Xavier Vega al digital NÚVOL: 'Anarcos, nazis i ianquis a l’Ebre'.

 

"La Ribera d'Ebre ha viscut una història convulsa des de principis del segle XX, amb moviments sindicalistes, militars rebels i dels seus aliats nazis, i també l'arribada de treballadors estrangers d'alta qualificació". Així ens introdueix Xavier Vega al digital de cultura NÚVOL als moments claus de la història recent de la Ribera d'Ebre.

Una història que abasta des del 1891 amb la inauguració de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, una de les més importants de la línia Madrid - Barcelona, el 1897 amb la instal·lació  a Flix  de la primera fàbrica electroquímica de l'estat, promoguda pel consorci alemany Elektron, fins la construcció i posada en funcionament de les Centrals Nuclears d'Ascó als anys vuitanta.

Xavier Vega, a partir de la història i l' anàlisi del seguit de canvis tecnològics i socials que transformaren profundament el nord de la regió de l'Ebre,  comparteix amb els lectors unes conclusions finals que haurien de ser motiu de una profunda reflexió: 

(https://www.nuvol.com/llibres/assaig/anarcos-nazis-i-ianquis-a-ebre-)

"La Ribera d’Ebre és una productora massiva d’energia d’origen nuclear i hidroelèctrica, una comarca rica sobre el paper que any rere any perd jovent i empreses i, com la resta de les Terres de l’Ebre, observa amb inquietud les temptacions transvasistes que li arriben des del nord i des del sud. Diversos col·legis professionals plantegen el transvasament de l’Ebre cap al nord, a partir de Tarragona, seixanta quilòmetres de canonades que ignora les alertes mediambientals d’un ecosistema seriosament amenaçat des de fa anys, a banda de provocar l’efecte crida cap a Múrcia i Almeria. Són plantejaments anacrònics, que obliden l’efecte del canvi climàtic sobre un riu mediterrani i obvien el fet que no hi ha altra sortida que l’estalvi i la dessalinització.

Quan la confluència de l’Ebre i el ferrocarril van singularitzar la comarca, va entrar en la dinàmica de The Shock of the New, com escrivia l’enyorat catalanòfil Robert Hugues, el 1991. El tempo ancestral i repetitiu va deixar pas al canvi i la novetat, simbolitzats pel sindicalisme anarquista, els nazis i els ianquis. Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres  van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història. És normal que els indígenes se sentin estafats, com els nadius americans quan van arribar els conqueridors carregats de cobdícia, xavalla i vidrets multicolors per endur-se l’or".

1914, primera celebració a Flix de l'1 de maig.

 

 Míting a la Plaça Major amb motiu de la vaga de l'any 1919

     Ho diuen les cròniques, l'any 1914 es celebrà per primer cop a Flix el Dia Internacional del Treball de l'1 de maig amb una manifestació pels carrers al matí i amb un míting al vespre als locals de la societat la Unión Obrera. Entitat que el novembre de l'any anterior, en que declarà tenir 260 socis, aconseguí de la direcció alemanya  de la Fàbrica, sense necessitat de recórrer a la vaga, l'acceptació del salari mínim i la celebració de la festa de l'1 de Maig.

     Recordar que va ser l'any 1889 que el Congrés obrer socialista celebrat a París decidí que, en homenatge als màrtirs de Xicago de 1886,  l'1 de maig seria el dia de protesta i reivindicacions dels obrers, data que amb els anys es convertiria en el Dia Internacional de Treball o festa més important del moviment obrer.

     La Unión Obrera, de tendència socialista, s'havia constituït a Flix el novembre de 1912 promoguda per obrers bascos provinents de Babcok-Wilcok, essent clau en l'organització de la societat Santiago Madina, qui seria el primer president, essent el vicepresident Manuel Rodes i els altres membres de la junta, Miquel Bagés, Andreu Llop, Joan Verdú, Josep Miol, Joan Tarragó, Josep Blanch, i Celestí Pujol. 

     El gener de 1914 la junta s'havia renovat amb  Serafí Borràs com a nou president, Joan Pujol, vicepresident, Romà Ferrús, secretari, vicesecretari, Domingo Pena, tresorer, Josep Alentorn, comptador, Benet Rodes i vocals: Josep Daura, Joan Bagés, Francesc Fortuny i Francesc Llop.

Bona Diada de Sant Jordi 2024

               Bona Diada de Sant Jordi 

                      Amb els 10 llibres d'història local de la col·lecció Lo Pedrís  de l'Associació la Cana.

Records presentació de "Els primers mestres de Flix".

Molt agraïts a Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, per la magnífica presentació del llibre "Els Primers mestres de Flix", al nombrós públic assistent, a les paraules de Laia Gómez Aran, Coordinadora Territorial de Joventut i regidora d'ensenyament de l'ajuntament de Flix, i a l'Associació cultural la Cana.

• Fotografies de Jaume / Ireneu / Francesc.