26 d’octubre del 2024

Records xerrada: "Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix".

Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix.

Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de les XVI Jornades de Patrimoni històric dedicades al Castell Nou de Flix, xerrada que també formava part del curs Coneguem la Ribera d'Ebre que organitza el CERE.

                                                                           

Fotografies de Josep A. Collazos


23 d’octubre del 2024

Divendres 25 - O: "Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix".



El proper divendres, a les 19,30 hores i  a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència "Déu, Pàtria i Rei. Històries carlines del poble de Flix", xerrada que forma part del programa d'activitats de les XVI Jornades de Patrimoni Històric dedicades al Castell Nou , castell que ens recorda el passat carlí del poble de Flix.

Recordarem els capellans trabucaires flixancos, Díez i Agramunt,  qui destacaren en la primera i tercera guerra carlinada, les famílies benestants que donaren suport al moviment tradicionalista, els il·lustres exiliats a Roma i París, el carlisme davant del republicanisme i el moviment obrer, el sometent i els requetés ...  

La conferència també forma part del curs "Conèixer la Ribera d'Ebre" que organitza el CERE, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

 

20 d’octubre del 2024

Records XVI Jornades de Patrimoni Històric (1)

 Records XVI Jornades de Patrimoni Històric, del 16 al 20 d'octubre. La Cana, Ca Don Ventura, Castell Carlí, carlisme, Josep M. Pérez Suñé, Pere Rams, Gustau Moreno, Marfanta, Sebastià Campos Terré, Magdalena Gonzàlez Català de Santiaguet, Cova del Palau, riu de la Cana, Carles Prats, Castell - Museu de Falset...

16-O: Inauguració de les Jornades i de l'Exposició "El Castell Nou de Flix, testimoni de dos guerres"

17-O: Josep M. Pérez: "El castell Nou de Flix, una història de carlins i lliberals"





18 - O:  Gustau Moreno: "Sebastià Campos Terré i Magdalena de Santiaguet"

19-O:  Carles Prats: "La Cova del Palau. Un establiment eremític al riu de la Cana"



20 - O: Visita Castell Museu de Falset





13 d’octubre del 2024

Record de la Jornada d'Estudis Locals dedicada als Camins dels Càtars.

 


En el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que es realitzà a Ascó, al nou Magatzem cultural de Rita, vaig participar ahir al migdia a la taula rodona "Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians", al costat de Felip Fucho,  Eduard Berga i Josep Lluís Soler, taula moderada per Biel Pubill.

Prèviament vàrem escoltar Josep Lluís Soler, coordinador del projecte "Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu", la iniciativa turística cultural per les Terres de l'Ebre i la seva implicació per Ascó.

A destacar la magnífica i documentada conferència de l'investigador i divulgador de la història dels càtars, Eduard Berga, "Referències historiogràfiques del pas del càtars per les Terres de l'Ebre".

En acabar la taula rodona, en record d'una profecia es realitzà davant del Magatzem de Rita la plantada d'un llorer en memòria del pas del càtars per Ascó. La lectura d'un poema dedicatori per Conxita Jiménez, launa cantada del popular occitana "Lo Boier" i una cançò de cloenda per Aurora Serrano.

Durant la meua intervenció, després de destacar la figura del Pere I el catòlic i el somni occità dels reis catalans, vaig aprofitar per reivindicar la figura de Pere Mauri, darrer pastor càtar. Nascut a l'aldea occitana de  Montaillou entre 1282-1283, està documentat que va passar per la barca de Flix amb els  seu ramats fins quatre vegades, fent llargues estades a Flix, Ascó i les Camposines direcció als Ports i el Maestrat. Essent detingut precisament a Flix el 1323 pels soldats del batlle, conduit a les masmorres del castell, després a Barcelona i finalment al castell de Carcassona, seu del Tribunal de la Inquisició.  Fa 900 anys, el 25 de juny de 1324, començà a ser interrogat per l'inquisidor Jacques Fournier (futur Papa Benet XII). - resultant 274 fulls d'interrogatori que es conserven als Arxius del Vaticà.

4 d’octubre del 2024

Camins dels Càtars a Ascó

 

El proper 12 d'octubre a Ascó, en el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, participaré en el taula rodona "Els càtars a Catalunya, heretges o bons cristians", al costat dels historiadors Miquel Berga i Felip Fucho, taula que serà moderada per Biel Pubill.

"Camins dels Càtars, un itinerari cultural europeu", és el centre d'interès de la Jornada, una iniciativa turística cultural per les Terres de l'Ebre i la seva implicació per Ascó, que presentarà Josep Lluís Soler, coordinador del projecte.

A destacar la conferència "Referències historiogràfiques del pas del càtars per les Terres de l'Ebre" a càrrec d'Eduard Berga, investigador i divulgador del catarisme a Europa.

En record d'una profecia a les 13 hores es realitzarà la plantada d'un llorer en memòria del pas del càtars per Ascó. Clourà la Jornada la lectura d'un poema dedicatori per Conxita Jiménez i cantada popular a càrrec de "Lo Boier" dirigida per Lourdes Llauger, i una cançó de cloenda a càrrec d'Aurora Serrano.

 Pere Mauri, l'últim pastor Càtar

 El Càtar imperfecte

25 de setembre del 2024

Déu, Pàtria i Rei: Lo capellà de Flix, Josep Agramunt, i els matrimonis civils.

 

"Lo capellá de Flix va fer donar una gran pallissa á un matrimoni de Perelló. ¿Y no saben la causa? Es molt senzilla: aquell home y aquella dona s'havian casat civilment ¿Comprenen? Y are la religió s'imposa á garrotadas: s'enten: la religió dels cardenals".   (La Campana de Gràcia,  26 d'abril de 1874)

L'amic Josep Antoni al seu instagram ens va oferint un seguit de retalls de la premsa històrica força interessants per conèixer el nostre passat.  Els darrers retalls tenen a veure amb el carlisme i alguns en concretrament amb Josep Agramunt (Flix, 1826 Clichy - París, 1887), més conegut per renom de  lo capellà de Flix, segurament el flixanco més mediàtic del segle XIX, el nom més repetit als mitjans de comunicació durant des de la Tercera Guerra Carlina. Premsa de tota mena, en general contraria al carlisme i el seu ideari ultraconservador de Déu, Pàtria i Rei, del que precisament Josep Agramunt n'era un del representants  més destacats. Els retalls l'any 1874 de La campana de Gràcia, setmanari satíric, republicà i anticlerical, que ens ofereix j.a.martineztarrago en són un bon exemple.

La Campana de Gràcia,  26 d'abril de 1874

Josep Agramunt, personatge sobre el que he realitzat diverses entrades al blog, en començar la Tercera Guerra Carlina, el juny de 1872, s'afegí a una partida de carlins amb el grau de capità, convertint  la seua partida de guerrillers en una de les més actives. A partir d'aleshores les seues accions consistien en ocupar per unes hores un poble per cobrar contribucions,  cremar el registre civil, apoderar-se del fons municipals, saquejar els estancs i amenaçar amb pena de mort els veïns que havent celebrat matrimoni civil no el declaressin nul i no l’efectuessin segons la regla de la “Iglésia Católica, Apostólica y Romana”.