Isidre Teixidó (a)
el Barbut de Vinebre, Francesc Carim de
Vinebre, Baptista Solanellas (a) el Quiselis de Vinebre, Miquel Muntané (a) Argilaga de Vinebre, Francesc Casals (a) Torà de Gratallops, Baptista Alaix, Josep i Miquel Ostau (a) els Felicians de Gandesa,
Jaume Escoda (a) de la Martina de la Torre de l'Espanyol, el
Quinto de la Torre de l'Espanyol, Josep Borràs
de Garcia, Francesc Masip (a)
el Collfarines de Cabassers, Francesc Pàmies Vall (a)
el Floro de Garcia, Francesc Vall (a) el cinto del Rafel de
Masroig, Jaume Rofes (a) el
Xato de la Torre de Fontaubella,
Miquel Ferrús (a) Asconé de Flix, Josep Miralles de Riba-roja, Josep Clivillé de la Torre de
l'Espanyol ...
VINEBRE con ayunt., en la
prov. de Tarragona (14 horas), part. jud. de Falset (6 h), aud. terr., c.g. de
Barcelona (34), dioce. de Tortosa (13 h). SIT. en una llanura, con ventilación
y clima templado y sano; se padecen fiebres intermitentes. Tiene 100 casas; una
escuela de instrucción de primaria, dotada con 4.000 rs anuales, y una igl.
parr. (San Juan Bautista); servida por un cura de ingreso y un beneficiado. EL
TERM. confina N. la Palma; E: Torre del Español; S. Garcia y O. Ascó; en un
extremo de el existe la ermita de San Miguel Arcángel. EL TERRENO es de
mediana calidad; le cruza el r. Ebro, y varios y malos caminos, de los cuales
uno conduce de Tortosa a Lérida ... (Diccionario - estadístico - històrico de España
y sus posesiones de ultramar de
Pascual Madoz, editat el 1849).
Isidre Teixidó Carim va néixer i viure a
Vinebre en un dels períodes més convulsos del segle XIX, període en que les
diferents partides guerrilleres que s'aixecaven contra el poder establert i el
bandolerisme es complementaven com a mitjà de supervivència, bandolerisme que
l'escriptor Andreu
Carranza estudià per tindre arguments i escriure una de les millors novel·les, Anjub:
Confesions d'un bandoler, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell
l'any 2000.
"L'oncle Guri encetà una correnda molt
famosa que tots coneixien i el van acompanyar: Mare, mare, mare, tres viles
n'he vist La Torre, Vinebre i el poble de Flix...Mare, mare, mare, tres viles
veig jo, la Torre, Vinebre i el poble d'Ascó... (18 setembre 1832)". (1)
La premsa de l'època,
anys abans d'esmentar la figura del Barbut de Vinebre, feia esment de la detenció a
finals de l'any 1834 d'un facciós de Vinebre anomenat Francisco Carim, (2) qui havia estat capità de l'exèrcit a les
revoltes del trienni constitucional. Detenció notificada pel comandant d'armes
de Falset qui destacava la batuda realitzada per part de les milícies urbanes
de Porrera i la Morera a la serra del Montsant. Així ho esmentava el diari
liberal - progressista de Madrid El Eco
del Comercio (3) :
"Barcelona, 3 de
diciembre. urbanos de Porrera i Morera aprehendieron siete facciosos, entre
ellos dos cabecillas, el uno Francisco
Carim de Vinebre, ladron y asesino, capitan que fue de los años 22 y 23, y
venido ultimamente de presidio".
Dies després, el Diario Balear (4) en data 21 de
desembre recordava que Francisco
Carim de Vinebre i Bautista
Alaix "Han sido pasados por las
armas en Falset"..
Mentre, des de l'any 1835, campava per la
contrada a favor de la causa carlina “el
Barbut”, de nom Isidre Teixidó,
acompanyat entre d’altres per un altre vinebrà anomenat Baptista Solanellas, més conegut per “el Quiselis”, tot i que
es de suposar, si llegim el text de Josep
Ortega Espinos: "Tan bon punt s'alçaren alguns a favor d'en Carles el
1835, Isidre Teixidó, fill de Vinebre, conegut pel motiu de Barbut per sa barba
llarga i espesseïda, mai afaitada, prengué part en aquell moviment essent un
dels primers afiliats actius del partit carlí". (5) Amb
tot, El Constitucional, premsa
liberal el 1939 escrivia, "Llamamos la atencion de las autoridades
superiores de la provincia de Tarragona sobre la correspondencia de Vinebre
que insertamos á continuacion.
Es en efecto escandaloso que cuatro miserables, siembren el terror en
aquel pais". (6) fins la seua mort el 30 d'abril de 1944 per
part dels mossos d'esquadra, trobem a la premsa de l'època quantitat de
referències d'actuacions de bandolers, malfactors o lladregots, algunes descrites
pel mateix José Ortega Espinós a la seua Història
de les Esquadres de Catalunya com
les que realitzaven des de l'any 1843,
actuant pel marge dret de l’Ebre per part dels coneguts bandolers de Josep i Miquel Ostau, més coneguts pel
renom “Felicians de Gandesa",
detinguts com "malhechores" i "bandidos" pels mossos
d'esquadra i afusellats a Gandesa el 1851. (7)
Actuacions
criminals que trobem als mitjans de comunicació del moment com:
· El BOPT l'any 1842 esmenta que s'han comès
robatoris i altres excessos a diversos llocs, i com a conseqüència d'un
assassinat eren emplaçats Josep Borràs,
de Garcia, i Francesc Masip "el Collfarines" de Cabassers,
coneguts bandolers per tal que anessin as la presó. El mateix DOPT també ordenava que Francesc
Pàmies Vall "el Floro"
de Garcia, Francesc Vall "el cinto del Rafel", de Masroig, i Jaume Rofes "el Xato", de la Torre de Fontaubella, ingressessin a la presó
per robatori del Mas d'en Marc, de Garcia.(8)
·
El 27 de març de 1844 era
"bárbaramente" assassinat a Riba-roja d'Ebre un veí anomenat Juan Garcia. Notícia que ofereix amb
detalls el diari El Imparcial de
Barcelona, tot esmentant a final que potser es puguin trobar amb la colla del Barbut de Vinebre.
"Gandesa 27 de marzo. Sobre las siete del dia 22 del
corriente fué bárbaramente asesinado en
Ribarroya y en su misma casa uno de los más honrados propietarios de dicha
villa, llamado Juan Garcia. Se atribuye este asesinato á dos vecinos, que con
otros dos forasteros se fugaron rompiendo la cerraja de le barca con la que
pasaron á la izquierda del rio Ebro. Quizá se reunan con los asesinos de Vinebre,
quienes divagán por aquellos alrededores, y la semana pasada
acompañaron á un coronel faccioso que venia de Francia , segun se dice de
público, hácia las montañas del Maestrazgo ." (9)
·
l'agost de 1846 dos bandolers tenien atemorida la població, Miquel Ferrús (a) Asconé,
veí de Flix, i Josep Miralles de Riba-roja.
“Manuel Serra y Gaspar Bergé, individuos de
las rondas de seguridad, y los jovenes vecinos de Flix Fernando Blanch y José
Alabart, lograron dar muerte en la noche del corriente en el mismo termino al
asesino José Miralles, que con su compañero Miguel Ferrús (a) Asconé tenian
aterrorizada aquella comarca por los crímenes que, desde el mes de setiembre
del año último en que se fugaron de ser conducidos al juzgado de 1ª instancia
de Gandesa desde Zaragoza donde se capturaron, han cometido en la misma. El
Ferrús, según participa el Alcalde de Flix, se escapó favorecido de la
oscuridad, va al parecer herido...” (10)
·
Amb notícies d'inseguretat que afectava a
tothom, tan rics com pobres, com la que ofereix el diari La Epoca de l'any 1849, en aquest cas a les dos famílies més
benestants de Vinebre, els Doménech i els Ossó:
"la partida de
latrofacciosos que divaga hace algunos dias por los pueblos del alto y bajo
corregimiento y de que habia estado en Pauls á reclamar raciones. Se asegura
que estuvieron en Vinebre en número de 20 y asaltaron las casas de D.
Juan Domenech y D. Jaime Ossó, dos de los más ricos propietarios de aquella
poblacion; pero al llegar á noticia de su alcalde, mandó tocar á rebato, y
levantándose el pueblo en somaten, logró ahuyentarlos. Se han destinado algunas
partidas de tropa en su persecución, ..."(11)
Bandolers o malfactors
com el mateix com el mateix Josep
Clivillé de la Torre de l'Espanyol, carlí que als 15 anys després d'haver
rebut un revés d'un liberal en una disputa de taverna, l'endemà l'esperà fora
vila i el matà d'un tret. Fugit a França on regentaria un cafè matà dos
gendarmes pel que retornà situant-se com a bandoler a la serra del Montsant.
Conegut per assaltar a les taules de joc, refugiant-se de vegades al Xiprer
Gros de Sant Miquel de Vinebre, protegit pels rics a canvi de salvaguardar-los
d'altres lladregots. En començar la tercera guerra carlina es feu liberal, i des
de Falset es convertiria en un implacable defensor de la causa. L'any 1876, finalitzada la guerra com a tinent
coronel, el govern el nomenaria del
cos franc amb la creu del mèrit militar
de segona classe. (12)
(1) CARRANZA,
Andreu (2000). Anjub. Confesions d'un bandoler. Ed. 62. El Balancí. Premi Sant
Joan de Caixa Sabadell 2000.p. 30.
(2) VINAIXA MIRÓ, JOAN R. (2006): Set anys de guerra civil. (Ribera d'Ebre, 1833-1840). Francesc
Carim Cervelló, afusellat a Falset el novembre de 1835, era vidu i membre d'una
partida carlina, pg. 97.
(4) Diario Balear, 21/12/1834. Diari que va
ser publicat entre els anys 1823 i 1836.
(6) El Constitucional
(Barcelona). 21/10/1839, p. 3. Diari liberal - progressista.
(8) BOPT núm. 61, de 21 de juliol de 1842.
(10) Boletin Oficial Província de Tarragona.
29/8/1846.
(12) BIARNÉS, C -
CID, J. (1984): Guia de la Ribera d'Ebre.
ed. Llibreria la Rambla. Tarragona. p. 319.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada