1970: La Antorcha "des de dalt del cloquer" i la Festa Major.

"Dins poc, des de dalt del cloquer,  les campanes esparciràn el seu dring joiós en senyal de festa". Bona part dels lectors de fa 50 anys, per no dir la immensa majoria, castellanitzats per la dictadura, després de més de trenta anys de franquisme, es preguntaren on era el cloquer des d' on les campanes escamparien el seu dring joiós?

L'exemplar del 15 d'agost de 1970 de la Antorcha, revista local que sortí entre els anys 1959 i 1973,  va ser una sorpresa per als lectors, no només utilitzà el català a la portada sinó que s'atreví a criticar entre línies la programació de la Festa Major com els toros,  les majorettes, la tuna ... tot reivindicant les tradicions catalanes, com les orquestres-cobla, xiquets de Valls, balls populars, ball de bastons, audicions de sardanes... "Tot això es la Festa Major, si més no, la d'enguany sembla que ens vulgui allunyar de la frontera natural de la nostra terra els espectacles s'allunyen de les nostres tradicions".   

Pel seu interès adjunto el text en qüestió, respectant el text original:

"Dins poc, des de dalt del cloquer,  les campanes esparciràn el seu dring joiós en senyal de festa.

Tota la vila s'engalana i s'endiumenja per a festejar i fruir dels jorns de la Festa Major.

La Festa Major, es la manifestació eufòrica de tot un poble que rera el feinejar de tot un any, fa una parada en el cami de la vida per a retrovar-se amb velles amistats, reviure tradicions i recordar costums ja quasi desterrades.

Hi ha entre els actes programats, espectacles qué, per disort, únicament podem veure sense marxar de la vila, aquests dies de la Festa Major. Lluites, braus, xarlotades, equips de futbol de cartell, bones campanyes de comèdia, tot es bo i de preu. Gegants i nanos de cap gros que fan les delícies de la gent menuda i àdhuc dels grans. Bandes de música, "Tuna", Majorettes, curses ciclistes, exposicions, tret al plat... tot un seguit de coses que sembla ens siguin reser-vades per aquests dies per a complicar la vida de les families, doncs sobradament sabem, que per ha veure-ho tot hem de passar molt poc temps a casa, però és igual, tanmateix els hostes que tenim sabràn pendre la raó en paga, doncs contínuament els donem presses ¡pressa que em d'anar al concert! pressa que no veurem començar! pressa per açí i pressa per allà. No és estrany doncs que a la fi diguéssim ¡Gràcies a Déu que ja s'han acabat les festes!

Tot cansa, ens cansem de menjar bé, encara que a empentes i alguna menjada acabada sense postre per por de no fer tard. Ens cansem de mudar-nos de roba i acabem per anar en cos de camisa i sense mitjons.

Tot això es la Festa Major, si més no, la d'enguany sembla que ens vulgui allunyar de la frontera natural de la nostra terra els espectacles s'allunyen de les nostres tradicions ¿perquè els balls populars a la plaça s'han esquifit tant? ¿perquè desterrar els concerts? ¿perquè en lloc de Tuna, Majorettes i braus, no es fa venir per a esplai de tots, ja que per a tots es la Festa Major, un ball de gitanes, o un ball de bastons, o un de pastorets o els Xiquets de Valls per a fer les seves exhibicions folklòriques catalanes pels nostres carrers i places? ¿perquè no una Orquesta-Cobla com es feia anys enrera, per a fer balls populars a la Plaça i audicions de sardanes a llocs diferents?.

Pensem que els aimants de la sardana i del tipisme tradicional català també formem llegió i si no hi som a temps ja per esmenar quelcom de lo programat anotem-ho per l'any vinent."

 

Avui havia de començar la Festa Major !

 

"Aquest any els gegants no podran fer els tradicionals i tan esperats balls de plaça, però els nens i les nenes tampoc es podien quedar sense veure’ls.... Des del dilluns que els gegants romanen exposats a l’Ajuntament Vell per tal que tothom qui vulgui pugui anar a visitar-los". Amb aquestes paraules adreçades als més petits i la imatge dels gegants amb mascareta l'Ajuntament ens recorda que enguany Flix no tindrà la seua Festa Major.

L'editorial de la Veu de Flix que avui hem rebut ens recorda el difícil acord de l'Ajuntament el passat 20 de juliol de suspendre la Festa Major, que s'havien de celebrar entre el 12 i 16 d'agost, convençuts fins el darrer  moment que la podien fer amb totes les mesures de seguretat i preservant la salut, però l'evolució de la pandèmia no ha estat la que esperaven: "Estimem el que tenim. Apreciem les petites coses. Gaudim i compartim, sobretot amb els qui tenim més a prop".

Tot just aquesta tarda hauríem assistit a la tradicional proclamació dels hereus i pubilles i al pregó de Laura Sangrà Herrero, qui a la mateixa Veu de Flix en adreça un breu escrit: "El que no passa en un any passa en un instant, i confiem que el 13 d'agost del 2021 donarem inici a la Festa Major més esperada i celebrada de les nostres vides per no haver-la pogut fer enguany. El risc d'un rebrot és alt... així que cal renunciar a cinc dies de cultura, oci i tradició per guanyar-ne moltíssims de salut col·lectiva".

Imatge de la setmana: Els Mossos d'esquadra desmantellant 1800 plantes de marihuana a Flix.

La fotografia d'agents dels Mossos d’Esquadra retirant plantes de marihuana d'un bancal  podria ben bé ser la fotografia flixanca de la setmana. El passat 6 d'agost va ser notícia, Segons informa la web de l'ajuntament de Flix: "els Mossos d’Esquadra van desmantellar un cultiu de 1.796 plantes de marihuana en una finca de Flix".

"Fa uns dies una patrulla va localitzar la plantació mentre patrullava pels voltants de la població i dijous passat un dispositiu de la policia catalana es va personar a la finca per tal de confiscar la droga. Les plantes, de diferents mides i estats, estaven situades en diversos bancals. Els agents van poder interceptar i detenir un dels responsables del cultiu, el qual vivia en un petit magatzem, però un altre va fugir a peu. La investigació continua oberta per tal de localitzar i detenir la resta d’implicats."

(Fotografia: Mossos d’Esquadra)

10è aniversari de la Residència per a la Gent Gran les Escoles Velles.

"El dia 2 d’agost de l’any 2010 serà una data important en els annals de la nostra història local. El passat 2 d’agost començà a funcionar la Residència Assistida per a la gent gran “Les Escoles Velles” per a les primeres persones grans de les noranta previstes. Amb un inici de les activitats, realitzada en silenci, poc a poc com estava previst, amb ingressos progressius, amb una planta plena a finals del mes d’agost, és la notícia socioeconòmica més important del nostre poble dels darrers anys." ("La Residència ja és una realitat")

Article que vaig escriure a la Veu de Flix del setembre d'aquell 2010. Amb la Residència Assistida per a la gent gran “Les Escoles Velles” estàvem "davant de la inversió més important que ha fet el govern de la Generalitat de Catalunya a Flix, no solament a nivell d’inversió, més de 7 milions d’euros, no solament pels llocs de treball directes i indirectes que crearà, si no molt especialment com a servei bàsic per a la nostra Gent Gran". 

Al llarg d'aquest 10 anys de bon funcionament la Residència s'ha convertit en un equipament i servei bàsic del nostre poble. 

10 anys de funcionament d'un dels símbols de l'estat del benestar al nostre poble. 

10 any de gestió assistencial realitzada primer pel grup d'assistència sanitària Sagessa i després pel grup Eulen sociosanitarios.

I un 10è aniversari que coincideix amb el maleït coronavirus, pandèmia que ha castigat especialment a la gent gran i als usuaris de les residències. 

Les dades son preocupants, hem de recordar que Catalunya té 976 residències i que gairebé a la meitat de les mareixes no han tingut cap decés pel coronavirus i una d'elles és la Residència de Flix. 

Davant aquesta efemèride, hem d'agrair el bon fer dels seus professionals i responsables de l'atenció a la gent gran al llarg d'aquest 10 anys i molt especialment en aquests moments tan complexos mesos de virulència de la pandèmia.

A més a més, en aquests temps difícils que ens toca viure, fa pocs dies ens han ofert una bona notícia, la Generalitat ha anunciat que en breu s’iniciarà la instal·lació de circuit d’oxigen a la Residència de Gent Gran "Escoles Velles", obra suposarà la instal·lació de 30 preses per a oxigenoteràpia amb una inversió de 59.874,71 euros.

Flix 1870

Fa 150 anys  Flix tenia 2.172 habitants. L'alcalde era Jaume Mestres Larrosa, partidari del general Joan Prim.

El bisbe de Tortosa, Benet Vilamitjana i Vilà, catòlic integrista molt proper al carlisme, impulsà un moviment destinat a exigir la Unidad Católica de España organitzant una recollida de signatures a la diòcesis: A Flix signaren  1.350 persones, el 62,20 per cent de la població.

Antonia Lopez Girón és nomenada mestra a Flix ( ho serà  fins la seua mort l'any 1901)

15 de juny. Projecte de carretera "de tercer orden" entre Lleida - Flix - Reus (El Tarraconense, 13/05/1870)

28 de juliol. Tot i que  encara no s'havia iniciat al III guerra carlina (1872-1876), segons el diari El Imparcial prop de Flix també hi havia una partida carlina de 13 homes armats de fusells i trabucs. El seu uniforme era compost de brusa, pantalons i boina blava.

“En un suplemento que publicó ayer El Imparcial, leémos lo siguiente: EI Gobierno há recibido hoy noticias de las autoridades militares de Zaragoza, en que se le anuncia haber aparecido el dia 24 una partida de 13 hombres, armados con fúsiles y trabucos en los alrededores de Flix, y ayer otra de 20 hombres entre Tivissa y Ginéstár, al mando de un individuo llamado José Pallares, por sobrenombre «El Sans.» Ambas partidas parecen proceder del Priorato, y se dirigen aparentemente al Maestrazgo por el punto llamado Ascó.

Llevan una especie de uniforme, compuesto de blusa y pantalones y boinas azules, y se dicen partidarios de Carlos VII; pero en realidad no puede considerárseles más qué como malhechores ó  latro-facciosos, pues su, primera hazaña ha sido cometer algunas tropelías” (1)    

Sobre el turó més elevat del meandre, i sota la direcció del Cap Toñina, es construí el castell nou amb l'objectiu de controlar el pas de barca de “dalt” i  les comunicacions terrestres i marítimes.

23 d’agost. Es suprimí l’administració de venda de “Sal” a Flix per haver-se acabat les existències.

15 d’octubre. L'alcalde constitucional de Flix, Jaime Mestres, publica els tres districtes amb els corresponents col·legis electorals per a les eleccions provincials i municipals. Gràcies a aquest decret tenim la relació de carrers i places del nomenclàtor urbà.         

16 de novembre. Amadeu de Savoia és nomenat rei constitucional (el seu mentor, el general Prim havia estat assassinat la nit abans de la seua arribada a Madrid). L'ajuntament de Flix que estava en mans de partidaris de Prim envià un telegrama de felicitació per l'elecció d'Amadeu I com a rei d'Espanya: "felicitando á las Cortes y al Gobierno por la elección de monarca"  (2)   

1 de desembre: Flix es solidaritzà amb una recol·lecta de 184 rals amb els pobres de Barcelona.(3)      

24 de desembre. Salvador Galcerá Algueró nomenat jutge municipal i el propietari local Magín Pujol Miró fiscal municipal.

Aquest any quedà en desús el vell cementiri situat al costat de l’església.

---

     (1)La Discusión. 28 de juliol de 1870.

     (2)La Iberia, 7 desembre de 1870.

     (3)Boletín Oficial de la provincia de Tarragona Nº 198 - 1870 .