
7 de novembre del 2008
DEMÀ, INAUGURACIÓ DE LA COOPERATIVA

Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Diumenge 21 i a les 12,15 h., al Museu de Tortosa, llegiré la comunicació que he presentat al Congrés Internacional " Ebrencs i Ebren...
-
Ahir, 5 d'octubre, els amics de la Cana vàrem anar a conèixer el poble de Bellaguarda , activitat inclosa en les XVII Jornades de...
-
Els darrers anys del franquisme a Flix Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de les XVII Jorn...
-
Els maquis és el nom amb el que es coneix els guerrillers que formaren part de la Resistència francesa davant l'ocupació nazi durant l...
-
Divendres 3 d’octubre tindrà lloc la inauguració de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix i de l’exposició Lo Flix de 1975 . L’ Associac...
-
1975 - 26 de març. El Grup Parroquial de Joves de Flix estrenà a la Unión Social "Passió Super-S...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
-
És una de les poques fotografies que disposem de l' Agrupació Obrera de Flix . L'autor fou el recordat fotògraf Emilio Carranz...
-
40 anys de l'Escola Bressol "Pam i Toc" L'escola Bressol "Pam i Toc" és un dels símbols de la societat del...
-
Divendres 3 d’octubre tindrà lloc la inauguració de les XVII Jornades de Patrimoni a Flix i de l’exposició Lo Flix de 1975 . Tal com rec...
1 comentari:
Lo Sindicat:
Baixo la barana lliscant
d'unes escales tronades,
sóc al més groc d'un almanac
on bufar espelmes era una festa
i no una metafísica del temps.
Arribo al terra d'un salt,
i allí, Lo Sindicat,
tractors plens de la dolça carn
de la veritat del vi,
és octubre, un octubre etern,
volen abelles al cel d'un tractor.
Entro a les entranyes de l'edifici,
aparells plens de misteri
que no entenc, ni entendre mai,
ignorant dels misteris del sòl
mai sabré que tot allò tan màgic
és el lloc on la terra sembrada
es fa de tots i per a tots,
hi ha un regust a perennitat,
car, per allí ha passat cíclicament
l'oferiment del sòl flixanco i la suor flixanca feta vi, feta oli, feta llavor, i això ho fa en puritat un lloc que sobreviurà
la seva pròpia i natural caiguda,
un nen surt del sindicat amb uns miratges, una sentor i unes sensacions, que mai podrà oblidar,
per més calendaris de l'oblit que provin d'eclipsar la majúscula imatge que amb cura de terra conreada ha enriquit els cinc sentit de tot un poble.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada