11 de maig del 2013

“O PRENZIPET” , D’ARAGONÈS AL LAPAPYP



O Prenzipet per decisió de les Corts d’Aragó, dixit PP i PAR, ha deixat de parlar en aragonès (fabla) per parlar en LAPAPYP 

El Petit Príncep quan deia “Cuan yo teneba seis añadas beyé, una begada, un debuxo mannifico en un libro...”, i  les dotze mil persones, principalment del nord d'Aragó, comarques com Jacetania, Alto Aragón, Sobrarbe i part de Ribagorça, mai s’haurien pogut imaginar que d’un dia per l’altre parlarien una llengua nova.

“A bergüeña de charrar”. Després que las Cortes de Aragón hagin aprovat el Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. 

Les reaccions han portat a omplir planes i més planes de literatura al voltant d’un ridícul espantós, per no reconèixer el dialecte català de la Franja s’han inventat un nou idioma LAPAO, i altrament han renunciat als seus orígens, fent desaparèixer la fabla o aragonès pel LAPAPYP, i tot per no dir la paraula maleïda. 

Tot un montatge que supera l'extravagància anticatalana per la riota de tothom. D'ací que a partir de les reflexions de l’autor de “La imprenta Babel”, l’Andreu Carranza, us convido a tafanejar per la xarxa i cercar els mots inventats.

“És realment increïble els esforços imaginatius que fan a l'Aragó, poble germà nostre, diguin el que diguin i durant molts anys sota el mateix règim monàrquic, per no pronunciar el nom prohibit, el tabú... L'han batejat com LAPAO. Em sona com a molt exòtic, gairebé xinès (com Cipango, Laotse...). LAPAO, atenció amb el nom, que és de la mateix família que LAPAPYP... Quins collons que tenen, i perdonin l'expressió, però és realment patològic i pervers inventar-se una malaltia nova, amb nom inclòs, tot per no haver de dir mai 'català'!”

       http://www.aguaita.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=767:sindrome-lapao&catid=119&Itemid=632

“Y el aragonés o fabla, lengua genuinamente aragonesa, que se habla en el norte de Aragón desde tiempos pretéritos  ahora pasa a llamarse legalmente LAPAPYP. ¿Cabe mayor despropósito? La medida legislativa aprobada ayer es estrafalaria, ridícula, ofende a la inteligencia, genera vergüenza ajena, se ha convertido en el hazmerreír de moda y está alcanzando una expansión mediática desmesurada...”


“las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ -que suena a interludio entre dos canciones de los Ramones- al catalán y ‘lapapyp’ -un píopío de apareamiento de los jilgueros- al aragonés. No es necesario tener muy elevada la tensión patriótica para formularse un pregunta insoslayable: España, ¿por qué te haces esto?”

    http://blogs.diariovasco.com/eljukebox/2013/05/10/reyes-de-lapao-principes-de-lapapyp/

“Fent una profunda reflexió se’m acudeixen dues preguntes de tot plegat. La primera pregunta seria: en quin moment un dialecte esdevé una llengua? La segona pregunta: en quin moment un polític esdevé imbècil?”

      http://alicies.wordpress.com/2013/05/08/36-alizia-en-lapapyp-alicia-en-lapao/