7 d’agost del 2012

FLIX 1883.



           Flix  compta amb 1914 habitants i 716 cases, 422 formen el nucli urbà.  Té unes escoles per a 130 nens i nenes.  És l'alcalde el carlí Antonio d'Oriol.  
        27 d’abril. El Diario de Tarragona, parla de la “fira de Flix”, tot esmentant la decadència de la fira de Torredembarra, ens diu:
             “La feria de esta villa va en decadencia, porque se celebra en tiempo que los frutos estan aun pendientes. Convendria pues, traslladarla, ó crear otra en octubre o noviembre, si no se quiere que esta acabe como la de Flix”.   

          1 de maig. S’instal·len les monges de l’ordre de la Consolació a Flix ( l'any 1968 abandonaran la població) amb l'objectiu d’obrir un col·legi de primera ensenyança per a nenes i classe de pàrvuls de nens i nenes.



        El 14 de maig de l’any 1883 un grup de membres de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques després d’haver realitzat un viatge pels rius Segre i Ebre escriurien per al butlletí L’Excursionista.

“ Prosseguint curs avall de Ebre avall, contemplant las bellesas de sas voras tan aviat ferestegas com plenas d’encantadoras massas de vegetació, trovarem una gran resclosa de canalització, y, á poch, tornaren a saltar en terra pera visitar á Flix, típica població que´s trova com en plena edat mitjana”. 

Amb aquest text del Butlletí mensual de l’Associació Catalanista d'Excusions Científiques num. 57, començava precisament l’estudi  “Alemanys a l’Ebre. La colònia química alemanya de Flix”, publicat  per l’edicions el Mèdol el 1994. Curiosament fa pocs dies l’amic J A Martínez Tarragó (Tantost) a la seua pàgina de facebook m’ha tornat a recordar aquest viatge del catalanisme cultural i científic quan Flix, que aleshores tenia 1914 habitants,  es trobava "com en plena edat mijana".

La descripció que fa del riu en passar per Flix  així com del poble, “la població es mellor que las que fins llavors haviam vist”, és un bon aperitiu per a llegir amb cura aquest magnífic text:


“Al deixar Ribarroja (las 2-20) lo riu fa una revolta, dirigintse cap á Flíx. Se sent un gran soroll abans d'arribar á aquest poblé, produhit per la lluyta que empenya lo riu ab unas rocas que interrumpen sa tranquila corrent, y forman 1'assut de Flix. Y verament, si 'l rocam no logra impedir lo pas al riu, conseguí quan menys no deixarnos passar á
nosaltres, y tinguérem d’anar per lo canal que allí s'hi ha construit per a que sia possible la navegació.

Aquest punt us de!s mes bonichs del Ebre. Lo riu, á la esquerra, passa ab estrépit per sobre las ennegridas rocas que, alterosas, alsan son front, creyentse poder aturar las ayguas que mes endavant s´allunyan satisfetas d' haver vensut. Lo canal per a ont travessárem, quals ayguas están silenciosas y com avergonyidas de no poder pendre part en la lluyta; las voras cubertas d’ hermosos arbres d' expléndit fullám; y allá al fons 1' emblanquinat castell de Flix y las negras casas del poblé, forman un panorama encantador.

A las 3-20 arribayam á la exclusa, formada d' un doble sistema de comportas, desetnbarcavam y anavam a correr la població, deixant que la barca seguis lo riu, que aquí dona una gran revolta a l’entorn de Flix, quedant lo poblé com en una península; de sort que nosaltres, atravessant la vila y anant á rébre la barca al altre cantó, tinguérem esperar encara un bon rato.

La població es mellor que las que fins llavors haviam vist, y sihi troban algunas casas senyorials, com las de D. Vicens de Gastellet (Castellví) y D. Ventura Oriol; aquesta última ab bonicas finestras góticas.  La iglesia pertany á la épona de transicio del románich al gótich, y es notable la finestra ogival que hi ha al costat de la porta d'entrada.


Després de recorreguda, anárem al embarcador á esperar la barca, que, semblant á un colom blanch, anava acostantse...

Desde Flix comensa la part mes bonica de la nostra excursió; los paisatges son pintorescos, las montanyas mes elevadas, lo riu mes magestuós. A la dreta, y á distancia, las serraladas de la Fatarella, y á la esquerra las del Montsant, son los limits del horisó...”

(Nota: L'autor del text fou Joan A. Tusquets, acompanyat per dos dibuixos de Jaume Arolas).