 |
| PAS DE L'ASE DES DEL TERME DE VINEBRE. |
El primer diari que oferirà la notícia de la mort del Barbut de Vinebre
serà "El Corresponsal" diari fundat i dirigit per Bonaventura Carles Aribau, autor de la cèlebre
"Oda a la Pàtria", i ho feia amb una breu crònica tramesa des de Reus, en
data 4 maig de l'ant 1844, notícia que repetirien el periòdics de Madrid, el carlista El
Catòlico (1) i el liberal El Castellano (2).
"A principios de esta semana los mozos de la escuadra de Riudoms
mataron en la Vall de Gurrapta entre Flix y Cabacés, al célebre foragido
llamado Barbut y á otro de sus
compañeros. El primero se había hecho temible en toda la ribera del rio Ebro
por los cuchos robos y asesinatos que habia cometido, las mas veces por mero
capricho o fantasia. Mucho debemos elogiar el comportamiento de los mozos, y no
nos queda duda que pronto limpiaran este terreno de facinerosos que los
infestaban." (3)
El
diari de Madrid, la Posdata, va ser
un dels primers en donar amb noms i cognoms la notícia de la mort dels
bandolers:
"Tarragona.—A
la actividad y celo del infatigable D. Francisco Subias, comandante de las
escuadras de Riudoms, el que ha estado por espacio de siete dias escondido
dentro de un bosque, sufriendo toda la lluvia que ha caido en estos últímos
dias, se debe la muerte de los dos facciosos ladrones cabezas de una partida
que por espacio de cinco años ha estado atemorizando con sus asesinatos á todos
los moradores de Vinebre y pueblos circunvecinos;
en términos que habían tenido qué emigrar algunas de las principales familias
para librarse de la ferocidad de estos caribes conocidos el uno por el Barbut,
y el otro por el Quicelis, siendo infínitos los asesinatos cometidos
especialmente por el primero, en términos que del pueblo de Vinebre se cuentan ya doce víctimas sacrificadas todas
por aquel desnaturalizado, habiendo expiado sus crímenes al anochecer del 30
del pasado junto con su compañero. Ha sido tan grande la alegria de los
pacíficos habitantes de aquella comarca que ha celebrado con repique de
campanas este incidente." (4)
Finalment el diari oficial de l'estat, La Gaceta de Madrid, ho feia públic en
dues línies: " Los mozos de la escuadra de Riudoms lograron
matar en la Vall de Gurrapta, entre Flix y Cabaces, al célebre forajido llamado
Barbut y á otro de sus compañeros.” (5)
Gairebé dos mesos després de la mort del Barbut, el Diario de Barcelona, oferia una notícia relacionada amb "el célebre facineroso Barbut" ,
"Una noticia
sumamente importante para todo el país tengo que comunicarle. El dia 24 de la
tarde fueron muertos por el cabo de la escuadra de Torres de Segre en la
partida de Gorraptes, término de Vinebre, dos de los compañeros del célebre
facineroso Barbut, llamados el Quinto de la Torre de l'Espanyol, y el de la
Bisbal, naturales de dichos pueblos. Parece que con la persecución activa y las
acertadas disposiciones de las autoridades, pronto se dará fin á esos bárbaros
foragidos que inficionaban este país". (6)
La celebritat d'Isidre
Teixidó, més conegut per renom del Barbut,
començava a ser una figura entre la llegenda popular i la realitat. La tradició
oral i especialment el seu protagonisme entre els famosos bandolers de la
"Història de les Esquadres de
Catalunya" de Josep Ortega Espinós, escrita el 1859 en plena època del
romanticisme, amb una narrativa històrica i novel·lada. Si cerquem el seu nom a les hemeroteques hi
trobarem continues referències que forjarien la llegenda per damunt la realitat,
un exemple el trobem al diari La
Publicidad de l'any 1921, on a l'apartat "Cuentos de la Publicidad" trobem un article titulat "El Barbut, narracions d'altre temps":
"Nomenat el Barbut, mot que li venia de tenir unes barbes com un sant
Pau... Aquest fulano degué ser l'inventor o quan menys qui donà lloc a aquell
lema que molts atribuïen als carlins, o sigui: robar, matar i no fer mal a
ningú" (7)
(1) El Católico (Madrid). 10/05/1844. Primer
diari d'afiliació carlista creat després de la finalització de la primera
guerra carlina (1840), "católico militante",
representant de l'absolutisme teocràtic. Fa sortir fins el 1857.
(2) El Castellano (Madrid). 11/05/1844.
Diari liberal - progressista que sortí durant deu anys, entre el 1836 i
1846.
(3) El Corresponsal (Madrid). 10/05/1844.
Diari liberal - proteccionista fundat i dirigit per Bonaventura Carles Aribau
el 1839. Pocs dies després d'aquesta crònica, el 14 de maig de 1844 sortiria el
seu darrer exemplar.
(4) La Posdata (Madrid). 10/05/1844. Diari que va ser publicat
entre els anys 1842 i 1846 que es significà per la seua oposició al govern
liberal del general Espartero.
(5) Gaceta de Madrid . núm. 3527, de 11/05/1844. Nom que tenia
aleshores l'actual Boletín Oficial del
Estado.
(6) Diario de Barcelona. 30/06/1844. Conegut
popularment com el Brusi, durant anys va ser el degà de la premsa europea.
Escrit els anys 1792 i 2009.
(7) La Publicidad. (Barcelona). 26/09/1921. Editat entre els
anys 1878 i 1922. Aleshores un dels diaris més llegits a Barcelona, reconvertit
al català "La Publicitat"
el 1922.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada