1a TROBADA DE CÀRRECS ELECTES LOCALS PEL DRET A DECIDIR

Avui he participat a la primera trobada de càrrecs electes pel Dret a Decidir. Constituits com un moviment municipalista Decidim.cat , ens hem reunit a l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza aquest migdia per primera vegada. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, hem passat a 1.090 adherits.: 64 alcaldes de 477 municipis, que inclouen les 41 comarques més el Conflent, Mallorca i Alacantí. De la trobada d'avui s'ha després el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminació.

El batlle de Sant Pere de Torelló, un dels càrrecs que ha conduit la trobada, ha recordat que és un "moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable". Com recorda el manifest "promoure un procés de participació ciutadana és la forma mes clara de corresponsabilitzar el conjunt de la ciutadania sobre el model de país aplicar... Amb aquesta primera trobada preten donar a conèixer el projecte, fer-lo créixer, treballar per afegir gent en la consciència del dret a decidir, i sobretot anar establint els mecanismes per dur a terme una consulta popular sobre l'exercici del dret a decidir".

(foto: D'esquerra a dreta: Albert Batalla, batlle de la Seu d'Urgell; Jordi Solé, batlle de Caldes de Montbui; Jordi Fàbregues, batlle de Sant Pere de Torelló)

LA IMPRENTA BABEL

ELS VILABONA I L'ESGLÉSIA D'ASCÓ

Magnífic treball d'investigació el realitzat per Joan-Hilari Muñoz sobre "La capçalera de l'església parroquial se Sant Joan Baptista d'Ascó (1576-1582)", on a més de descriure el seus orígens amb referències amb dates com el 1151 i el 1163, centra el centre d'interés amb l'obra de la capçalera de l'església realitzada pels picapedrers Domènec i Joan Vilabona (pare i fill) de Cretes (Queretes). Autors, entre d'altres obres, de la joia de l'arquitectura del Renaixement català com és la "Casa de la Vila" d'Arnes. Amb pròleg del canonge i director de l'Arxiu Històric Diocesà de Tortosa, Josep Alanyà, ha estat editat pel mateix ajuntament d'Ascó.

DEMÀ, 10 ANYS DELS PDC

"La Jornada Més de 10 anys de Plans de Desenvolupament Comunitari tindrà lloc a la Casa del Mar el proper divendres 28 de novembre.
La inauguració, a càrrec del Sr. Xavier Garriga, Director General d'Acció Comunitària, donarà pas a una conferència a càrrec del Sr. José Ramon Flecha García, Catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, Doctor Honoris Causa per la Universitat de Timisoara.
Seguidament tindrà lloc una taula rodona sobre el tema "Moment actual i escenaris de futur dels Plans de Desenvolupament Comunitari", moderada per Sr. Ferran Cortés, del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Experts com ara El Xavier Lopez, la Pilar Vilajoana, la Francia Barbosa, la Marta Domenèch, el Víctor Àlvarez o el Il·lm. Sr Pere Muñoz, Alcalde de Flix, participaran en que el que s'espera sigui un debat amb profundidat sobre les perspectives de futur dels PDC.
Posteriorment, hi haurà una presentació de comunicacions seguides d'un dinar amb animació audiovisual.
A les quatre de la tarda, el doctor Xavier Úcar, la Pilar Pineda i l'Hector Núñez, del departament de Pegagogia Sistèmica i Social de l'UAB presentaran el Pla Marc d'Avaluació Participativa dels Plans Comunitaris.
La cloenda serà a càrrec del Sr. Ramón Vílchez, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat de la Direcció General d'Acció Comunitària."

PARLANT DE FLIX AL SENAT

Aquesta tarda al Senat s'ha parlat de Flix en dues intervencions davant la ministra de Foment Magdalena Alvarez per tractar la situació de les estacions d'Ascó Flix i Riba-roja d'Ebre, i davant la ministra de Medi Ambient Elena Espinosa per parlar dels imminents treballs de descontaminació de l'embassament, de la pregunta oral que he realitzat a la ministra de Foment, vagi per endavant una nota de premsa:

"Muñoz li ha recordat la importància d’aquestes estacions dins del Pla d’Emergència Nuclear i de Seguretat Química a la ministra, que justifica l’automatització perquè “redueix el factor de risc per errada humana”

El senador republicà Pere Muñoz, portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés en la Comissió de Foment del Senat, ha preguntat a la Ministra de Foment, durant la seva compareixença en el Ple del Senat, si el seu Ministeri i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) pensen mantenir el personal laboral de les estacions de tren d’Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre. Muñoz ha recordat que el 17 de juliol de 2008, la direcció executiva de Circulació d’ADIF va presentar un informe que preveu reduir el personal de d’aquestes tres estacions abans d’acabar l’any, fet que suposaria la possible supressió d’aquests setze llocs de treball, i un empitjorament de l’atenció als viatgers, així com una reducció del servei de comunicació d’incidències a la línia ferroviària. A més, Pere Muñoz ha remarcat que ningú s’ha dirigit als ajuntaments d’aquestes localitats per informar d’aquesta decisió. Muñoz ha destacat que aquestes estacions estan dins la zona del Pla d’Emergència Nuclear (PENTA) i del Pla d’Emergència del Sector Químic, i estan sotmeses diàriament a un important trànsit de mercaderies perilloses. Fins i tot es consideren espais de confinament en cas d’emergència nuclear o química, i un punt des d’on s’hauria d’evacuar la població. Segons Muñoz, les característiques de les estacions i la necessitat de tenir un personal que en cas d’accident activi els plans d’actuació desaconsellen del tot el desmantellament de les estacions i del seu personal.
La Ministra ha dit que no hi haurà ni detenció ni disminució del servei ferroviari amb el Pla que Adif pensa aplicar a aquestes estacions. Es tracta, segons Álvarez, d’avenços tecnològics per a la millora de la qualitat de servei a partir de la instal·lació de centres de trànsit centralitzat, un projecte que ja s’està aplicant a tot l’Estat perquè, ha afirmat «l’automatització redueix el factor de risc per errada humana». Segons la Ministra, «no és necessària la presència permanent de personal humà» i ha afegit que Adif ha arribat a acords amb els treballadors afectats per reocupar-los.
El senador Pere Muñoz ha lamentat la poca claredat de la Ministra en la seva resposta: «La resposta no aclareix els nostres dubtes i sembla que la seva intenció es reduir el personal en benefici de l’automatització, malgrat que no sabem si el reduiran del tot ni si pensen informar de tot això als ajuntaments afectats. Esperem que les mesures que ha explicat la Ministra no suposin un augment del risc en l’activació d’actuacions davant possibles incidències, i que el servei als viatgers no se’n ressenti, aspecte, aquest últim, que de veritat dubto sigui així», ha conclòs el senador d’Esquerra Pere Muñoz."

DONES AMB TOTS ELS DRETS

RECORDS DEL PONT DE FERRO

Una setmana després dels actes de commemoració del final de la batalla de l'Ebre amb la inauguració d'un monument al "pont de ferro", el diari el Punt de Girona ha publicat els records d'un pontoner que va viure/malviure i treballar al pont:

"Em dic Lluís Boschdemont i Tarrés, tinc 88 anys i he estat pintor de la fàbrica Coma Cros de Salt fins a la jubilació. Amb la meva dona, Maria Arbussà, tenim una filla, tres néts i quatre besnéts.
Sóc el petit de 4 germans, tots cridats a files, i recordo que quan varen venir a casa per cridar-m'hi la mare els deia que almenys el petit l'hi deixessin a casa, però no va ser així. Del meu germà gran, només en vam tenir notícies per part d'un amic de la família que ens va comunicar que havia mort al front.
Per sant Jaume del 38, quan em faltaven sis dies per fer els 18 anys, marxava cap a Valls i posteriorment al front de Tortosa, Vilalba dels Arcs i Tornabous per incorporar-me a la 84 brigada, 60 divisió, 5 companyia, 5 batalló, companyia de sapadors. No tornaria a casa fins a la retirada, el 1939.
Recordo que a la població de Flix treballàvem de nit construint un pont per travessar l'Ebre i durant el dia ens amagàvem en uns túnels per no ser vistos per l'exèrcit de Franco ni tocats per les bombes que llançaven per derruir el que havíem construït. Però més d'una vegada, a causa dels bombardejos ens quedava tapada l'entrada dels túnels, i altres vegades alguns companys hi van deixar la vida, tocats per la metralla. Allà vaig agafar unes febres molt altes –febres palúdiques, crec que es deien– i quan ja començava a trobar-me més bé va ser quan em van portar a l'hospital, on vaig aprofitar per atipar la panxa, ja que feia dies que no menjava i portava molta gana... "

LO SOMETENT DE FLIX

La lectura i reflexions conseqüents de "L'omnibús de la mort: parada a Falset" de Toni Orensanz ha coincidit amb la recepció d'aquesta fotografia del sometent de Flix, facilitada pel senyor Josep Sabaté Ferrís. Toni Orensanz en analitzar el "perquès" de les morts de "la brigada de la mort" recorda el sometent, on els tradicionalistes o carlistes eren, com a altres llocs, els principials integrants.

El sometent que era una institució catalana d'autodefensa popular, i "que a les primeres dècades del segle XX, quan els conflictes obrers es van aguditzar, el sometent va ser el braç armat de la repressió obrera..." Així, des de la brevetat d'una entrada del bloc, he cercat la fotografia del sometent realitzada proximadament l'any 1920 al costat de la freixa de la plaça de l'Església, on hi trobem les forces vives de Flix, amb alcaldes i ex-alcaldes, terratinents al costat dels dirigents alemanys de l'Electro-química de Flix Wilhelm Müller (11), Willy Born (12), Ernst Scheef (13), el suís Joan Müller (16)... hi trobem cinc de les primeres víctimes de la "Guerra InCivil" a Flix, l'estiu del 1936: Lluís March Barenys (24), Isidre Martí Barberà (25), Josep Terré Díez (33), Miquel Cubells Castellví, cap del sometent (14) i Ramón Sánchez Masot (39), un retrat col.lectiu que per si es mereixeria un estudi en profunditat que ens permetria conéixer el primer terç del segle XX al poble de Flix.