Josep Maria Esquerda Segués en el record (1946-2023)

Avui a 3/4 d'11 del matí i al tanatori de Lleida ens hem acomiadat de l'amic Josep Maria Esquerda. Ahir al migdia ens va sorprendre la notícia de la seua mort, la web  Nació Digital la donava al poc de propuir-se el seu decés afegint tres paraules molt significatives al costat del seu nom: "històric dirigent lleidatà", un titular que ampliava amb quatre dades de la seua llarga trajectòria política:

 "Senador del 2004 al 2010 i president regional de la formació republicana a Lleida del 1996 al 1998. Esquerda va ser una de les personalitats més influents en el món republicà de Ponent durant els anys 90 i la primera dècada dels 2000".  

Vaig tindre la sort de compartir amb ell l'experiència política del Senat durant gairebé quatre any , on hi vaig ser durant la IX legislatura. Josep Maria Esquerda va ser el meu mestre i guia en el complex món del Senat espanyol. El seu saber ser, saber fer i saber estar era molt característic, aspecte al que s'afegia el seu caràcter dialogant, sempre amb la paraula oportuna. Josep Maria fou un dels referents republicans i independentistes del grup de l'Entesa Catalana de Progrès. 

Avui els seus companys d'ERC al Senat ens hem retrobat al tanatori per acompanyar la seua familia i amics,  i en retre-li el darrer comiat hem recordat l'amic que ens ha deixat així com la darrera trobada anual d'ex-senadors republicans a la seua estimada ciutat de Lleida. 

 https://esquerda-es-dirigeix-al-senat-per-primera-vegada-en-occita

                      https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Esquerda_i_Segues

DEL SENAT A L'INSTITUT

Els gairebé quatre anys en què he defensat les nostres comarques al Senat m’han ensenyat que pels catalans ens fem la nostra pròpia política com un estat independent, o ens la faran. Aquesta novena legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que ha aplicat el Govern espanyol, i per moltes altres qüestions.

Des de l’escó he bregat perquè els usuaris de tren de les nostres sofertes línies convencionals tinguessin millors serveis de mitjana distància, llarga distància i rodalies en el cas de Barcelona. Per exemple, un servei tan simple com que un usuari habitual de Reus o de Tarragona pugui comprar un abonament mensual i de deu viatges entre les dues ciutats, però tot i haver-ho aprovat el Senat dos cops (1 de juny de 2005 i 17 de febrer de 2010) Renfe encara no ho ha aplicat. Per exemple, un servei tan senzill com fer respectar la toponímia catalana en màquines expenedores de bitllets que trobareu a les estacions, concedit pel Senat el 30 de setembre de 2010, però Renfe segueix amb rètols de destinacions com «Marça», «Mora la Nova» i «Asco», sense cap accent.

Per la meva comarca, Ribera d’Ebre, he interpel·lat perquè l’Estat complís l’inici de la neteja de sediments químics en el pantà de Flix; també perquè una quantitat de diners incorporats en els pressupostos servís per elaborar un pla de dinamització i diversificació econòmica de la zona nuclear per quan s’arribi al final de la vida útil de les centrals, i perquè Flix es dotés gràcies a successives partides als pressupostos d’un centre d’empreses amb un centre tecnològic mediambiental associat.

Reclamacions menors i també grans demandes nacionals objecte d’atac funest des de Madrid. Els senadors d’ERC en la figura de Miquel Bofill hem promogut la reforma de l’ús de llengües cooficials a la cambra alta (aprovada el juliol de 2010 tot i els vots en contra dels senadors de PP i UPN). El 18 de gener de 2011 va ser un dia per a la història del Senat pel fet de ser el primer cop en què s’utilitzà el català en una cambra legislativa després de 34 anys de democràcia.

Aquests anys m’ha tocat representar un territori que ha patit greus incompliments del Govern espanyol i que ha patit també les contradiccions de Zapatero de no decidir la ubicació del cementiri nuclear, tot i que fa un any varem saber que una candidatura que no era Ascó va obtenir més puntuació. Sóc flixanco i veterà de la lluita antitransvasament que va iniciar-se el 2001,i em dol que el 20-N s’imposi la voluntat d’un nou transvasament pels mateixos (PP) a qui el 2004 vam parar els peus. I m’esparvera pensar que el cementiri nuclear es faci realitat a casa nostra en contra de la voluntat expressada pel nostre Parlament.

Com a polític representant d’unes comarques, he sentit impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea, o d’avançar en la tramitació de les tres petites variants de Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa, o d’impulsar la connexió del Port de Tarragona amb la via de tren d’ample internacional...

Per cert, sobre això últim, el conveni signat fa pocs dies pel Ministeri amb diversos ports estatals és un altre acte de cara a la galeria; sabem molt bé com se les gasta, i ho hem tornat a comprovar amb les negociacions pel corredor del Mediterrani amb la Unió Europea, el Ministeri ho té clar: «café para todos».

Si un alumne de l’institut em pregunta quina opinió tinc del Senat ara que hi he treballat, la resposta seria: “amb una Catalunya independent, el Senat seria un bon lloc per fer-hi una visita turística”.

(Aquest article va ser publicat pel Diari de Tarragona el passat 29 d'octubre)

TARRAGONA 2017

Ha estat la notícia del dia: Tarragona va superar a Alexandria per un ajustat 36 - 34 i va ser designada seu dels Jocs Mediterranis del 2017. "Tarragona, centre de l'Imperi" ha titulat un conegut diari avui la notícia. En aquests moments de crisi, un repte i oportunitat com aquest és dels que poden il.lusionar i cohesionar una ciutat i un territori. Des de la distància del temps i des del record de la meua estada al Senat, he de reconèixer que precisament participar en dos actes institucionals de suport a la candidatura han estat uns dels moments més gratificants.

El primer va ser el 27 d'abril de 2009, assistint a l'assemblea del COE a Madrid, en que s'oficilitzà la candidatura als Jocs del Mediterrani, i el segon moment, el 24 de febrer de 2010, quan vaig presentar al plenari del Senat una moció de suport de la Cambra Alta a la candidatura, moció que va rebre el suport unànim,  una de les escasses votacions unànimes que he vist aquesta la legislatura marcada per la crisi i massa vegades per l'enfrontament, moment especials que els mitjants tarragonins recolliren en les seues cròniques i que ens deixaren constància::

"El portaveu d’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, ha realitzat una completa exposició del projecte tarragoní i durant més d’una hora, els portaveus de tots els grups parlamentaris han intervingut a favor de Tarragona 2017. La moció s’ha aprovat per unanimitat i ha rebut l’ovació de tota la Cambra Alta. La senadora del PP i medalla d’or en judo de Barcelona ’92, Míriam Blasco, ha elogiat la feina feta des de la candidatura i el portaveu de CIU, Josep Maldonado, ha proposat que el Senat realitzi una aportació pressupostària a Tarragona 2017 en els pressuposts del pròxim exercici.".


Amb el record d'aquest votació històrica al Senat,  amb dues fotografies d'aquell dia, aixi com les dos entrades al bloc, dos paraules:


                                         FELICITATS TARRAGONA !!!.

DARRERES ENTREVISTES COM A SENADOR

Aquesta setmana he mantingut dues entrevistes televisades, amb Canal TE i el Canal 21, amb Diana Mar i Gustau Moreno respectivament. El motiu era prou conegut, fer les valoracions del que ha estat el meu pas pel Senat  /2008-2011). La Marfanta, de Gustau Moreno, el bloc en majúscula de les Terres de l'Ebre, ha publicat un resum de la seua entrevista de dimarts al Canal 21:

"El senador republicà de l’Entesa Catalana de Progrés, el flixenc Pere Muñoz, ha afirmat aquest dimarts que el govern de l’Estat ha “menyspreat” les Terres de l’Ebre. Durant una entrevista al programa Primera Columna, Muñoz ha fet un balanç negatiu de la legislatura al Senat, ja que -a causa de la crisi- ha calgut aprovar a contracor una sèrie de lleis que estan desmantellant l’estat del benestar, com ara la reforma laboral, la reforma de les pensions o la mateixa reforma de la Constitució. Però sobretot, el senador de l’Entesa ha recordat que l’Estat només se’n recorda de les Terres de l’Ebre quan es parla d’aigua o de la gestió dels residus nuclears, però que -en canvi- ha oblidat al territori quan calia executar obres reivindicades històricament, tant en carreteres com en la millora de les xarxes i els serveis ferroviaris.

En la mateixa entrevista a l’informatiu matinal del Canal 21 Ebre, el senador d’Esquerra ha repassat altres punts negres de l’acció del govern de l’Estat al territori, com l’aturada de les obres de la variant de l’Aldea o el fet que cap tren Euromed tingue parada a l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta, tot i que hi ha una moció aprovada al Senat que garantia un tren diari. Segons ha recordat Muñoz, els socialistes en van abstenir a l’hora de votar aquesta moció al Senat, i per això no ha estat respectada. En canvi, el senador i exalcalde flixenc ha destacat com a fet positiu l’inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix, després d’haver-hi insistit molt tant des de l’Ajuntament com al Senat.

Finalment, Muñoz ha conclòs que el procés de selecció de la ubicació del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, al qual opta l’Ajuntament d’Ascó, és un exemple més i molt clar de la poca seriositat i de la improvisació que ha practicat el govern de l’Estat. El senador republicà ha criticat que fa mesos que el PSOE no té cap intenció de fer res, ja que és un tema molt impopular a tot arreu, i que deixarà al futur govern del PP la decisió sobre la seu de l’MTC."

FENT BALANÇ

Si dissabte passat vaig fer balanç de la feina feta durant la Legislatura al Senat davant la militància d'ERC al Congrés Regional celebrat a Roquetes, avui ha estat en roda de premsa, acompanyat pel candidat ebrenc al Congrés, Adam Tomàs, als mitjans de comunicació de l'Ebre.

"El senador Pere Muñoz ha fet balanç de la legislatura destacant el menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre

El senador d’Esquerra dins del Grup de l’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, ha fet balanç de la seva tasca en la legislatura que acaba, acompanyat del cap de llista per les Terres de l’Ebre a les properes eleccions espanyoles. Muñoz, portaveu del tercer grup de la Cambra a la Comissió de Foment i a la de Peticions, ha afirmat que ‘aquesta legislatura passarà a la història per les retallades contra l’estat del benestar que  ha aplicat el Govern espanyol’. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, Muñoz ha afirmat que ‘tal com ens vam comprometre, hem portat la veu de l’Ebre a Madrid’. Segons el senador, ha estat una legislatura caracteritzada ‘pel menyspreu del Govern espanyol cap a les Terres de l’Ebre’ i, per tant, ‘hem reivindicat les inversions i les infraestructures que fa anys que necessitem a l’Ebre i que, malgrat que tenen partida pressupostària, el Govern espanyol no executa’. Muñoz ha sentenciat que ‘les Terres de l’Ebre continuem sent el forat negre de les inversions i les infraestructures del Govern espanyol’. 

Els temes sobre els quals més ha incidit Muñoz han estat ‘les infraestructures i el medi ambient, que continuaran sent els principals reptes del territori per a la propera legislatura’. Així, Muñoz ha presentat diverses iniciatives parlamentàries per demanar la construcció de l’autovia A-68 entre Aragó i Catalunya, per denunciar la paralització del projecte de l’autovia A-7 entre la Jana i l’Ametlla de Mar, el retard en l’execució de les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa i l’aturada de les obres de la variant de l’Aldea. Muñoz ha manifestat que ‘un dels aspectes més negatius ha estat la sensació d’impotència davant la manca de voluntat del Govern espanyol per acabar la variant de l’Aldea’. Fet que contrasta amb ‘l’alegria de veure finalitzades les obres de l’àngol d’Alcanar, l’única infraestructura viària acabada pel Govern espanyol’. Per a Muñoz, ‘clama al cel la política del Govern espanyol de donar allargues a la construcció de les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i l’Aldea, i de l’A-7 entre la Jana i l’Ampolla, tot i que als pressupostos de l’Estat hi ha partides assignades que no s’executen’. Aquest incompliment, segons Muñoz, també s’ha donat en altres partides pressupostàries aconseguides al Senat per redactar projectes viaris, com ara una connexió més segura a les Cases d’Alcanar, que al final no s’han fet."

Muñoz també ha recordat que a la Comissió de Foment ha lluitat per millorar la xarxa i el servei ferroviari al nostre territori, tant el corredor del mediterrani com la línia Reus-Móra-Casp, tot rebutjant el tancament d’estacions i la reducció de personal. El senador ha lamentat que el Govern espanyol no hagi volgut donar compliment a la moció que ell va presentar i es va aprovar demanant l’aturada d’un Euromed diari a l’estació de l’Aldea.

Pel que fa als temes mediambientals, Muñoz ha destacat les iniciatives demanant el rebuig a la instal·lació del cementiri de residus nuclears, la demanda d’un calendari d’execució de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix, la de revisar dels plans d’emergència nuclear i la d’elaborar un pla de dinamització i diversificació econòmica de la zona nuclear per quan s’arribi al final de la vida útil de les centrals. Muñoz ha contrastat ‘l’inici de la neteja de l’embassament de Flix com a gran notícia positiva’ amb ‘les grans amenaces que signifiquen per a la propera legislatura el cementiri nuclear d’Ascó i un possible transvasament de l’Ebre’.

Adam Tomàs, cap de llista d’Esquerra a les Terres de l’Ebre per a les properes eleccions espanyoles, després de felicitar a Muñoz per la seva feina, ha afirmat que ‘a Madrid cal anar a defensar el territori per damunt de les sigles de partit’. Tot i això, ha volgut recordar que ‘sempre que Esquerra ha tingut força a Madrid, les Terres de l’Ebre han pogut fer sentir les seves necessitats i han pogut plantar cara a les agressions’. Tomàs ha acabat dient que ‘Esquerra és la millor garantia per aturar els peus al PP i fer sentir la veu de l’Ebre a Madrid, lliures d’hipoteques de pactes  o de compromisos amb grups d’interessos’

FINAL DE LEGISLATURA: L'HORA DE FER BALANÇ

Ahir es realitzà la darrera sessió plenària al Senat, fou l'hora del comiat de la IX Legislatura abans de la dissolució anunciada pel 27 de setembre. És l'hora de fer balanç, dissabte el faré davant dels militants d'ERC al Congrés regional que es celebrarà a Roquetes i la setmana que ve als mitjans de comunicació. Hauran estat 7 preguntes orals en Ple a ministres com Rosa Aguilar, Magdalena Álvarez, J. L Sebastián o el mateix J L Pérez Rubalcaba, 2 interpelacions,  2 mocions conseqüència d'interpel.lació, 159 preguntes amb resposta escrita... he participat en 19 projectes de Llei, 35 mocions, etc, etc.

El mitjans de comunicació  ja han començat a fer balanç, i molt concretament les valoracions polítiques corresponents i pensant més enllà del 20 de novembre, data de les properes eleccions generals.

Així pel que respecta al Senat ens ofereixen unes dades que no ens poden passar per alt, un avís per a navegants:

"‘Populares’ y ‘convergentes’, aliados en el Senado desde hace tres años

El PP es el grupo con más iniciativas aprobadas (88 mociones). De las 140 presentadas por los ‘populares’, CiU ha apoyado el 64%."

"Nadie en el PP duda que, tras las elecciones del 20N, pactarán con CiU, tengan los populares mayoría absoluta o no. Pero, además, hay una prueba evidente del futuro acuerdo entre conservadores y nacionalistas: han sido socios en el Senado desde 2008. Socios sin pacto firmado, eso sí." .

Al Senat amb unes característiques peculiars el PP ha tingut a questa legislatura la majoria relativa de senadors, per damunt del PSOE, i per tant, ha estat el PP qui ha presentat més mocions (140)  i qui n'ha conseguit veures més d'aprovades, la majoria gràcies al suport dels grup de CiU, exàctament el 64 per cent de les presentades.

A exempció de temes com la llengua, els toros o matèries competencials per a Catalnya, gairebé sempre hem vist com han coincidit  PP i CIU o CiU i PP, un total de 109 cops.:

"los dos grupos han unido sus votos más de 100 veces en tres años y medio, según un estudio de recuento publicado en El Mundo.".

El Ple del Senat de la IX Legislatura ha vist com s'han aprovat:

88 mocions del PP
56 mocions del PSOE
48 (de les 53 presentades) de CiU i
29 (de les 33 presentades) de l'Entesa Catalana de Progrés.

DARRERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Avui s’ha publicat el Diario de Sesiones del Senado del passat dia 13 de setembre, on es pot llegir totes les intervencions d’aquella tarda, des del darrer discurs del president José Luís Rodríguez Zapatero fins el darrer punt de l’ordre del dia que fou el “Debate de la moción del Grupo Parlamentario Catalán en el Senado de Convergència i Unió, por la que se insta al Gobierno a la adopción de determinadas medidas en relación con la priorización de las inversiones en infraestructuras ferroviarias del Estado”. Debat on vaig fer la meua darrera intervenció en català  al Senat com a portaveu de l'Entesa, després de la realitzada en defensa del Corredor del Mediterrani, intervencions que els diari de sessions ens permet llegir tant en castellà com en català.. Vagi per endavant la darrera intervenció 

“Aquesta moció va ser registrada el passat 15 de juliol i va coincidir amb la decisió del Ministeri de Fomento de tancar un servei d’AVE per deficitari, una línia que utilitzaven nou passatgers de mitjana diària, el que vol dir 18.000 euros diaris de pèrdues, costos operatius i no s’inclou l’amortització de la inversió, amb uns costos de construcció d’aquest línia de 3500 milions d’euros i no parlem d’una altra línia que va costar en el seu dia 4200 milions d’euros i que l’any 2010 va tenir una freqüència de passatgers que no arriba al 25% de la seva capacitat. Per no parlar d’autopistes sense peatge i de peatge. L’any 2008, Espanya tenia 14 699 km d’autopista i d’autovia, i era el tercer país del món, només superat pels EUA i la Xina, molt per sobre d’Alemanya i França. Amb exemples de manca de planificació claríssima com la de l’autopista AP41 o la de Madrid-Toledo, amb tràfic inferior al 79% del previst. Algú ha dit que era un petit error de càlcul. Per no parlar de l’M12 a Madrid o de l’AP36 de Ocaña a Roda, etc, etc
Així no ens estranya la moció de la senadora Candini alhora de demanar un informe detallat dels període 2011-2014 sobre la priorització de les inversions en infraestructures. O l’estudi d’explotació i viabilitat de línies de l’alta velocitat, o l’informe de servei ferroviaris de transport de viatgers, o l’informe de viabilitat econòmica d’utilitat pública de projectes de més de 200 milions d’euros, o d’impulsar inversions de rodalies com el corredor mediterrani als ports de Tarragona i Barcelona.

Amb tot, crec que la senadora Candini entendrà que aquesta moció conseqüència d’interpel·lació es debat quan la legislatura és a punt d’acabar. Per tant, encara que s’aprovi en aquest ple, no podrà passar d’una manifestació d’intencions ja que el seu mandat al govern decau amb la dissolució de les Cambres. No obstant, el contingut de la moció és un testimoni de l’anàlisi i les reivindicacions que s’ha fet al govern del PSOE en matèria d’infraestructures durant la legislatura. Si fem història, el grup de Convergència i Unió té la seva pròpia quota de responsabilitat pel que fa a aquestes inversions en matèria d’infraestructures a l’Estat espanyol amb la seva política d’aliances de manera reiterada i intermitent tant amb els governs del PSOE com del Partit Popular. Pel que fa concretament a l’alta velocitat, també han tingut durant molts anys, especialment quan manava el Partit Popular, una política entusiasta de suport a l’alta velocitat tot i el seu elevat impacte pressupostari, que ara es qüestiona, en detriment dels serveis ferroviaris de proximitat com els de rodalies i regionals.
En l’etapa del ministre José Blanco al capdavant del ministeri s’ha produït una certa rectificació en relació a les orientacions polítiques de l’etapa anterior. S’ha impulsat segurament condicionats per la crisi econòmica des del ministeri una gestió més racional i austera. Hi ha hagut més cura en l’avaluació de l’impacte econòmic dels projectes d’infraestructures pendents. No obstant això, aquest procés de revisió ha tingut els seus límits atès que s’han mantingut algunes directrius en relació a les quals mantenim el nostre desacord. Així, no podem assumir la defensa de la rendibilitat de les inversions de l’ave que va fer el ministre a la compareixença davant la interpel·lació de la senyora Montserrat Candini. L’Estat espanyol és el primer país europeu i el segon del món en quilòmetres de gran velocitat, la qual cosa ja representa en sí mateixa un despropòsit. Però, a més a més, en un model de crisi econòmica com l’actual, cal assignar uns fons públics escassos a altres finalitats més profitoses per a la reactivació econòmica. Pel que fa a les decisions d’inversions a l’alta velocitat i la resta d’inversions en infraestructures, cal aprofundir molt més en allò que s’ha fet fins ara i en l’anàlisi cost-benefici, intentant compatibilitzar l’impacte econòmic i els beneficis socials que produeixen i valorar si aquests compensen els seus costos. Tot indica que les rutes de l’alta velocitat previstes no assoliran les ràtios del trànsit de passatgers necessaris per a la rendibilitat econòmica i social que requereix la magnitud de la seva inversió. I d’altra banda, s’ha donat per fet que la construcció de noves infraestructures de transport comporten un benefici automàtic per a l’economia o en l’ocupació quan no sempre és així. El trànsit que mou l’alta velocitat al conjunt d’Espanya és inferior als passatgers de la línia París-Lió, on l’any 2009 es van traslladar 25 milions de passatgers, el doble de totes les línies d’alta velocitat de l’Estat...”

EL CORREDOR FERROVIARI DEL MEDITERRANI AL SENAT

Ahir va ser un dels temes del dia, una pregunta sobre el Corredor del Mediterrani i una interpel·lació al ministre de Foment  José Blanco sobre la Travessia Central dels Pirineus. Ministre que a la pregunta, ens digué  que el proper 19 d’octubre la Comissió Europea anunciarà la prioritat del Corredor del Mediterrani, i en canvi a la interpel·lació esmentà fins a 5 corredors ferroviaris prioritaris pel ministeri, tots en xarxa seguint l’esperit de la reconeguda Espanya radial.

Així, al vespre, el que havia de ser una clara Moció de suport al Corredor Ferroviari del Mediterrani, on s’instava a defensar de forma clara i decidida davant les institucions europees a que el Corredor Ferroviari Mediterrani sigui declarat prioritari en tota la seva extensió, des de Algesires fins la frontera francesa, es transformà en un joc d’equilibris entre el PP i PSOE, una moció descafeinada de suport amb la inclusió a l’acord final d’altres corredors per allò d’acontentar tothom, aconseguint així els 228 vots dels PP i dels socialistes, amb 16 senadors i senadores que decidirem mantenir-nos al marge.

Això, segurament,  ajuda a entendre el fet que cap mitjà de comunicació se n’hagi fet ressò. Amb dades actuals, vaig preguntar a la Cambra, com a representant a la comissió de foment:  com és pot qüestionar una zona que representa el 40 per cent de la població de l’estat, prop del 50 per cent de la producció agrària, el 55 per cent de la producció industrial, el 60 per cent de les exportacions, quasi el 60 de tràfic terrestre de mercaderies, el 65 per cent del tràfic marítim o el 70 per cent de la indústria turística ?.

Mentre no es demostri el contrari, com diu l’economista Germà Bel al seu estudi “Espanya, capital París”, Espanya  és única, en el sentit de que no existeixen altres països amb costa en que les prioritats del ferrocarril de mercaderies es situïn a més de 300 km dels principals ports per volum de càrrega. Madrid és molt Madrid !!

AL SENAT, REFORMA EXPRÉS A CORRE-CUITA

DEMÀ DIA 7 I AL SENAT: SEGONA PART.

Divendres fou el Congrés qui aprovà la "reforma expres" de la Constitució, aquesta tarda, gairebé coincidint amb la protesta al carrer de milers i milers de persones contra la reforma constitucional,  els senadors nomenats pel Parlament han intervingut per expressar el seu vot davant la comissió d'afers institucionals, en representació dels senadors d'ERC ha intervingut Miquel Bofill, encara que és d'elecció directa. Demà per la tarda viurem al Senat la segona i definitiva part.  Per la importància del seu discurs al Parlament podeu llegir un breu de la seva intervenció:

"Bofill: “Ens hem de preparar per saltar el mur constitucional amb què ens volen barrar el pas”

El senador Miquel Bofill, en la seva compareixença al Parlament de Catalunya, assegura que la reforma ve a reblar el clau de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i que la Catalunya rica i plena no hi cap a la Constitució.

El senador d’Esquerra, Miquel Bofill, en la seva compareixença davant del Parlament de Catalunya ha fixat la posició d’Esquerra en el debat que es produirà demà en el Senat com a tràmit de la reforma constitucional. Bofill ha explicat que  ‘la reforma constitucional que ens trobem sobre la taula no és precisament aquella reforma promesa del Senat per adequar-lo a la pluralitat, sinó la reforma centralista, feta sense el mínim respecte a les CCAA que, malgrat veure’s afectades profundament en la seva autonomia financera, i per tant en la seva autonomia política, no només no han participat en l’elaboració, sinó que ni tan sols han estat informades prèviament, ni se’ls ha fet cap consulta’.

Segons Bofill, ‘el PP i el PSOE, amb aquesta iniciativa, per les formes i pel contingut, han vingut a reblar el clau de la sentència del Tribunal Constitucional i a dir que la Catalunya rica i plena no hi cap a la Constitució espanyola. Els partits espanyols tanquen la porta a les nostres aspiracions i l’obren a l’ofec de la nostra ja limitada autonomia financera’.

En el decurs de la seva intervenció, el senador d’Esquerra ha assegurat que vénen temps difícils en què ‘ens hem de preparar per saltar el mur constitucional amb què ens volen barrar el pas i mantenir-nos sotmesos’. En aquest context, Bofill afirma que ‘el poble català haurà d’afirmar la seva sobirania, exercir el seu dret a decidir, treballar per tal que Catalunya pugui seure directament als òrgans de decisió de la Unió Europea, per participar-hi amb independència i amb tots els drets com a estat membre’.

Bofill ha exposat els arguments per no avalar aquesta reforma ja que no la considera necessària ni urgent, nega el debat parlamentari i l’aval popular, liquida l’autonomia financera de les comunitats autònomes i obvia l’heterogeneïtat competencial, redueix l’estat del benestar, té un marcat caràcter ideològic neoliberal i conservador i esquiva les necessàries reformes d’altres articles de la Constitució."

E-MAILS CONTRA LA REFORMA CONSTITUCIONAL

La notícia del dia ha estat sens dubte la presa en consideració del Congrés dels Diputats de la reforma de la Carta Magna espanyola. El proper divendres es tornarà a votar per la modificació de la “Constitución española” i la setmana que ve ho haurà de ratificar el Senat.

Des del 23 d’agost, quan s’anuncià el pacte PSOE – PP sobre la “reforma expres” de la “Constitución Española”, curiosament fins ara intocable,  he rebut, com la resta de senadors i senadores,  un allau diari de correus a l’adreça del senat, molts d’ells repetits, però tots en el mateix sentit, heus aquí una breu relació d’alguns dels títulars d'aquests e-mails.

“Pidiendo sensatez. Apoye el referéndum para ratificar la reforma de la Constitución. Referéndum acerca de la Reforma Consitucional. Basta de actuar  a espaldas del pueblo! Basta de imponer medidas que solo benefician los Mercados! !No sin mi voto! Ahora más que nunca, democracia real  ¡Ya! REFORMA DE LA CONSTITUCIÓN. En nombre de la democracia / dictadura le ruego hacer su trabajo. YO TAMBIÉN QUIERO DECIDIR. Haga su trabajo, por favor. Vote por el referéndum. Petición de una ciudadana. NECESARIO. ¿Hay algun senador democràtico? En defensa de la soberania popular. Apelando a sus conciencias. Cambios tan importantes en nuestra Carta Magna no deberian hacerse tan a la ligera.  Yo quiero votar. Gracias por escucharnos. REFERENDUM YA! La soberania nacional reside en el pueblo español, dejadanos decidir si queremos primero comer y después pagar las deudas... Millones de voces reivindicando un futuro mejor...”

EL SENAT I LA REFORMA DE LES PENSIONS

Aquest vespre s'ha aprovat en comissió el projecte de llei sobre "actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social", segurament la llei més important de la legislatura. En representació dels meus companys d'ERC he defensat la proposta de veto que ha estat rebutjada per 14 vots i 12 abstencions, abstencions corresponents als senadors i senadores del PP. 

És difícil d'entendre com els tres senadors que hem presentat veto,en representació d'ERC, IC i BNG, no hem pogut votar, per no ésser membres de la "comissió de treball i immigració". Per una lectura ràpida podeu llegir la nota de premsa de l'Entesa Catalana de Progrés:

"ESQUERRA REPUBLICANA E INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS DEFIENDEN SUS VETOS A LA REFORMA DE LAS PENSIONES

Lamentan no estar representados en la votación de esta Ley al tramitarse en Comisión en el Senado

El senador Pere Muñoz ha defendido el veto de ERC presentado por los tres senadores de esa formación inscrita en la Entesa Catalana de Progrés a la Ley de Reforma de la Seguridad Social y ha dicho que “hoy es  uno de los días más tristes del Senado por las formas y el contenido de la Ley. Al límite y en el tiempo de descuento se aprueba la ley más importante de la Legislatura y se va a borrar un pilar básico del movimiento obrero: la jubilación a los 65 años”.  Muñoz ha afirmado que “con lo de hoy, entendemos la falta de credibilidad de esta cámara y la desafección de la ciudadanía con la política.”

Por su parte, el senador Jordi Guillot ha defendido el veto de ICV presentado por los dos senadores de esta formación inscrita enla Entesa Catalana de Progrés a la Ley de Seguridad Social y ha expresado igualmente su disconformidad con que no se haya llevado al Pleno del Senado “por el impacto del debate y la importancia de esta ley; porque se impide la expresión de la pluralidad de los grupos de la cámara, como es el caso de la Entesa, ya que los senadores que presentan veto no lo pueden votar; además de que en momentos de fuerte crítica a la política esta situación perjudica a la imagen de la política.”

También Guillot ha dicho que “este es un ajuste rechazado socialmente, el 80% de la población no está de acuerdo y alargar la jubilación hasta los 67 años es claramente antisocial. Para Guillot, “se ha forzado a los sindicatos a una negociación a la defensiva”, además de que “no tiene lógica retrasar la edad de jubilación cuando la crisis está haciendo tan difícil encontrar trabajo.”

Los dos vetos han sido rechazados por la Comisión de Trabajo del Senado en competencia delegada."

GESTIÓ AEROPORTS - LLEI DE RESIDUS I SOLS CONTAMINANTS

Aquest matí he intervingut dues vegades al ple de Senat, la primera ha estat a primera hora com a portaveu de Foment devant una moció del PP per la que s’instava al Govern a adoptar determinades mesures en relació amb el model de gestió aeroportuaria. Ha estat un debat on el PP posava en qüestió els acords del Congrés dels Diputats del passat 8 de febrer a partir d’una moció d’ERC.

Els serveis de premsa de l’Entesa han fet el següent comunicat:

“MUÑOZ RECORDA AL PP QUE EL MODEL DE GESTIÓ D'AEROPORTS JA S'HA DISSENYAT 

El senador intervé en el debat d'una moció del PP que ha estat rebutjada 

El senador per Tarragona, Pere Muñoz, portaveu de l’Entesa en la Comissió de Foment, ha intervingut en el debat de la moció del Grup Popular sobre la gestió aeroportuària. L’Entesa ha votat en contra i la moció ha estat finalment rebutjada. 

Muñoz ha dit que no té raó de ser un model centralitzat en lloc de radial, d'una aeroport principal i d’altres secundaris. Muñoz ha afegit que el que funciona en el món són els aeroports amb gestió individualitzada i circular que competeixen entre ells en el qual l'administració territorial té un paper determinant. 

Ha recordat el senador que el full de ruta cap al nou model va quedar marcat el 8 de febrer de 2011 quan es va aprovar una moció en el Congrés que va contar amb el suport de tots a excepció del PP.”

La moció del PP ha estat rebutjada pels 127 vots de l’Entesa, CiU, PSOE, Nacionalistes i part del grup Mixt.”

La segona intervenció ha estat a darrera hora del matí i ha estat en relació al Projecte de Llei de Residus i Sols contaminants. Defensant 28 esmenes pròpiament d’ERC de les 224 esmenes presentades. Projecte de Llei que s’ha tramitat per la via d’urgència al Senat i que és la transposició de la Directiva del Parlament Europeu 2008/98/CE i del Consell de 19 de novembre de 2008, una directiva que aspeira a transformar la Unió Europea en una societat del reciclatge. Aquesta llei sera votada a final de la tarda.