC, després de la interpel·lació meua al ministre d’Industria Sebastián el 21 de juliol. BON TITULAR: ASCÓ, D'ENTRADA NO  i  ELS EMBOLICS DEL CEMENTIRI NUCLEAR (18 de setembre),  moment en que es parla més de la població valenciana de ZARRA.

·        FESTA ANTICEMENTIRI NUCLEAR A MARÇÀ (31 d’octubre), ASCÓ, 7 DE NOVEMBRE, 11 HORES., AMB LA CANC A MADRID el 17 de novembre, "CLAR I CATALÀ": "CEMENTIRI NUCLEAR, NO GRÀCIES", ho deien els nous consellers de CIU el gener del 2011. I el 6 d’abril:  MTC... JA SÓN TRES LES RESOLUCIONS DEL PARLAMENT. EL CADS, ARTUR MAS, EL SENAT I EL CEMENTIRI NUCLEAR., al mes de maig… Després noves eleccions municipals, eleccions als Congrés i Senat espanyol, majoria absoluta del PP, Rajoy president, primer Consell de ministres, primers acords: decidir la seu del Cementiri Nuclear.

·        Després d’anys i anys de dubtes, de marejar la perdiu, de contradiccions internes per part dels governs socialistes de ZP, va i el Partit Popular,  a les primeres de canvi decideix davant la sorpresa general: Ni Zarra, ni Ascó, VILLAR DE CAÑAS.

 

 

SEBASTIÀ GIRONÈS: "A TRAVÉS D´AQUESTS ULLS"

 "A través d'aquests ulls he vist els rius

de la muntanya, els cims nevats,

els boscos fràgils. L'aigua que rellisca

tot baixant mentre encercla els còdols grisos.

A través d'aquests ulls he vist el mar

i les ones que mostren tan impúdiques

al ventre despullat, petxines blanques.

A través d'aquests ulls he vist els astres

i he sentit el xerric que fa la lluna

les llargues nit de fred..."

"A TRAVÉS D'AQUESTS ULLS" és el poemà que dóna nom a un magnífic regal. Quatre poemes de M Rosa Font que ha musicat Sebastià Gironès, qui alhora ha estat el responsable de la programació i de les seqüències, aixó com corresponsable de la mescla i màstering, posant la veu a dos dels poemes a costat de una  excel.lent veu femenina com és la de "Lacote", Ma José Herrera, una cantant xilena resident a Girona. El disseny  del CD ha estat obra del alumnes de Batxillerat Artístic de l'IES Santiago Sobrequés de Girona, centre d'on és professor.

Des d'aquí voldria felicitar a l'amic Sebastià, flixanco d'adopció, company de classes a l'antiga Escola de Formació Professional que als anys vuitanta anar a viure i a fer classes a Girona, i que com li agrada dir, a més d'impartir classes es troba "embrancat en la composició de cançons", que es presenta com cantant d'havaneres amb el grup "Mar assajada" i com un actiu caramellaire de  l'Orfeó de Flix.

                                                http://atravesdaquestsulls.sebastia.org/home

LA BARCA: LA PROTAGONISTA DEL DIA