Exiliats flixancos amb els maquis.

Els maquis és el nom amb el que es coneix els guerrillers que formaren part de la Resistència francesa davant l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. A continuació podem conèixer alguns que tenim documentats.

 

·       Benita Bagés Masip (Flix, 1914 - Nimes, 2001). Del PSUC

      Companya de Antonio Guiu Biosca, maquis, exiliats a Nimes.

>> En aquells maquis, cadascú en un lloc diferent, hi tenia el meu marit, el meu germà i el meu cunyat Guillermo. Els policies els seguien, i cada setmana venien a la meva masia de Saint Félix de Pallères, fent recerques. He passat tanta por! Me’n recordaré tota la vida del dia de Pasqua del 44. Havíem passat el primer dia junts; a les sis del matí de l’endemà, sense gairebé temps de posar-se les sabates, sis gendarmes colpejant  la porta de davant i els meus familiars escapant-se per la porta de l’hort (...) "Si vostè no ens diu on és el seu marit, la penjarem", em sacsejaven. Déu meu!, quina por..."

·       Amaro Castellví Blanch (Flix, 1913 - Florensac, 2012). De la CNT.

 Manobre a l'empresa Josep Hipp. És dels pocs deportats als camps nazis amb informes de la Falange local al "Tribunal de Responsabilidades  Políticas"  de Barcelona. Així els informes esmenten que formà part del Comitè antifeixista  Fou pres a Compiegne el 17-1-1944 i traslladat al camp nazi de Buchenwald, camp de presoners polítics prop de Weimar, camp del que va aconseguir escapar.  Un dels pocs supervivents de la massacre nazi de Gardelegen (3 d'abril 1945) 

 

·       Santiago Català Poblado, més conegut com "sastre Lluch". (Flix,1908 - Reus, 1980).

D'ERC.  Exiliat el 1939 s’instal·la a Gourdon un poble occità, on començà a exercir de nou de sastre en un petit taller de confecció, taller que en començar la segona guerra mundial bona part dels treballadors s’uniren a la resistència. Santiago anava sovint a “cosir” a Les Milandes, el chateau que la coneguda artista americana Josephine Baker havia comprat. Castell que va servir de refugi i via d’escapament de perseguits pels nazis.

 

·       Josep Cubells Galcerà (Flix, 1919 - Pamiers, 2013).

El febrer de 1938, amb 18 anys, fou mobilitzat per l’Exèrcit Popular de la República. Exiliat. Del maquis. La primavera de 1942 formà part de la recent creada organització comunista Unió Nacional Espanyola (UNE).  Detingut el 16 de setembre de 1942, prop d’Ussac  (Corrèze), on treballava aleshores com a mecànic. Conduït a Limoges, Josep i els seus companys serien brutalment colpejats per la policia francesa  del règim de Vichy. El setembre de 1944, reconegut amb el grau de sergent de les FFI, rebé la Creu de Guerra.

 

·       Antonio Guiu Biosca (Flix, 1911 - Nimes , 1964 ) i Guillem Guiu Biosca (Flix, 1907  - l’Hospitalet de Llobregat, 1988). Del PSUC.

Antonio i el seu germà Guillermo, després de lluitar a la Batalla de l'Ebre, s'exiliaren a França. Ingressaren al maquis des de Tolosa sota el comandament de Cristino Garcia, participant com a acció maqui més destacada a la batalla de la Madeleine, destruint una columna nazi de 2000 homes. Foren condecorats amb la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa. Més tard participarien en l'ocupació maqui de la Vall d'Aran.

 

·      Victor Mulet Mur (Flix, 1903 - Quilhan, 1985) De la CNT. 

    Ferroviari. Entre maig i octubre de 1937 exercí de regidor del Consell Municipal de Montcada i Reixac. Durant l'ocupació alemanys participà en la Resistència enquadrat en França Lliure, resident a Ouilhan (Occitània). Nomenat, junt amb Eduard Pons Prades, secretari de Cultura i Propaganda

   de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili a Carcassona (Aude, Occitània).

 

·       Josep Sànchez (Flix, 1918).

Oficial de 2ª classe del 22ème Bataillon de Chasseurs Alpins  (abreviat B.C.A. al document), presoner de guerra al Frontalag 172, un camp de presoners militars enemics del Reich alemany, que, fins aquell mateix 1940, va estar ubicat, amb la xifra 172, a Doullens , per a després passar a ser anomenat el d?Amiens l'any 1941.

·       Manuel Zurita (Flix, 1899 - Servas - Gard, 1944).

Maquis, membre de la resistència de l’AGE (Agrupación de guerrilleros españoles), i de la 3a divisió d'aquesta formació  (Ardèche, Gard, Lozère), assignat  al Maquis Bir Hakeim (AS). Detingut i executat sumàriament el juliol de 1944 per la  Waffen SS  (divisió de Brandenburg) . El seu cos mutilat va ser llançat al pou de la mina de lignit en desús de Célas a Servas (Gard). No sabem si va morir a conseqüència de les tortures que va patir o si els seus botxins el van matar a trets. El nom de Manuel Zurita apareix a diversos monuments del Gard. 

L'exili flixanco i la II Guerra Mundial: Benita Bagés Masip, testimoni del maquis.

Diumenge 21 i a les 12,15 h., al Museu de Tortosa, llegiré la comunicació que he presentat al Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial": 

 

L'exili flixanco i la II Guerra Mundial: Benita Bagés Masip, testimoni del maquis.

 

Recordar que Del 19 al 28 de setembre, Tortosa i Amposta seran la seu del Congrés Internacional "Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial", organitzat per l'associació Amics i Amigues de l'Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb el suport dels ajuntaments de Tortosa i Amposta i del Departament de Justícia i Memòria Democràtica de la Generalitat. La cita coincideix amb la commemoració del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial.

El congrés s’estructura en set grans eixos: l’exili i la deportació, la resistència francesa, el treball forçat a l’organització Todt, la participació d’ebrencs en exèrcits aliats, el pas d’alguns ebrencs per la División Azul, el paper de les dones -les 'oblidades de l’oblit'- i la transmissió de la memòria a les noves generacions.

 

      * La meua comunicació és una aportació a la recuperació de l'exili flixanco  i al paper de les dones - 'les oblidades de l’oblit', amb la recuperació de la memòria de Benita Bagés Masip (Flix, 1914 - Nimes, 2001).

 

     Casada pel civil amb el jove militant comunista del PSUC Antonio Guiu Biosca. Després de la desfeta de la Batalla de l’Ebre, on havien participat Antonio i el seu germà Guillermo, començaria l’exili dels dos germans. Benita i el seu fill, el petit Vladimir, de divuit mesos, ho farien més tard, patint el drama dels refugiats al camp de concentració de les platges d’Argelers, fins retrobar el seu espòs a la zona del Gard. 

 

       Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, els germans Guiu no dubtaren a incorporar-se als maquis contra l’ocupació nazi. L’acció més destacada tingué lloc l’agost de 1944, a la batalla de la Madeleine, on fou destruïda tota una columna alemanya de 700 homes.

 

      Mesos abans, Benita, testimoni directe de l’activitat dels maquis, com recordava la Catalana de l’Any, Neus Català, al seu llibre De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas, fou detinguda, interrogada i amenaçada de ser penjada per la milícia del règim de Vichy.

 

        En acabar la guerra, tota la família Guiu fou condecorada com a herois de la Resistència amb la Creu de Guerra amb estrella d’argent francesa.

 

* Collage amb un grup d'exiliats flixancos al camp de BRAM (Aude),  Antonio Guiu és el cinquè de la part superior començant per l'esquerra. A la dreta una fotografia del matrimoni Benita Bagés Masip i Antonio Guiu Biosca. 

Records jornada Pensament Crític a la Terres de l'Ebre

VII edició de les Converses de Pensament Crític a les Terres de l’Ebre 

impulsades per Cercle En-Kontr@ a la sala lo Sindicat de Flix - 13 de setembre. 

Pensar i ser. Sapere aude en l'era del posthumanisme ?

 

Al matí, després de la presentació institucional, vàrem escoltar la lliçó inaugural a càrrec de Fina Birulés, professora de Filosofia Política a la Universitat de Barcelona : Pensar en temps nous. Acceleració versus temps ajornat?

Taula rodona, moderada per Lluís Montull, professor a la UOC i a l'institut Ramon Berenguer IV d'Amposta, amb Miquel Esteve, Natàlia Cantó, Jacint Llauradó i  Joana Subirats.  

Per la tarda, Diàleg conduït per Benjamí Torné, filòsof, professor l'institut La Candelera de l'Ametlla de Mar, amb la participació de Xavier Vega, Republicanisme i post-moral,  i Ramon Alcoberro i Pericay, Quan el puritanisme es va trobar amb la tecnologia. 

 

Cloenda de la jornada a càrrec de Dolors Róo, presidenta d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre. Comiat a càrrec de Francesc Barbero, alcalde de Flix, qui lliurà un detall a Xavier Vega en reconeixement als set anys de xerrades filosòfiques mensuals a la biblioteca de Flix. 

 

Finalment vàrem ser obsequiats amb l'actuació musical de Xarim Aresté.