12 de maig de 2021

84 anys dels biltllets locals de Flix.

El 12 de maig de l'any 1937, avui fa 84 anys, l'ajuntament de Flix acordà en sessió municipal la primera emissió de paper moneda local amb els valors de 2 pessetes i 1 pesseta per un import total de 15.000 pessetes.

Havent-se esgotat els bitllets d'1 pesseta de la primera emissió, en la sessió del dia 3 d'octubre del 1937 s'acordà  un nou tiratge del valor d’1 pesseta ampliat amb mil pessetes més, numerant-los amb numerador negre en lloc de la numeració impresa en vermell del tiratge inicial, bitllets que porten la mateixa data de maig del 1937. 

Bitllets d'1 pesseta presidits a l'anvers per l'escut de Catalunya, un dibuix que representa una fàbrica amb les xemeneies fumejants simbolitzant la importància industrial de la vila, i un altre dibuix que representa l'antic castell.

El 29 de juny es faria una altra emissió amb els valors de 50 i 25 cèntims per un import de 5.000 pessetes. A l’octubre es realitzaria una nova emissió, un tiratge de 1.500 pessetes en valors de 5 cèntims. En total s’emetria moneda per valor de 47.500 pessetes.

El paper emprat per a la confecció de tots els bitllets procedí de la casa La Gelidense i el dipòsit de garantia de totes les emissions fou dipositat a la sucursal del Banc Hispano-Colonial.

Les signatures dels bitllets estan realitzades per l'alcalde Josep Ferrús Rodes, de la CNT, on signà com a Conseller de Relacions, Joan Castellví Ceró, d'ERC, on signà com a  Conseller de Finances i Rafael Esteve Mulet  com a Secretari - Interventor.

L'Ajuntament que va prendre l'acord el 12 de maig, feia pocs dies que s'havia constituït, nou ajuntament on crida l'atenció l'absència dels dos  representants del PSUC, tot coincidint amb la crisi dels Fets de Maig del 37.

Josep Ferrús Rodes, de la CNT, seria el president del Consell municipal, substituint Manuel Cugat Masot, també de la CNT. La resta de components dels consistori es mantindrien: Antoni Bagés Ribera (ERC), Joan Treig Lozano (Unió de Rabassaires), Joan Castellví Ceró (ERC), Josep Montagut Estopà (ERC), Benito Blanch Salamé (CNT) i Josep Cervelló Sunyé (CNT). Actuava de secretari Rafael Esteve Mulet.

 

Fotografia facilitada per Martí Nicolás Palau amb Joan Castellví Ceró i la seua muller Maria Andreu Virgili (filla de Vila-rodona) (1911-2001). Vivien al carrer Major n. 89. Matrimoni que tindria quatre fills, Maria Carmen, Joan, Pilarín i Rosita. En acabar la guerra Joan Castellví continuaria residint a Flix fins el setembre de 1939 quan seria empresonat i traslladat a Tarragona, essent condemnat en Consell de Guerra Sumaríssim a 30 anys de presó, sentència commutada més tard a 9 anys de presó major. Va trobar la mort a causa d'una apendicitis el 26 de juny de 1941, tenia 33 anys.  

Per la seua part l'alcalde Josep Ferrús Rodes (1898-1960) en acabar el conflicte s'havia exiliat a França amb la seua companya Consol Sabaté, fixant la residència a Condom (Gascunya).

 

Font: TURRÓ, Antoni. Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). Institut d'Estudis Catalans. 2007.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Gràcies Pere, per difondre la història del poble i conèixer el treball que van dur a terme veïns de la vila en el passat . Agraeixo l’esment que fas de Joan Castellví Ceró, el meu besavi.

Unknown ha dit...

Gràcies Pere, per difondre la història del poble i conèixer el treball que van dur a terme veïns de la vila en el passat . Agraeixo l’esment que fas de Joan Castellví Ceró, el meu besavi.

Joan enric ha dit...

Jo també ✊

Joan enric ha dit...

Buf... tot això m'ha remogut... mai havia sigut conscient de la coincidència entre l'aniversari del papa i la mort del iaio... Quantes penúries. .. i encara hi ha gent qe vota a V😨X!!!