L'any
1814 ha servit a la ciutat de Reus per
fer un reconeixement a la figura d'un dels seus fills més il·lustres
amb motiu de bicentenari del seu naixement: Joan Prim.
A Flix també tenim d'aquesta anyada un flixanco pràcticament desconegut, Antoni Díez Oriol, qui en començar la Primera Guerra Carlina estudiava segon de filosofia al Seminari de Tortosa i com a capellà de la
Todolella (Maestrat) va
tenir un cert protagonisme tot defensant amb totes les seus forcés, amb la creu
i amb el trabuc, els ideals carlins radicalment contraris al del progressista Joan Prim.
A la
història de les guerres carlines va quedar en un segon terme eclipsat per un
altre capellà, Josep Agramunt (Flix,1828- Clichy,1887), qui
amb el sobrenom de "el cura de Flix"
és el flixanco més cèlebre esmentat per la premsa del segle XIX, aconseguint que el nom
del poble de Flix fou conegut arreu com un poble radicalment carlí, amb un extens historial de violència durant la Tercera Carlinada (1872-1975) que és confon entre la
realitat i la ficció, amb accions guerrilleres que la premsa de vegades també va confondre amb les realitzades
per l'altre capellà de Flix conegut pel "cura Díez".
De l'activitat carlina d'Antoni Díez, que actuava amb la graduació de capità, comandant de les plaça de Flix i de Miravet i que destacava
per una gran cicatriu producte d’una ganivetada a la cara que havia rebut en
acció de guerra, i la realitzada per l'altre capella (Josep Agramunt) en tenim
dos testimonis periodístics força confusos com equívocs i imprecisos, el Diario de Tenerife (Santa Cruz de
Tenerife) qui el 10 de desembre de 1887 en donar la notícia de la mort de Josep Agramunt Llecha el passat 7 de novembre exiliat a
París, confongué la seua biografia amb la d'Antoni
Díez Oriol:
“El
día 16 del pasado falleció en Flix (Tarragona) á los ochenta y un años de edad,
Mosen Diez, el famoso guerrillero carlista, más célebre por i su valor en los
combates que por sus actos de humanidad cristiana.
Muy joven, antes de abrazar la carrera sacerdotal, tomó parte en !a
primeta guerra civil. Durante los siete años de combates no descansó un punto,
contribuyendo tanto como el que más á ensangrentar el suelo patrio. En el duro
silio del fuerte de Castellote tuvo que asumir el mando de las fuerzas
callistas sitiadas y peleó con lamentable bravura.
Acabada la guerra, hizo Diez los estudios eclesiásticos y se ordenó,
celebrando Durante largo tiempo en ' Flix, su pueblo natal. Apenas había
estallado la segunda rebelión carlista, Mosén Diez abandonó el altar y volvió á
sus antiguas costumbres de guerrillero...
Descanse en paz el mal aconsejado sacerdote y que no le falten las
oraciones de los hijos de sus victimas.”
El
Diario de Tenerife donava equivocadament la mort al
capellà Antoni Díaz, quan qui havia mort era
l'altre capellà, el més famós, Josep
Agramunt, equívoc que es tornaria a produir quan s'anuncià la seua mort
real a Flix, el 17 de maig de 1896, amb 82 anys. Aquest cop era "La Campana de Gracia" del 30 de
maig, qui deia :
“A Flix ha mort el
ex-cabecilla carlí Antón Dies y Oriol tristement conegut en la passada guerra
ab lo sobrenom de Cura de Flix. Després de havér perpetrat las tropelías mes salvatjes, torná á exercir sense
inconvenient lo seu sagrat magisteri.
Una pregunta als qu´entenen en aquestas cosas: ¿los capelláns
que no's poden treure may més las tacas de sanch que porten á la sotana, també
son admesos al Cel?"
La confusió va
ser general, els mitjans en assabentar-se de la mort del capellà Antoni
Diez de Flix, el confongueren amb Josep Agramunt, el veritable
"cura de Flix" de les cròniques de la III Guerra Carlina. És interessant
la litreratura final dels escrits en relació a la seua mort, així el diari
liberal "El Imparcial" el 2 de juny (1896) deia:
"Placenos pensar que en el
ànimo del sacerdote los años de la vejez habían aplacado el odio que le
arrebató á las dulces pràcticas de la religión, y que olvidado de la sangre que
hizo verter y de los atropellos que cometió, ha llegado al final de la
accidentada existencia con el alma pura y con el corazón pacificado. Descanse
en paz el mal aconsejado sacerdote y que no le falten las oraciones de los
hijos de sus víctimas".
El periòdic satíric setmanal madrileny "El Motín" (el 6 de juny 1896) seria el més contundent en un article titulat "CRIMINAL Y SANTO":
" Ha fallecido como un santo en el pueblo de Flix el clérigo Antonio Díez y Oriol, conocido como el cura de Flix en virtud de los vandàlicos hechos que realizó en la última guerra civil... (a continuació destaca historial guerriller que en realitat era de l'altre capellà de Flix, mort nou anys abans) per sentenciar aquesta vegada contra el mateix poble de Flix, on "ha fallecido como un santo": "la reacción clerical acabará por convertir á este pueblo en un pueblo de canallas, sin idea maldita de lo que es la dignidad".
Nota: Caricatura apareguda a la publicació republicana "La
Flaca" -10-9-1870- en la que ridiculitzava a un altre sacerdot i
guerriller carli, el "cura Santa Cruz".
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada