Aquesta tarda de dijous jarder ha estat una tarda farcida d'emocions i records. Amb l'amic
Xavier hem anat als Guiamets, millor dit a la seua Residència de gent gran. El motiu felicitar en el seu 101è aniversari al senyor
Lluís Català Pallejà. Per als que han tingut la sort de coneixer-lo un referent de l'independentisme d'esquerres, però per a la majoria és conegut com el germà gran de la
Neus Català, quatre anys més jove, catalana de l'any 2006, històrica del comunisme i memòria viva del camp d'extermini nazi de Ravensbruck. Dos germans amb una naturalesa privilegiada que, tot i tenir els seus fills i familiars directes a França han decidir viure la resta dels seus dies al seu poble, els Guiamets.
Fills del barber i alhora pagés del poble dels Guiamets,
Lluís va poder estudiar magisteri a Tarragona per després fer de mestre a Ginestar fins la Guerra Civil. Combatent durant el conflicte, s'exilià a França amb la seua muller
Avelina, morta fa uns tres anys. A l'exili entrà en contacte amb PSUC com al seua germana
Neus, participant amb la resistència francesa durant la II Guerra Mundial.
En finalitzar el conflicte formaria part dels maquis, entrant a Catalunya i caient presoner al poc, motiu pel que seria condemnat a uns sis anys de presó. Un cop alliberat de les presons franquistes retornaria a França amb la seua muller i filla, però amb els anys optaria per retornar a Catalunya, concretament a Molins de Rei on tornaria a exercir el magisteri, mentres la seus germana vivia a Rubí. Passat els anys, i tot i tenir els seus parents a França, decidí retornar fa uns quatre anys amb la seua muller als Guiamets, amb companyia de la seua germana petita de 97 anys i amb els seus.
De ben segur que aquesta tarda ha estat una tarda especial per als trenta i escaig estadants, pels treballadors i treballadores i, molt especilament per l'amic
Aureli, ànima de la Residència. La presència de l'alcalde
republicà
Jaume Garola li ha donat un toc d'oficialitat dins la modesta celebració d'un aniversari tan especial
. Al final, després de menjar l'original pastís, guarnit amb una emotiva dedicatòria, una estelada i un poema de
Salvador Espriu, la
Neus, que ens ha sorprés pel seu sentit de l'humor, demostració d'independentisme i la lectura d'un llibre d'
Engels, s'ha posat dreta i ens ha convidat a cantar els Segadors, amb visques a Catalunya Lliure. Mentres l'amic
Lluís, amb els seus 101 anys, esperava impacient el final de la celebració per començar amb traquil.litat la lectura del llibre que li han regalat:
Victus !!!
