Una història que abasta des del 1891 amb la inauguració de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, una de les més importants de la línia Madrid - Barcelona, el 1897 amb la instal·lació a Flix de la primera fàbrica electroquímica de l'estat, promoguda pel consorci alemany Elektron, fins la construcció i posada en funcionament de les Centrals Nuclears d'Ascó als anys vuitanta.
Xavier Vega, a partir de la història i l' anàlisi del seguit de canvis tecnològics i socials que transformaren profundament el nord de la regió de l'Ebre, comparteix amb els lectors unes conclusions finals que haurien de ser motiu de una profunda reflexió:
(https://www.nuvol.com/llibres/assaig/anarcos-nazis-i-ianquis-a-ebre-)
"La Ribera d’Ebre és una productora massiva d’energia d’origen nuclear i hidroelèctrica, una comarca rica sobre el paper que any rere any perd jovent i empreses i, com la resta de les Terres de l’Ebre, observa amb inquietud les temptacions transvasistes que li arriben des del nord i des del sud. Diversos col·legis professionals plantegen el transvasament de l’Ebre cap al nord, a partir de Tarragona, seixanta quilòmetres de canonades que ignora les alertes mediambientals d’un ecosistema seriosament amenaçat des de fa anys, a banda de provocar l’efecte crida cap a Múrcia i Almeria. Són plantejaments anacrònics, que obliden l’efecte del canvi climàtic sobre un riu mediterrani i obvien el fet que no hi ha altra sortida que l’estalvi i la dessalinització.
Quan la confluència de l’Ebre i el ferrocarril van singularitzar la comarca, va entrar en la dinàmica de The Shock of the New, com escrivia l’enyorat catalanòfil Robert Hugues, el 1991. El tempo ancestral i repetitiu va deixar pas al canvi i la novetat, simbolitzats pel sindicalisme anarquista, els nazis i els ianquis. Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud, l’economia extractiva i els abocadors, convertides en un no-lloc fora de la història. És normal que els indígenes se sentin estafats, com els nadius americans quan van arribar els conqueridors carregats de cobdícia, xavalla i vidrets multicolors per endur-se l’or".