11 de maig del 2013

“O PRENZIPET” , D’ARAGONÈS AL LAPAPYP



O Prenzipet per decisió de les Corts d’Aragó, dixit PP i PAR, ha deixat de parlar en aragonès (fabla) per parlar en LAPAPYP 

El Petit Príncep quan deia “Cuan yo teneba seis añadas beyé, una begada, un debuxo mannifico en un libro...”, i  les dotze mil persones, principalment del nord d'Aragó, comarques com Jacetania, Alto Aragón, Sobrarbe i part de Ribagorça, mai s’haurien pogut imaginar que d’un dia per l’altre parlarien una llengua nova.

A bergüeña de charrar”. Després que las Cortes de Aragón hagin aprovat el Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón

Les reaccions han portat a omplir planes i més planes de literatura al voltant d’un ridícul espantós, per no reconèixer el dialecte català de la Franja s’han inventat un nou idioma LAPAO, i altrament han renunciat als seus orígens, fent desaparèixer la fabla o aragonès pel LAPAPYP, i tot per no dir la paraula maleïda. 

Tot un montatge que supera l'extravagància anticatalana per la riota de tothom. D'ací que a partir de les reflexions de l’autor de “La imprenta Babel”, l’Andreu Carranza, us convido a tafanejar per la xarxa i cercar els mots inventats.

És realment increïble els esforços imaginatius que fan a l'Aragó, poble germà nostre, diguin el que diguin i durant molts anys sota el mateix règim monàrquic, per no pronunciar el nom prohibit, el tabú... L'han batejat com LAPAO. Em sona com a molt exòtic, gairebé xinès (com Cipango, Laotse...). LAPAO, atenció amb el nom, que és de la mateix família que LAPAPYP... Quins collons que tenen, i perdonin l'expressió, però és realment patològic i pervers inventar-se una malaltia nova, amb nom inclòs, tot per no haver de dir mai 'català'!

       http://www.aguaita.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=767:sindrome-lapao&catid=119&Itemid=632

Y el aragonés o fabla, lengua genuinamente aragonesa, que se habla en el norte de Aragón desde tiempos pretéritos  ahora pasa a llamarse legalmente LAPAPYP. ¿Cabe mayor despropósito? La medida legislativa aprobada ayer es estrafalaria, ridícula, ofende a la inteligencia, genera vergüenza ajena, se ha convertido en el hazmerreír de moda y está alcanzando una expansión mediática desmesurada...”


las Cortes de Aragón aprueban llamar ‘lapao’ -que suena a interludio entre dos canciones de los Ramones- al catalán y ‘lapapyp’ -un píopío de apareamiento de los jilgueros- al aragonés. No es necesario tener muy elevada la tensión patriótica para formularse un pregunta insoslayable: España, ¿por qué te haces esto?”

    http://blogs.diariovasco.com/eljukebox/2013/05/10/reyes-de-lapao-principes-de-lapapyp/

Fent una profunda reflexió se’m acudeixen dues preguntes de tot plegat. La primera pregunta seria: en quin moment un dialecte esdevé una llengua? La segona pregunta: en quin moment un polític esdevé imbècil?

      http://alicies.wordpress.com/2013/05/08/36-alizia-en-lapapyp-alicia-en-lapao/