JOSEP S. CID: "FABRA, BLADÉ I LA DIFUSIÓ DEL CATALÀ LITERARI"..

Amb motiu de l'Any Pompeu Fabra, el CERE i la Biblioteca Artur Bladé Desunvila van organitzar ahir un important acte presentat per Andreu Carranza de commemoració de la codificació del català contemporani, amb una brillant i documentada conferència de Josep Sebastià Cid, Fabra, Bladé i la difusió del català literari.

L'any Fabra amb motiu del 150 aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la seua Gramàtica catalana, La seua vida i la seua obra a partir, entre d'altres, dels treballs d'Artur Bladé amb obres com Pompeu Fabra: una biografia essencial   o L'exiliada. Unes obres que portaren a Josep S. Cid a parlar de català normatiu a la Ribera d'Ebre i del paper d'Artur Bladé, esmentant moments importants de la nostra història com els actes del Congrés de Cultura Catalana a la Llanterna de Móra d'Ebre el desembre de 1976 amb l' Assemblea Oberta del Pobles Riberencs.

Un apartat especial de la conferència el dedicà a l'estada de l'i·lustre filòleg mossén Antoni M. Alcover a Riba-roja d'Ebre el 1918, amb una especial atenció a les anotacions lingüístiques de la seua visita, com les referències lo subjuntiu i les formes verbals en -os, -o, -on (volen que tu pujos, que ells pujon ),  característica que l'alcalde  concretà no era pròpia de la parla de Riba-roja  sino dels pobles veïns (Flix).

També esmentaria Alcover una curiosa manera de contar dels infants quan contaven per vints: de bint i nou passen a vint i deu, bint i onze, i segueixen amunt. de bint i denou passen a bin (t) i bin(t), bint i bint i un, bint i bint i dos ..Així com la curiosiosa manera de no comptar fins a mil, quan arribaven a nou-cents, seguien a deu-cents, onze-cents, dotze-cents...

L'acte va estar organitzat amb la col·laboració del  Departament de Cultura de la Generalitat, el Centre de Normalització Lingüística de les Terres de l'Ebre (CNLTE), la seu territorial d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre i l'Ajuntament de Flix.