“Gallardo, noble, valiente / fiel esclavo del deber ,/ con tu excelente temple / todo lo has de poder./ Has convertido ese pueblo,/ que te dimos ruinoso,/ en un precioso vergel / de un ambiente delicioso./ Tus ojos se empequeñecen / en tu franco carcajada / Es la simpatía pura / que lleva escrito tu cara…/ Adelante siempre en tu empeño,/ que jamás desmaye tu afán./ Que podamos gritar muy fuerte:/ "Viva el alcalde de Flix! / ¡Viva Francisco Sanjuán!"”.[1]
Acebedo denunciava amb aquest escrit un fenòmen de l'època procliu a l'elogi desmesurat a les autoritats franquistes, "coba" que feia perdre el sentit a les autoritats més modestes, i com a exemple posava el cas dels Jocs Florals de Flix. Destacant una mania fomentada per la censura del moment de confondre les persones amb el càrrec i de creure que l'elogi a les persones equivalia a donar proves d'inquebrantable adhesió al "Régimen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada