14 d’abril de 2022

1981, vendes de premsa diària i setmanal a Flix.

 


" A Flix, des d'ahir, ja no es pot comprar premsa escrita. De tenir fins a 5 punts de venda, a no cap ." Notícia del passat dilluns 11 d'abril apareguda a una xarxa social, curiosament al grup d'amics Flix pel record.  De moment, i mentre es cerca un nou punt de venda, es reparteix la premsa escrita als subscriptors a un bar de l'avinguda Catalunya. La baixada de vendes de premsa diària escrita és un fet que s'està donant arreu, en contrast amb la irrupció de la premsa digital, fenomen que s'està imposant especialment entre els lectors més joves.

Temps era temps, els anys daurats de la premsa en paper m'ha portat a recuperar un treball sobre la venda diària  a partir de consultar les vendes de tres llibreries històriques del poble de Flix: Mariano Bagés, Vila i Mestres. Treball realitzat a principis de l'any 1981, tot i coincidint amb l'intent de cop d'estat del 23F, de Tejero, Armada, Milans de Bosch i companyia, escrit que sortí amb el títol Premsa i literatura a Flix a la Veu de Flix n. 20 del mes d'abril.


La primera dada més significativa era la xifra de 433 exemplars diaris venuts de promig, dada que suposava 8 diaris per cada 100 habitants. Tenint en compte la capçalera: La Vanguardia era de llarg la més venuda, amb 175 exemplars diaris de promig, seguida per El Periódico, amb 70 ex., Diario Español de Tarragona amb 33, seguit de prop per Avui amb 31, El Alcázar, diari dels nostàlgics de la dictadura, amb 7 subscriptors, i el Correo Catalán, amb 4, total 320 de venda diària. 

Quantitat a la que s'ha d'afegir la premsa esportiva, que a part dels dilluns que es multiplicava en vendes, els altres dies de la setmana eren: Mundo Deportivo, 45 exemplars, Dicen, 38 i Sport, 30

També era interessant a recordar avui dia, amb la perspectiva de 40 anys, la venda setmanal de revistes: 270 exemplars de Tele Programa, 190 de Lecturas, 160 de Pronto, 120 de Lib, 110 d'Interviu, 50 d'Hola, 36 de Garbo, 20 de Semana, 35 de Diez Minutos.  Tot cridant l'atenció la venda setmanal de revistes amb contingut eròtic com la històrica revista de la transició Interviu, altres mes desconegudes com Pen, Clímax, Macho, Party... i sobretot Lib.

Quantitat de vendes que superaven de llarg les revistes de caire socio-polític, encapçalades per Cambio 16 amb 26 exemplars, 5 de La Calle, i 5 de la revista ultra,  Fuerza Nueva. Revistes polítiques superades per la premsa satírica: El Jueves amb 26 exemplars de mitjana setmanal, El Papus amb 24 i Sal y Pimienta amb 36 .