"Dos cosas son
para mi incomprensibles: un español que ame a su patria y que odie la religión
y un catalán que sea católico sincero y no ame España."
El 17 d’agost de l'any 1924, en
plena dictadura del general Primo de Rivera,
tenim als annals de la història de Flix un acte d’afirmació patriòtica,
de la que se'n farien ressò el Correo de
Tortosa i el Llamp de Gandesa
“=El día 17
del actual se
celebrará en Flix
un acto de
afirmación patriótica, en
el que tomarán parte
varios oradores entre
ellos el reverendo don José
Montagut, de Barcelona.”
“El dia 17
d'aquest mes, a la vila de Flix, tingué lloc un acte de propaganda del partit
que s'està formant de la Unió Patriòtica
al que hi prengueren part (...) i l'afamat
orador Dr. Montagut. Quedà
constituït el Comitè d'«Unió patriòtica». També hi varen assistir alguns
Alcaldes dels pobles del districte.”.
Notícia
referent a la participació d'un orador al poble de Flix que no pot passar com
un acte més, noranta-cinc anys després sabem que l'afamat orador Dr Montagut va ser una des principals ideòlegs de
la falange, del nacional-catolicisme, anticatalanista furibund, detractor de l'ús
públic de la llengua catalana especialment a l'Església... Tota una troballa històrica gràcies al premiat
treball biogràfic realitzat per Jordi
Duran i Suàrez: "El Canonge Montagut. La contribució d'un clergue de
Móra d'Ebre a la construcció del feixisme a Catalunya". XXVI Premi d’Història Enric Bayerri i
Bertomeu, biografia que sens dubte
és una de les principals novetats bibliogràfiques riberenques de l'any 2019.
José
Antonio Montagut Roca, fill i net de carlistes de Móra d'Ebre, seminarista a
Tortosa i graduat en teologia a les
universitats pontifícies de Burgos i Tarragona, amb 24 anys, el 1902, oficià la primera missa a Flix, apadrinat per
Daniel Serres de Móra d'Ebre i Magdalena Castellví de Flix, una estada breu ja
que es traslladà a Barcelona començant una carrera eclesiàstica i política
gràcies a "su celo apostòlico y
dotes oratòrias", "uno de
nuestros más documentados y briosos apologistas", amb una fama de
predicador que aniria creixent amb els anys.
Políticament evolucionà des del
carlisme fins el feixisme tot passant per la Unión Patriòtica durant la
dictadura de Primo de Rivera fins ser un de les primeres "camisas viejas " de la Falange,
formant part el 1932 de la "Junta de Mando de las JONS" a Catalunya. Detingut com a
sospitós de ser l'instigador de la mort dels germans Badia el 15 de maig del 1936 i alliberat aviat ja que l'atemptat s'atribuiria a membres de la FAI.
En començar la
Guerra Civil el trobarem primer a Terol després a Saragossa i a Sant Sebastià al
servei de la "Cruzada". Amb
la dictadura el canonge Montagut
intervindrà el març de 1939 a la catedral de Barcelona
fent el discurs al "funeral por los mártires de la Tradición",
començant un seguit de sermons i conferències a les principals ciutats. L'any
1940 i a proposta de la Falange formarà
part de la Comisión Depuradora del
Magisterio a Barcelona,
Consolidaria aviat un prestigi a l'escalf del
partit únic, actuant sovint com a
capellà de la Falange, rebent l'encàrrec de Luís de Galinsoga,
totpoderós director de la Vanguardia, de col·laborar periòdicament al diari
fins que la salut i l'edat l'obligaren a reduir les seus activitats, limitant-se
a les tasques de "director
espiritual" de l'Escola del Treball de Barcelona i com "assessor religioso de la Jefatura Provincial
del Movimiento".
Els últims anys de la seua vida, morí el 1956,
malalt encara intervindria a Radio Nacional de España i a Radio España amb discursos com: "Isabel de España, norma y estilo de una
revolución nacional", figura protagonista del seu darrer llibre :
"como Reina y como Santa...
forjadora de nuestro destino".
Una biografia
d'obligada lectura d'un personatge singular que Jordi Duran ens presenta molt
ben estructurada, documentada d'una manera didàctica i alhora amena, amb un testimoni d'un dels moments més apassionants de la història del
segle XX, protagonista de vegades brillant, sempre polèmic amb cites
realment impagables:
-
España es una
necesidad para la Iglesia.
- España, labrada por la Religión, como nunguna otra nación, ha vivido siempre consagrada a esa misión trascendental de apostolado espitirual.
-
España es una
creación de la religión
- No se puede ser
independentista y buen católico.
- El catalanismo, aun prescindiendo de su heterodoxia bàsica, construida por su neutralidad religiosa, serà mirado siempre por la iglesia con repugnancia, por ser un elemento disolvente, corrosivo y destructor.
-
Dos cosas son
para mi incomprensibles: un español que ame a su patria y que odie la religión
y un catalán que sea católico sincero y no ame España.
