NEUS CATALÀ EN EL RECORD.

Neus Català, dels Guiamets, única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück, ens ha deixat avui als 103 any.

El 23 d'octubre de 2010  el poble de Flix va tenir l'honor de compartir un emotiu acte a Flix amb  Neus Català, com vaig escriure aleshores al blog, "l'obertura al públic de l'exposició "MAUTHAUSEN. UNIVERS DE L'HORROR" va tenir un valor afegit inqüestionable: La presència i la emotives paraules de Neus Català, qui amb els seus 95 anys no va voler perdre's aquest acte flixanco".

Fent memòria al blog de les referències i trobades amb Neus Català,  m'agradaria esmentar-ne dues. La tarda del dijous jarder de l'any 2013 quan vaig tornar a tenir l'ocasió de retrobar-la tot llegint Engels a la residència de la gent gran dels Guiamets, aquesta vegada el motiu era per felicitar el 101è aniversari al seu germà Lluís, un referent de d'independentisme d'esquerres. Encara recordo com al final de la celebració de cop es posa dreta i ens animà a cantar els Segadors, amb visques a Catalunya Lliure.

La darrera trobada va ser el juny de 2015, amb els amics Xavier i Andreu, aquesta vegada amb motiu de participar a la celebració del seus 100 anys, entre molts regals, l'amic Andreu li lliurà un exemplar amb una dedicatòria molt especial del seu premi Josep Pla de novel·la "El poeta del poble".

Un cop s'ha donat a conèixer la notícia de la seua mort, els mitjans i les xarxes s'han omplert amb emotives referències a la seua persona, de totes un tuit m'agradaria esmentar, la del pres polític i referent de la lluita per la memòria històrica, Raül Romeva:

  Raül Romeva i Rueda‏ @raulromeva

"Quina tarda tan grisa. L'antifeixisme perd avui un referent inigualable, un símbol de llibertat i valentia. Neus, no tinguis cap dubte que, amb el teu mestratge, continuarem la lluita. Per tu i per totes: no passaran. Descansa en pau."

PRIMERS CARTELLS D'ERC PEL 28A

VA DE LLIBERTAT. Aquesta passada nit, seguint la tradició la gent d'ERC de Flix hem sortit a les 24 hores a penjar els primers cartells. Ha començat oficialment la campanya electoral de les generals del 28 d'abril, amb la novetat  del segon lloc a les llistes al Congrés de NORMA PUJOL FARRÉ,  regidora de Joventut, Igualtat i Cultura de l'ajuntament de Flix i Directora General de Joventut, una segona posició que li ofereix moltes probabilitats de sortir escollida com a diputada. Llista al Congrés dels Diputats que encapçala el diputat Jordi Salvador Duch. Amb Miquel Aubà Fleix, Laura Castel Fort i Josep Rufà Gràcia com a candidats als Senat. 

Eleccions generals que enguany per la circumscripció de Tarragona s'han presentat 15 candidatures al Congrés i 13 al Senat.

DIVENDRES 12 ES PRESENTA "FLIX EN GUERRA (1936-1939)".

El proper divendres 12 d’abril, a les 19.30 h i a la Biblioteca Municipal Artur Bladé Desumvila, l' historiador Ireneu Visa presentarà la darrera publicació de l'Associació cultural La Cana, el llibre Flix en guerra (1936-1939) - De la construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l’Ebre, quart volum de la col·lecció Lo Pedrís.

Aquest matí els autors del treball Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch, així com el president de la Cana, Jaume Masip i jo mateix, com a cap de publicacions, hem participat al programa Lletres Mil de Radio Flix per a parlar del procés i importància de la seua publicació, realitzada amb motiu del 90è aniversari de la final de la Guerra civil.

Realitzada pels historiadors  Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch, coneguts a Flix pels seus treballs com arqueòlegs als refugis antiaeris del carrer Sant Josep  dels Pontoners, l'obra, amb dades i imatges inèdites,  al llarg de 128 pàgines,  ens ofereix  un recull dels principals fets, successos, conseqüències i protagonistes de tres anys de conflicte fratricida.  A més, la publicació té una presentació per part de Jaume Masip, un pròleg de Josep Sánchez Cervelló, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili i un apèndix amb la "Cronologia de la Guerra Civil a Flix", aportació complementària meua.

PRESENTACIÓ CANDIDATURA D'ERC - ENTESA PER FLIX

Norma Pujol Farré‏ , la nostra candidata al Congrés,  ha escrit el següent tuit. "Ahir vam presentar la candidatura d'ERC @entesaperflix. Va ser una nit especial, molt il·lusionadora, amb emocions, amb valors republicans, de molta feina i molta més que en farem! Gràcies a tothom qui ens vau acompanyar! #CompromísAmbFlix".

La gent ERC-Entesa per Flix anit va donar a conèixer la candidatura per a les properes eleccions municipals del 26 de maig. Personalment va ser un retrobament especial amb el municipalisme, després d'haver encapçalat la candidatura  d'esquerres de l'Entesa de Flix el 3 d'abril de 1979, a les primeres eleccions municipals després del franquisme i després d'haver estat alcalde 14 anys en dos períodes diferents, va ser un honor poder adreçar-me als assistents i alhora tancar al lloc 21 la llista de suplents de la candidatura.

La candidatura que encapçala Francesc Barbero, avui tinent d'alcalde i diputat provincial, està constituïda per dones i homes amb experiència tant en el funcionament de l'ajuntament com en bona part de les associacions socials, culturals i esportives del municipi, amb un plus afegit de joves del JERC,  una llista força renovada que tanca al lloc 11 l'actual alcalde Marc Mur. Amb un lema electoral reflex d'un acord:  #CompromísAmbFlix

Una presentació especial que va tenir als diferents parlaments un denominador comú: la farsa del judici al procés, el record al presos i exiliats polítics, el fet excepcional de tenir el president d'ERC, Oriol Junqueras, a la presó  i a la secretària general, Marta Rovira, a l'exili. 

Fotografia de Carme Cubells

3 D'ABRIL DE 1979, PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS DEMOCRÀTIQUES.

El dimarts 3 d'abril del 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques  des de l'any 1934. A Flix amb un cens de 3.843 electors, van votar 2.937, els qual van ser 1.758 vots per l'agrupació d'esquerres l'Entesa de Flix, 816 vots per Centristes de Catalunya - UCD, i 337 vots per a la coalició Convergència i Unió, havent optat 26 persones pel vot en blanc o nul.

D'acord amb aquest resultats el 19 d'abril es constituirien els primers ajuntaments democràtics i pel que fa a Flix , com a cap de llista de l'Entesa de Flix,  seria elegit alcalde amb 24 anys i amb el carnet del PSUC a la cartera des de l'època universitària.

Des del blog m'agradaria fer el meu particular reconeixement a tots els components de la candidatura d'esquerres l'Entesa de Flix així com a tots els regidors que en aquells moments de transició democràtica vam compartir els anys més apassionants i transformadors de la nostra història recent.

"40 anys de vot local". El setmanari La República del passat cap de setmana ens oferí un dossier històric d'aquelles dates de l'abril de fa 40 anys, tot recordant la intensitat política de la marató d'urnes d'onze mesos on l'electorat vam passar quatre vegades pel col·legis electorals: dues eleccions i dos referèndums enmig d'un ambient de tensió i crispació permanent. El dossier dedica un apartat especial titulat "Obrint el camí", on recorda que en les eleccions municipals del 1979 a Catalunya es van escollir dinou alcaldesses ( gairebé un 2 per cent del total) i una cinquantena de regidores que van trencar amb els estereotips de gènere, aspecte pel que m'agradaria recordar que una de les cinquantena regidores escollides va ser Magda Clua, la primera regidora de cultura de la nostra democràcia.

Fotografia dels components del primer ajuntament democràtic flixanco, dels quals sis malauradament ens han deixat, d'esquerra a dreta: Josep Arnaiz Musset (Centristes de Catalunya - UCD), Francesc Enseñat Prió (Centristes de Catalunya - UCD), Jordi Ferrer Granolleras (Centristes de Catalunya - UCD), Ramon Garciapons Beá (Entesa de Flix), Pere Muñoz Hernández (Entesa de Flix) , Magda Clua Montaña (Entesa de Flix), Jaume Pros Perelló (Entesa de Flix), Joan Treig Sánchez (Entesa de Flix), Francesc Prunera Vidal (Entesa de Flix), Joan Antoni Català Llop (Convergència i Unió), Josep Pena Visa (Centristes de Catalunya - UCD), Marcel Guiu Biosca (Entesa de Flix) i Joan Casadó Ibáñez (Entesa de Flix).