30 d’abril del 2010
BANDOLERS: JOAN SABATER, (a) "ULLOTS".
29 d’abril del 2010
28 D'ABRIL AL SENAT
Debat amb majúscules el que es va viure ahir al ple del Senat, el descriu l’AVUI, qui afegeix que “En uns temps en què augmenta la insatisfacció amb la política, els senadors van mostrar que la cambra alta també existeix i que hi ha categoria. Tot venia arran d'un tràmit -ja se sabia- aprovat gràcies al suport del PSOE i que consistia en la iniciativa de 34 senadors -la major part catalans- per reformar el reglament de la cambra per ampliar-hi l'ús de les llengües cooficials. Només el PP, i la seva antiga sòcia d'UPN, s'hi van girar d'esquena”
Ha estat una iniciativa firmada pels membres de l'Entesa (PSC, ERC, ICV i EUiA), CiU, PNB, PSM i dos senadors més de les Illes, Coalició Canària i el senador aragonès del PAR. La moció va ser efensada per Miquel Bofill (ERC - Entesa), i intervingueren els portaveus de tots els grups polítics: R Aleu (PSC - Entesa), J Vilajoana (CiU), L Leanizbarrutia (PNB), del grup mixt P. Sampol, P. Torres, R Bagur, R. Tuñon, M. Caballero (UPN), X M Pérez Bouza (BNG), J Van Halen (PP) i L Pajín (PSOE) “"Puc parlar valencià i puc entendre'm amb els meus companys de Catalunya, de València, de les Illes i amb alguns d'Aragó". La intervenció de X M Pérez Bouza provocà la intervenció de M. Fraga “"no permeto que ningú em doni lliçons de galleguisme".
Abans, al primer punt del matí, vaig participar en nom de l’Entesa Catalana de Progrés al debat de la moció per la que s’insta al Gobern a adoptar determinades mesures en relació amb l’execució de les Inversions previstes al Pla d’Inversions per a Catalunya (2006-2012), moció que seria transaccionada finalment i aprovada per tots el grups de la Cambra. Vagi per endavant dos fragments del meu discurs que reprodueixo del diari de sessions del Senat:
“En 2005, el conseller de Política Territorial y el secretario de Estado de Infraestructuras firmaron un protocolo de inversión en carreteras por el que el Ministerio de Fomento se comprometía a invertir 2609 millones de euros en carreteras entre 2006 y 2012. Sin embargo, se aprecia que hasta el momento solo ha sido adjudicado el 33% de la obra prevista, cuando únicamente faltan dos años para que finalice el plazo previsto para dichas inversiones. Según el ministerio, esta cifra representa el 56%.”
“la moción transaccionada y firmada por todos los grupos parlamentarios es muy importante, porque sus tres puntos inciden en la necesidad de que este plan y este protocolo salgan adelante y que se informe sobre su ejecución. Pero, a pesar de todo, y aun después de esta moción transaccionada y aprobada por todos los grupos, en esta confusión periodística y semántica, continuaremos con las demandas de los ciudadanos porque las obras no se están ejecutando. Por ejemplo, se habla de proyectos de ejecución; proyectos aprobados; concursos de acreedores; orden de estudio para la redacción del proyecto; estudios informativos en redacción; estudios pendientes de la declaración de impacto ambiental; proyectos en redacción, etcétera, pero van pasando los años y la sensación de deja vu se repite en muchas carreteras y en muchas obras en Cataluña, por ejemplo, en la N-420, de Tarragona, donde desde el año 2001 estaba prevista la ejecución de tres tramos o variantes y todavía no ha finalizado ninguno, aunque el proyecto constructivo está ya listo. El caso más flagrante es el que tienen que sufrir los vecinos de Vallirana al ver cómo la variante que aparecía en el convenio como obra ya adjudicada, incluso finalizada, lleva quince meses paralizada y más de dos décadas de retraso. Casos así se repiten y los sufren los vecinos y los usuarios de las carreteras de Riudecols, Gandesa, Corbera, Sils, Maçanet, Almenar, El Perelló, El Vendrell, Ribes de Fresser, el Pont de Suert, Gerri de la Sal, por recordar unos ejemplos.”
25 d’abril del 2010
MILERS DE PERSONES CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR A ASCÓ
22 d’abril del 2010
"ELS PARLARS DE LA RIBERA D'EBRE" D'OLGA CUBELLS.
La Diputació de Tarragona dins la col.lecció Ramon Berenguer IV ha publicat en dos volums "Els Parlars de la Ribera d'Ebre", versió revisada del document, altrament dit tesis doctoral (Excel.lent Cum Laude per Unanimitat), que va presentar Olga Cubells Bartolomé (Palma d'Ebre) per obtindre el grau de doctora.
20 d’abril del 2010
FRANCESC FIDEL, NOU ALCALDE DE BOT
Aquest migdia, concretament a les 14,15 hores, he assistit a l'acte d'elecció del nou alcalde de Bot, d'acord amb el pacte entre els dos grups progressistes del consistori: APB-PM i EPB-AM. Així l'amic Francesc Fidel Martí (ERC) ha estat escollit nou alcalde es substitució del socialista Lluís Agut Solé. Ha estat un acte senzill amb tres emotius discursos per part dels responsables dels tres grups que conformen el consistori. A l'acte han assistit altres alcaldes i regidors, majoritariament d'Esquerra, així com càrrecs del Govern a l'Ebre com el mateix Delegat Territorial del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó.
18 d’abril del 2010
"GP MASSI" A FLIX
17 d’abril del 2010
"FRATERNITAT REPUBLICANA" DE L'EBRE
15 d’abril del 2010
ORIOL JUNQUERAS I ELS RESIDUS DE L'EMBASSAMENT
"Brussel·les, 15 d’abril del 2010. Després d’una pregunta parlamentària de l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, el Govern espanyol ha sol·licitat 118 milions d’euros de fons de cohesió per a la neteja de l’embassament de Flix. Junqueras va advertir al febrer que l’Estat espanyol portava un retard molt important en les obres d’extracció dels residus tòxics i radioactius de Flix, i que perillaven els ajuts comunitaris.
‘De vegades tinc la sensació que hem de perseguir l’Estat espanyol perquè s’ocupi de temes bàsics per als catalans’, ha afirmat Junqueras. ‘És sorprenent que haguem d’anar constantment darrere del Govern espanyol perquè faci la seva feina a Catalunya’, ha reblat l’eurodiputat republicà.
‘Ara, però, cal que el Govern espanyol faci la pressió que pertoca perquè la Comissió Europea atorgui l’ajut comunitari al projecte. Quan li interessa, bé que ho fa’, ha puntualitzat, Junqueras."
Post al bloc de l’Oriol Junqueras sobre l’embassament de Flixhttp://www.junqueras.cat/article/1733/lembassament-de-flix
Resposta de la Comissió Europea a l’Oriol Junqueras sobre la neteja de l’embassament de Flixhttp://www.europarl.europa.eu/sides/getAllAnswers.do?reference=E-2010-0540&language=ES
13 d’abril del 2010
FLIX I EL 14 D'ABRIL
Breu cronologia del 1931 republicà a Flix:
28 d’abril. El prior Ramon Queralt va escriuRE al Bisbe de Tortosa dient que havia rebut un ofici de l’alcalde de Flix dient que “para evitar alteraciones de orden público me abstuviera hasta nueva orden de efectuar las manifestaciones religiosas llamado Rosario y la Aurora que venían efectuandose los días festivos por la mañana”.(1)
2 de maig. Primer enterrament civil acompanyat amb la música de la "Marsellesa". El republicà traspassat FOU Benigno Corbella Bagés.
29 de juny. Es constituí l’Agrupació Socialista.
30 de juny. Resultats electorals a les eleccions a Corts Constituents: Marcel.lí Domingo, 618. Nogués, 647. Carner, 569. Berenguer, 577. Loperena, 482. Rovira i Virgili, 51...
Abastament d’aigua a totes les llars.
575 treballadors a la "Fàbrica" Electro-química.
31 d’octubre. Es legalitzà la societat l’Electra
Arriben els primers treballadors de la "Canadenca" per fer una central hidroelèctrica.
(1) AHDTo. Informe de la Parròquia al Bisbat de Tortosa sobre la persecució religiosa de 19346. Any 1955.
11 d’abril del 2010
10 d’abril del 2010
PUBLICAT A "MÉS EBRE"
Pròxima parada, l’Aldea
Objectiu, aconseguir l’aturada de l’Euromed a l’Aldea
Esquerra presenta una Proposició no de Llei al Congrès
Tal com es va comprometre fa unes setmanes el secretari general i portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, amb representants de la Cambra de Comerç de Tortosa, Esquerra continua encapçalant iniciatives parlamentàries per aconseguir que l'Euromed s'aturi a l'estació de l'Aldea com a mínim un cop al dia, tant en direcció cap a Barcelona com cap a Alacant.
Davant l'incompliment de la moció que, a proposta del senador republicà Pere Muñoz, es va aprovar a la Comissió de Foment del Senat, el 18 de novembre de 2008, Esquerra ha portat en forma de proposició no de llei l'acord a la Comissió de Foment del Congrés. Per a Ridao «aquest és un tema prioritari per a les Terres de l'Ebre i el compromís d'Esquerra és fer al màxim d'accions per aconseguir que l'Euromed s'aturi a l'Aldea». El senador Pere Muñoz, que durant aquest darrer any ha formulat diverses preguntes parlamentàries al Govern espanyol sobre aquesta qüestió, ha manifestat que «la negativa del Govern espanyol a complir un acord del Senat pel qual l'Euromed s'hauria d'aturar un cop al dia a l'estació de l'Aldea és un menyspreu cap a les Terres de l'Ebre i una manca de respecte al Senat».Segons Pere Muñoz «que s'aturi o no l'Euromed a l'Aldea és una qüestió de voluntat política i el Govern espanyol fins ara no vol que l'Euromed s'aturi a l'Aldea, malgrat que passa per l'estació més d'una dotzena de cops al dia».
La proposició no de llei presentada per Esquerra a la Comissió de Foment del Congrés de Diputats demana que es fixi una aturada mínima d'un Euromed diari a l'estació de l'Aldea, en sentit Alacant i en sentit Barcelona, que el servei ferroviari es pugui prestar a partir del mes de maig de 2010, i que es facin les adequacions necessàries a l'estació perquè es pugui prestar aquest servei. El senador republicà després de recordar que la moció aprovada a la Comissió del Senat demanava que el servei d'aturada d'un Euromed diari a l'Aldea es prestés a partir del mes de gener de 2009, ha demanat que «tots els diputats catalans i en especial els de les Terres de l'Ebre donin suport a la moció».
Publicat el 09-04-2010 per Redacció
10 D'ABRIL DE 1834: "ACCIÓ DE MAIALS"
La victòria liberal de Maials desbaratà el projectes dels carlins. Hi hauria 300 morts i 600 presoners entre els carlins. L’endemà, 11 d’abril, es donà compte de com 1200 infants (80 cavalls), més 400 d’infanteria, més les companyies d’urbans de Falset, Porrera i Flix, prop de l’ermita de Sant Sebastià de Maials havien actuat contra els carlins, essent un desastre per aquests.
8 d’abril del 2010
IV CENTENARI DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
Pel que fa a la no expulsió dels moriscos de Flix, s'ha de tenir en compte una relació signada pel bisbe de Tortosa i durant uns mesos virrei de Catalunya, don Pedro de Manrique, donat immillorables referències de les cases i famílies de moriscos que hi havia a Tortosa i el seu bisbat, en la que assegurava que a Flix:
“En esta Villa hay cinquenta y tres casas de cristianos nuevos de moros tan mezclados con los cristianos viejos que se confunde ya el nombre de cristianos nuevos y de moriscos, teniendose todos por cristianos viejos, y offendiendose mucho de que los llamen o noten de cristianos nuevos, y algunos de quien aura opinion que eran tales cristianos nuevos por informaciones an provado que no lo son y los han declarado por cristianos viejos, y dicen abria dificultat para concluir por informaciones que son cristianos nuevos este, o el otro, en particular, y todas las casas de cristianos nuevos i biejos estan entrevesadas sin division de barrio..."(1)
(1) BIARNÉS, Carmel. Apunts història d’Ascó. Els moriscos a Cataluña. Ascó. 1981. Pag.136. (L’original de l’esmentat document es troba a l’Arxiu de Simancas, lligall 243).
"O PRINCEPE PICCERILLO"
"Quann'io tenenvo seje anne, na vota, vedette nu disegno bello assaje ncoppá nu libbro ca parlava d' 'a furesta vergene e se chiammava Storie vissute. Se vedeva nu serpente boa ca s'agliutteva n'animale..." (napolità)
"Un tempo lontano, quando avevo sei anni, in un libro sulle foreste primordiali, intitulato "Storie vissute della natura", vidi un magnifico disegno. Rappresentava un serpentge boa nell'atto di enghiottire un animale" (italià)
El napolità és una llengua romànica parlada a la Campania (Italia) i més en concret a Nàpols i en algunes regions veïnes per uns 7 milions de persones. La major part dels lingüistes el considera una llengua. La pròpia riquesa gramatical, lèxica i sintàctica del napolità la que ha motivat que la Unesco reconeix la definició de llengua napolitana.
Històricament el napolità havia estat llengua oficialitzada del regne de Nàpols des de 1442 per decret d' Alfons el Magnànim fins a finals del segle XV que Ferran el Catòlic hi imposà el castellà. Posteriorment, el 1554 el cardenal Girolamo Seripando va fer-lo substituït pel toscà o italià.
Actualment, la llengua napolitana està viva sobre tot en la "canzone napoletana", amb exemples coneguts com “O sole mio”o “Funiculì funiculà”.
5 d’abril del 2010
-
1875 Fa 150 anys, 19 de juny de 1875, després d'un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix . Uns 150 soltats carlistes...
-
Jueus de la colònia química alemanya de Flix 19 d'abril, presentació "ELS PRIMERS MESTRES DE FLIX - Des del segle XIX...
-
L'edifici de La Societat Cooperativa Electra , més conegut com Economat , un dels primers edificis que es construïren a la colònia ...
-
El setmanari satíric, republicà i anticlerical de Madrid, El Motín , al número del 27 de novembre de 1913, oferí a pàgina sencera una ...
-
Amb el recull de paraules de l'exposició "sentiment flixanco", realitzat pels alumnes de l'Escola de Flix amb motiu...
-
He provat un nou sistema per veure les fotografies del poblat : Cliqueu Aquí Observació: Problemes de blocatge a l'ordinador del progra...
-
327 entrades avui al bloc és el doble del promig d'entrades diàries al meu blog. Suposo que l'interés per saber les reaccions als re...
-
Maria de las Nieves de Braganza y de Bor bon, dona del germà del pretendent carlí a la tercera guerra carlina Alfonso Carlos de Borbon y Aus...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
-
És la notícia flixanca del dia, Sarai Sarroca i Cervelló serà la pregonera de la Festa Major de Flix 2017. Va nàixer a Flix l’11 de...